Florència, segle XVI. El pintor Pontormo apareix assassinat. Al seu taller s?hi troba un quadre obscè que representa Maria de Mèdici, filla del duc de Florència. Vasari, la mà dreta del duc, dirigeix la investigació. ¿Qui és l?assassí i qui va fer el quadre? ¿Quin ha estat el mòbil de l?assassinat i d?aquest delicte de lesa majestat?
Vasari recorre al vell Miquel Àngel, exiliat a Roma, perquè l?ajudi a distància. La situació exigeix discreció, lleialtat, sensibilitat artística i perspicàcia política. Europa és un polvorí i Itàlia, el camp de batalla de les dues grans potències, França i Espanya. El duc de Florència, Cosme de Mèdici, s?enfronta a la cobdícia de la seva cosina Caterina, reina de França, aliada amb el seu vell enemic Piero Strozzi. Els convents de la ciutat vessen de nostàlgics de Savonarola, mentre a Roma el papa condemna la nuesa de la Capella Sixtina.
"Perspectives" és una novel·la detectivesca i històrica de ritme trepidant, plena d?intrigues i girs argumentals. Des del preparador de colors fins a la reina de França, passant pels millors pintors, escultors i arquitectes, cadascú juga la seva carta. Tots són sospitosos. Una història emocionant i virtuosa: Binet en la seva màxima esplendor.
Laurent Binet (París, 1972) és professor a la Universitat de París III. Entre altres obres, és autor de quatre novel·les: "HHhH" (Premi Goncourt a la primera novel·la 2010), publicada en més de trenta-cinc països i elogiada per autors de la talla de Claude Lanzmann i Bret Easton Ellis; "La setena funció del llenguatge" (Premi de Novel·la FNAC 2015 i Premi Interallié 2015); "Civilitzacions" (Gran Premi de Novel·la de l?Acadèmia Francesa 2019), i l?obra que teniu a les mans, "Perspectives", totes publicades a Edicions de 1984.

Què ens diuen, les imatges televisives? Quins discursos hi ha al darrere dels formats audiovisuals d'entreteniment?

Un format audiovisual és un conjunt de regles capaces de generar una repetició narrativa. Però quins discursos hi ha darrere aquests formats? Com dialoguen amb altres llenguatges visuals? La imatge incessant planteja un recorregut a través de gèneres tan diversos com els concursos, els programes de vocació divulgativa, la telerealitat, els films i les sèries documentals, els talk shows o els continguts de les xarxes socials per tal d’entendre els debats i les friccions que caracteritzen les societats contemporànies.

A partir d’aquesta anatomia dels formats audiovisuals s’exploren qüestions transcendentals com la comprensió del jo i de l’altre, les tensions comunitàries en situacions extremes, les desigualtats de gènere, les noves formes de treball en la cultura de la fama, el mite de la llibertat d’elecció o les paradoxes de la difusió cultural. En aquesta indagació es comprova que els formats viatgen d’un país a un altre, d’un mitjà a un altre, establint ponts per on circulen els imaginaris de la cultura popular. Contra la idea que els formats audiovisuals són volàtils i no val la pena tornar-los a mirar, aquest llibre proposa l’exercici contrari: pensar en la imatge incessant per saber què ens diu de nosaltres mateixos.

A cavall entre la mirada analítica i la vocació divulgativa, Jordi Balló i Mercè Oliva presenten un escenari que barreja una alta consciència filosòfica amb tot de referències que provenen de la cultura pop més espontània i desimbolta, i afronten totes aquestes preguntes amb rigor ètic i una ferma precisió sociològica.

Un al·legat en favor de la democràcia directa i l’organització ciutadana, de la mà de Simone Weil i Joseph Beuys.

La política està patint una apropiació indeguda, des del moment en què una sèrie de persones s’han atorgat el dret de parlar, gairebé de manera exclusiva, en el seu nom. Però la cosa pública no comença ni acaba en els professionals, sinó en les persones polítiques que som cadascú de nosaltres. L’acció política té lloc en cada decisió, en cada moviment i en cada acte que exercim en la nostra vida.

