Una cinquentena d'espectadors de teatre de 25 països van ser convidats, amb motiu del I Congrés Internacional d?Espectadors de Teatre organitzat per Àfora Focus del 24 i el 26 d?octubre de 2022 al Teatre Romea de Barcelona a redactar i consensuar un manifest dels espectadors de teatre que recollís les seves necessitats, els seus neguits, les seves declaracions i els seus desitjos respecte del seu rol en el futur de les arts escèniques. El text resultant, en format de Manifest, va ser llegit pel mateix grup d'espectadors com a cloenda del Congrés.

Francesc Tosquelles (1912-1994) va ser un psiquiatre republicà que es va exiliar a França, on va dur a terme una pràctica transformadora en el camp de la salut mental i les institucions psiquiàtriques. Partidari de la interacció dels interns amb el personal mèdic i els cuidadors, i de la relació amb la gent de l?entorn rural de la Losera, va fomentar la vida i el treball en comú en la dinàmica terapèutica. A l?hospital de Saint-Alban, hi van confluir la psiquiatria d?avantguarda, l?antifeixisme i unes pràctiques culturals, entre les quals el que s?ha conegut com a art brut, que van traspassar els murs de la institució. Convençut del caràcter intrínsecament humà de la bogeria, Tosquelles va reivindicar l?estrangerisme de la llengua i una manera de dir desbarrada. Va veure en la trobada fortuïta ?com una màquina de cosir en un camp de blat? un principi per entendre millor el nostre vincle amb els altres i amb els llocs, i una forma de cura basada en la capacitat humana de superar l?adversitat. El catàleg recull assaigs de Mireille Berton, Christophe Boulanger, Kaira M. Cabañas, Éric Fssin, Savine Faupin, Carles Guerra, Jean Khalfa, Rapgaël Koenig, Sarah Lombardi, Josée Manenti, Joana Masó, Julien Michel, Paul B. Preciado, Alejandra Riera, Valérie Rousseau, Mireia Sallarès i Annabelle Ténèze, a més de documentació gràfica i la reproducció d?una selecció de les obres exposades, en color.

Amb Buscadors de la veritat, David Cortright ha elaborat una antologia definitiva sobre els personatges i els moviments socials més influents a favor de la pau i la noviolència. Des de Gandhi, el gran pioner, i Martin Luther King, fins al despertar d'Àfrica (amb Mandela i Tutu) i el laberint d'Orient Mitjà, passant per múltiples campanyes pacifistes, la lluita pels drets civils, la influència de les religions o la veu de les dones. «Els textos d'aquest volum tracten dels dilemes que comporta buscar la veritat i derrotar la injustícia i l'opressió. [...] Els autors són de tots els continents i treuen conclusions d'una gran varietat d'experiències històriques i moviments pel canvi: la lluita per la llibertat a l'Índia, la defensa dels drets civils als Estats Units, les campanyes contra l'apartheid a Sud-àfrica, els drets humans a l'Amèrica Llatina, i el moviment per l'alliberament de Palestina. Els textos tracten la teoria i la pràctica de la noviolència, els mètodes i l'estratègia de l'acció social, i les arrels religioses de la noviolència en el judaisme, el cristianisme i l'islam.» (David Cortright, al pròleg) Martin Luther King Jr. va dir «la resistència noviolenta és l'arma més potent de què disposen els oprimits en la lluita per la llibertat.»

Fins a l'era digital, les relacions dels catalans amb Llatinoamèrica s'han teixit arran del desplaçament físic. Els viatges, els exilis i les migracions els han dut cap als grans centres de presència catalana, a Cuba, Mèxic i a l'Argentina, però també a ampliar la traça cap a altres països, a Colòmbia o Costa Rica, a Xile o al Brasil. Com a fruit del contacte d'aquests catalans i catalanes amb Llatinoamèrica tenim textos ficcionals i factuals, originals i traduccions, en format de llibre o a la premsa, i en català, castellà i portuguès. Més encara, al segle XXI s'ha accentuat la circulació de textos i teories sense la deslocalització de les persones. Entre els protagonistes de la circulació d'idees entre Catalunya i Llatinoamèrica hi compten noms reconeguts com Santiago Rusiñol, Josep Carner, Agustí Bartra o Josep Pla, però hi continua havent un reguitzell de trajectòries llatinoamericanes per explorar. Aquest llibre analitza la petjada textual dels catalans a Llatinoamèrica i l'impacte de Llatinoamèrica als textos dels catalans durant els segles XIX i XX des de l'òptica del segle XXI.

Un nou exemple d'iniciació a la poesia. A Mites i somnis l'interès es centra en la temàtica del fabulós, en la fantasia. És un recull de textos poètics, en format de prosa poètica o de cançons. De la mà dels poetes cèlebres dins de la literatura catalana, o de cantautors com Jaume Sisa o Joan Manuel Serrat, el jove lector entra dins del món màgic de les fades, dels personatges imaginaris, els dracs, les bruixes, els somnis,... Un recurs atractiu i suggerent.

La Història Augusta és probablement l'últim monument de la historiografia romana tal com la coneixem avui. Un magnífic exemple de l'evolució de la història i dels gèneres tradicionals de la vella literatura de la Roma pagana. Història Augusta és, també, una successió de biografies dels emperadors, dels usurpadors i dels cèsars augusts que arribaren o no a regnar. Una història a la vegada que inventa personatges, dates, fets, copia, deforma i crea autors imaginaris, quasi una novel.la històrica avant la lettre. Aquest llibre és, però, un trencacaps pel que fa a la seva datació, a la veritat i fiabilitat dels fets que relata i al seu autor, al seu mètode i a les seves intencions. Jordi Binaghi en fa una acurada introducció, una aproximació a l'estudi del text, dels recursos literaris i de la seva possible autoria.

Miscel·lània en homenatge a la lingüista i professora Lídia Pons i Griera, catedràtica de la Universitat de Barcelona fins a la seva jubilació. Segon i darrer volum