​«Monsó acostuma a recórrer a personatges disfressats d’una aparent excentricitat que conviden els lectors a creure (error) que no són exactament com nosaltres» (Sergi Pàmies).

La Júlia Ares, una dona enèrgica, extremista i experta en la provocació verbal, té dues filles, una de les quals, la petita, encara viu amb ella. Entre totes dues hi ha establert un joc d’amor i hostilitat a causa de l’aparent contraposició de dues personalitats ben diferents: casolana, tranquil·la i sempre a la defensiva, la filla; impetuosa, hiperactiva, segura de si mateixa, la mare. I tot i que la filla sempre ha considerat que no ha heretat en absolut ni l’exuberància, ni el carisma, ni la simpatia atroç de la mare, gairebé d’improvís comença a assemblar-s’hi de manera alarmant.

Amb una gran agudesa i ironia, la mà mestra d’Imma Monsó assoleix el ritme del pensament i ens mostra les ambigüitats psicològiques de les relacions entre mares i filles. Tot un caràcter, publicada originalment l’any 2001, és un apropament viu i àgil, extremament perspicaç, als amagatalls del nostre temperament.

«Ho havíem intuït a partir de la lectura de llibres anteriors, però amb Un home de paraula ha esdevingut un fet incontrovertible: Imma Monsó és una autora excepcional» (Vicenç Pagès Jordà, L’Avenç).

«Imma Monsó evita l’abús de sentimentalisme amb classe i mestria gràcies a les estratègies de l’humor i de la mirada freda amb què s’enfronta al relat dels absurds que pauten la vida quotidiana després de l’experiència de la mort» (Ponç Puigdevall, El País).

«Arravatada, lúcida, ferotge i hilarant declaració d’amor absolut al marit mort i de dolor pel marit mort, però també una reflexió sobre la manera com els morts perduren en els vius i un exorcisme que s’acaba quan el mort es converteix en la segona pell del viu» (Javier Cercas).

Quan un ésser estimat desapareix de la nostra vida, ¿com conciliar la necessitat d'oblidar amb el fort desig de no fer-ho mai? ¿Com conjugar el record i l'oblit de la millor manera possible? ¿Què és el que fa durar, sovint incomprensiblement, l'amor en una parella? Són les preguntes que es fa una dona de 43 anys al llarg d'aquestes pàginesi alhora, amb humor i vitalitat, recorda la personalitat singular de l'home amb qui va conviure durant setze anys, les anècdotes que van envoltar la seva relació, els viatges, l'adopció de la seva filla, lacomplicitat intel.lectual que es va crear entre tots dos... -

Acabat el primer curs de Periodisme, en Gus comença unes pràctiques a la secció de viatges d'un diari. La seva cap, l'antipatia personificada, es dedica a fer-li encàrrecs avorridíssims, mentre ell somia que l'enviïn a fer un reportatge a qualsevol dels llocs de ficció on sol quedar-se penjat amb la imaginació: l'Atlàntida, les Terres de Gog i Magog, Xauxa, Sildàvia, Bordúria, Celèstia, Terabithia, Magrathea... O Pausa da Longa, l'illa d'un vell conte infantil on es diu que la gent viu feliç de debò.

Amb l'ajut d'en Pol, el seu company de pis, i de les oportunitats d'or que li ofereix l'estada al diari, en Gus intentarà investigar si és possible travessar la frontera entre la realitat i la ficció i si és cert tot el que es diu de Pausa da Longa...

«WELCOME TO PAUSA DA LONGA!
Pausa da Longa, un lloc per ser feliç definitivament»


Un home de paraula, amb més de 200.000 exemplars venuts, va obtenir els premis Salambó, Terenci Moix i Maria Àngels Anglada, a la millor novel·la en català de l'any 2006.

Imma Monsó s'ha consolidat com una gran autora de les lletres catalanes actuals.

Millor que no mho expliquis són contes sobre la parella, la felicitat, les relacions familiars, lalegria, la malaltia. I sobre el valor de la comunicació oral, sempre falsa, sempre incompleta. Et queixes quan no et parlo, quan vull parlar no em deixes i quan em deixes parlar no mescoltes, diu ella. Tu, en canvi, mescoltes però no em contestes, respon ell.Els personatges que habiten aquests contes necessiten explicar-se. Algú els escolta o, més ben dit, fa veure que els escolta. Nhi ha que no escolten per vocació, altres ho fan per afició, per vici o, fins i tot, per deformació professional.

La Júlia Ares, una dona enèrgica, extremista i experta en la provocació verbal, té dues filles, una de les quals, la més petita, encara viu amb ella. Entre totes dues hi ha establert un joc damor i hostilitat a causa de laparent contraposició de dues personalitats ben diferents casolana, tranquilla i sempre a la defensiva, la filla; impetuosa, hiperactiva, segura de si mateixa, la mare. I tot i que la filla sempre ha considerat que no ha heretat en absolut ni lexuberància, ni el carisma, ni la simpatia atroç de la mare, gairebé dimprovís comença a assemblar-shi de manera alarmant. Amb una gran agudesa i ironia, la mà mestra dImma Monsó assoleix el ritme del pensament i ens mostra les ambigüitats psicològiques de les relacions entre mares i filles. Tot un caràcter és un apropament viu i àgil, extremadament perspicaç, als amagatalls del nostre temperament.

Quan un ésser estimat desapareix de la nostra vida, com conciliar la necessitat doblidar amb el fort desig de no fer-ho mai Com conjugar el record i loblit de la millor manera possible Què és el que fa durar, sovint incomprensiblement, lamor en una parella Són les preguntes que es fa una dona de 43 anys al llarg daquestes pàgines i alhora, amb humor i vitalitat, fa un repàs a la singular personalitat de lhome amb qui va conviure durant setze anys, les anècdotes que van envoltar la seva relació, els viatges, ladopció de la seva filla, la complicitat intellectual que es va crear entre tots dos Una novella que és un singular tractat del dol, i un intent de reconstruir la presència de lésser desaparegut a base de paraules i humor, les úniques armes que poden guanyar la partida a lamor.

Quan un ésser estimat desapareix de la nostra vida, com conciliar la necessitat d'oblidar amb el fort desig de no fer-ho mai Com conjugar el record i l'oblit de la millor manera possible Què és el que fa durar, sovint incompresiblement, l'amor en una parella Són les preguntes que es fa una dona de 43 anys al llarg d'aquestes pàgines i alhora, amb humor i vitalitat, fa un repàs a la singular personalitat de l'home amb qui va conviure durant setze anys, les anècdotes que van envoltar la seva relació, els viatges, l'adopció de la seva filla, la complicitat intellectual que es va crear entre tots dos... Una novella que és un singular tractat del dol, i un intent de reconstruir la presència de l'esser desaparegut a base de paraules i humor, les úniques armes que poden guanyar la partida a la mort.

Maria Camescames i Brutus Castanyer saburreixen a lescola i els seus pares no saben què fer amb els seus fills. Per sort, descobreixen lexistència de lescola de la senyora Estrambota i de seguida prenen la desició de portar.hi els seus fills.A lescola Estrambota no hi ha deures, ni normes, els alumnes no són cuidadosos i en el menú del migdia només serveixen postres. En poques paraules, és el paradís.Maria i Brutus sho passen molt bé a lescola però un dia es produeix un robatori que afecta a tots els alumnes un desconegut semporta lEstrambollibre, un llibre fantàstic que concedeix tots els desitjos. Els nens hauràn dajudar a la senyora Estrambota i al despistat senyor Blink a recuperar el llibre.