De la mà, entre d’altres, de Simone Weil i Joseph Beuys, Lluís Calvo defensa que, sense ser la panacea, la democràcia directa i l’organització ciutadana ens poden permetre de redimensionar conceptes com la implicació i la mateixa noció del que és i no és la democràcia.

Hi ha esdeveniments dels quals s?ha dit molt poqueta cosa, tan poca que amb lo pas del temps i pel descuit no en quedaran ni record ni proves. Per què este oblit? Per què este silenci? Però per a que això no passe he volgut deixar constància d?estes celebracions per al coneixement de les nostres generacions futures.
Marina Pallás, Quimo Panisello i Roc Salvadó presenten un nou volum on seleccionen una sèrie de fotos d?Antonio Roca, el retratiste del Rastre de Tortosa, una persona que habitualment, amb la càmera al coll, trobem caminant per la nostra ciutat i que al llarg de molts anys ha anat recollint l?esdevenir del nostre entorn; suposo que els ha sigut difícil triar entre l?ingent material que el fotògraf ha posat a la seua disposició.

La novel·la en català més divertida i esbojarrada del moment.
Una història per riure, plorar i reconciliar-se amb la vida.

La Rita Racons se'n va als Estats Units a fer d'au-pair sense saber-ho del tot. Un bon dia es troba a l'aeroport de Barcelona preparada per agafar un avió que, teòricament, l'ha de dur a Nova York, on aprendrà anglès durant l'estiu. Però el seu ínfim coneixement de la llengua anglesa la porta, per carambola, fins a Atlanta, a casa dels Bookland, on tindrà cura dels tres fills de la família durant un any sencer.

Els Bookland són l'antítesi del clixé clàssic d'una família americana. Intel·lectuals rematats, esperen que la nova au-pair estigui a l'altura del que exigeixen les ments privilegiades dels nens de la casa. I tot i que ben bé no ho estarà, la Rita i el seu caos constant portaran els petits Bookland a viure la vida més enllà dels llibres. La Rita serà capaç d'atrevir-se a tot, d'expandir la ment i un dia, de cop, trobarà el que hi havia anat a buscar: la seva vocació.

Les calces al sol és una novel·la alegre i vital, amb una arrencada a tot gas i un desenvolupament al mateix ritme, que parla sobre els canvis vitals que ens fan créixer.

Al final del rebedor, hi ha un armari on viu la Clara, una bombeta. Passa la major part del temps a les fosques, i la foscor és avorrida si no saps com omplir-la. Però un bon dia la Clara es trasllada a un fanal portàtil i emprèn el viatge de la seva vida on farà un descobriment que ho canviarà tot per sempre. Marianna Coppo torna a sorprendre'ns amb la seva capacitat per narrar històries d'estil minimalista que tenen com a protagonistes petits elements que passen desapercebuts en la nostra vida quotidiana. En aquest nou llibre ens transporta a una faula protagonitzada per una senzilla bombeta, amb un missatge final que recorda als lectors que, a vegades, n'hi ha prou amb un petit canvi de perspectiva perquè se'n obri un món completament nou.

La Rita s'acaba de mudar a una nova ciutat. Al seu voltant tot és gris: els edificis, els cotxes i la majoria de gent. On són els colors? En la seva recerca, la Rita troba uns bons aliats i descobreix un secret increïble. Amb l'ajuda dels seus amics, mirarà d'esbrinar què s'amaga darrere les parets d'una fàbrica misteriosa i farà tot el possible per tornar els preciosos colors a la ciutat i als seus habitants. Torben Kuhlmann torna a captivar-nos amb les seves il·lustracions en aquesta història que beu de grans obres mestres com Momo o 1984. Kuhlmann utilitza la seva passió per la ciència i el seu talent com a il·lustrador per introduir la teoria del color als joves lectors a través de la seva impactant narració visual.