«Només pensava en Roma», diu l’Attilio quan porta poc temps lluny de la ciutat. Al camp s’hi ofega, és el perfecte pinxo romà, urbà fins a la medul·la, com la majoria dels personatges que poblen els 'Contes romans' d’Alberto Moravia. A nosaltres, avui, se’ns ha girat la truita: no podem pensar en Roma sense pensar en aquest recull de contes mític, del qual traduïm una primera tria en català. Deia Bernardo Bertolucci que la seva universitat va ser sopar cada dia amb Alberto Moravia, Elsa Morante i Pier Paolo Pasolini. Tenim la taula parada, doncs. Un festí.

Històries de la prehistòria són, en primer lloc, històries. I quan les llegim hi descobrim una pila de coses dels animals, però encara més dels éssers humans, aquesta espècie que sempre es queixa de tot, fins al punt que un dia el Pa-re-tern va perdre la paciència i va dir el que feia molt de temps que havia de dir: «Nois, si us avorriu, potser és perquè sou uns avorrits».