Enmig de l’edifici de foscor i les tenebres que és l’obra de Poe, hi ha una petita cambra per a l’humor més cru i condescendent. Nobles, autors frustrats, escriptors pèssims que triomfen, editors que publicarien el pitjor llibre del món per guanyar quatre cèntims i periodistes que lloarien el dimoni per rebre un copet a l’esquena. Tots hi tenim lloc. Passeu, d’un en un.

Només un enginy inspirat i atrevit com el de Poe podia concebre una elaborada cosmogonia —un dels gèneres més antics que existeixen— en ple segle XIX, incorporant-hi, no cal dir-ho, els coneixements científics vigents al seu temps, però amanits amb una intuïció fora mida. Les observacions sobre els planetes, els astres, les nebuloses, en definitiva, sobre tot el que conforma l’Univers, sedueixen el lector pel seu interès i la seva varietat. Aquest volum inclou, a tall d’introducció, unes pàgines que Paul Valéry va dedicar a Eureka i que, segons Julio Cortázar, són «les millors pàgines que s’han escrit mai sobre aquest llibre».

El corb i La caiguda de la casa Usher són possiblement les mostres més pures de l’estil únic d’Edgar Allan Poe. Totes dues combinen els ingredients característics de les creacions de Poe: el clima tètric, el culte eròtic de la mort, el trontoll de la raó davant d’horrors intensificats per pinzellades del grotesc. Totes dues arriben al cim més alt del vessant gòtic del romanticisme, i són fundacionals de la tradició literària del “gòtic del Sud” en la qual se situen William Faulkner, Carson McCullers, Truman Capote o Flannery O’Connor.