Les Doges és un paisatge idíl·lic a les profunditats de les Cévennes. Allà viu en Gus, un camperol de mitjana edat, solitari i silenciós que es passa els dies aïllat al camp amb les vaques, la fusta i les reparacions de tota mena, i amb l?única companyia del seu gos Març. A prop de la granja, viu també l?Abel, un veí benèvol amb qui es fa amic i confident. La seva vida transcorre tranquil·la i serena, fins que mor l?abat Pierre, quan començaran a passar fets inusuals, amb visites del tot imprevistes. Franck Bouysse ens endinsa en un noir rural, una escriptura poètica farcida de metàfores i diàlegs brillants, envoltada d?una atmosfera freda i endimoniada i d?unes muntanyes vertiginoses que ens abocaran a la vora d?un precipici que duu irremeiablement cap a l?abisme.

Després d?una estada llarga en un sanatori, on ha estat ingressat a causa dels seus recurrents problemes de salut, el protagonista torna a París en plena Primera Guerra Mundial i es troba una ciutat que viu pendent dels esdeveniments que es van succeint en els diferents fronts.
En el decurs d?un passeig nocturn, enmig d?un paisatge urbà completament a les fosques a causa de les alarmes antiaèries, coincideix per casualitat amb el baró de Charlus. Passejant pels carrers sumits en la foscor, tots dos mantenen una llarga conversa, durant la qual posen al dia tot el que els ha succeït en els anys que no s?han vist. Després d?acomiadar-se, el protagonista s?adona que està cansat i té set, però ho troba tot tancat. Atzarosament, va a parar a un establiment que sembla un hotel, però que, un cop ja és a dins, s?adona que és un bordell masculí. Allà veurà, d?amagat, el senyor de Charlus en una habitació, encadenat i fent-se fuetejar voluntàriament per un altre home. També hi trobarà en Jupien, el sastre que tenia el taller a sota de casa dels Guermantes i a qui temps enrere va enxampar mantenint relacions amb en Charlus. De fet, sembla que en Jupien és, precisament, el gerent d?aquest bordell.

Un jove advocat anglès instal·lat a Singapur rep la visita del seu amic Robert Crosbie, propietari d’una plantació de cautxú. L’empresari arriba molt alterat i nerviós perquè la seva dona, la Leslie, ha estat arrestada per l'assassinat d’en Geoffrey Hammond, capatàs de la plantació i amic seu, i vol demanar a l’advocat que s’encarregui de la defensa. A priori no sembla un cas gaire complicat, especialment quan la Leslie al·lega que, la nit dels fets, en Geoffrey va intentar abusar d'ella aprofitant que estava sola a la casa de la plantació. A més, el testimoni de la Leslie sembla molt convincent, si més no fins que apareix una carta.

Aquest és un projecte artístic que uneix fotografia i poesia. Aplega seixanta fotografies de sor Isaura ?religiosa clarissa que va entrar al monestir de Pedralbes amb disset anys?, i trenta poemes en català i trenta proses poètiques en castellà de David Jou ?físic i poeta.
Amb aquest llibre, els autors reten homenatge a la comunitat de germanes clarisses, que durant set segles han desenvolupat la seva vida, la seva fe i la seva espiritualitat seguint les ensenyances de sant Francesc i santa Clara d?Assís. Dues mirades, des d?òptiques artístiques diferents, que conflueixen en l?art i en la contemplació de la bellesa, en què el cosmos, la lluna, les estrelles, les plantes i les flors ens parlen de la presència de Déu.

Gener del 2022. Amb Catalunya en plena onada de fred, en Pascal Neige ha d?esbrinar qui ha matat en Michel Aubriot, un dels darrers supervivents de la màfia lionesa que dirigia el seu pare i que ara lidera ell amb les seves germanes i el seu amant. A la vegada, ha de controlar que tothom que conrea marihuana al país pagui el seu tribut. A en Pascal l?espera una setmana de bojos si vol continuar mantenint el somriure dels guepards. Després d?El país dels crepuscles, On mai no creix l?herba i L?imperi dels lleons (guanyadora del premi València Negra a la millor novel·la negra en català), Sebastià Bennasar torna a la col·lecció «crims.cat» i ens ofereix una nova història de la família Neige i la seva banda criminal. Una novel·la addictiva, violenta, sexual, que aconsegueix barrejar amb eficàcia la brutalitat de sèries com Gangs of London amb la millor tradició literària del gènere negre a casa nostra.

El mal està dins i està enfora. Pregunteu-li a la vella que dorm a les fosques. Els seus ulls negres són durs com roques de ferro fos, com perles de sang antiga, com el bram del brau quan sent la mort en la punta de l?espasa. Així, el mal, també és dolç com les magranes. De color vermell, el seu cor copia el camí vertical de la sang. El ganivet, a les mans, mostra la sentència, la profunditat de la carn, la raó del metall en la crònica mortal de la fúria. (...) «Ariel», de José Luis García Herrera. . José Luis García Herrera va dirigir la revista El Juglar y la Luna, membre directiu de l?Acadèmia Iberoamericana de Poesia a Barcelona i membre fundador dels premis literaris «Ciutat de Sant Andreu de la Barca». Forma part del grup cultural Versikalia i del grup Abrecedaris-escriptors i escriptores d?Abrera. Ha publicat una trentena de llibres de poesia. A destacar Lágrimas de rojo niebla (Premi Vila de Martorell 1989), La Ciudad del Agua (Premi Elvira Castañón, Aller, 1997), Los caballos de la mar no tienen alas (Premi Villa de Benasque 1999), Las huellas del viento (Premi María de Villar Berruezo, Tafalla, 2004), Mar de Praga (Premi Blas de Otero de Majadahonda 2005), La huella escrita (Premi Mariano Roldán, Rute, 2006), El recinto del fuego (Premi de poesia erótica-amorosa de l?Ateneu Guipuscoà 2007), Cuaderno de Britania (Premi Juan Alcaide, Valdepeñas, 2010), La solitud (Premi Festa d?Elx 2011), El lento abandono de la luz en la sombra (Premi Germán Gaudisa, Chiva, 2013), Bella Ciutat Vella (VII Certamen Paraules a Icària, Barcelona, 2015), Passatge a l?hivern (Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera, 2015), Mares de Hierba (Premio Miguel de Cervantes en Armilla, 2015), Presoner de l?hivern (Premi Francesc Badenes Dalmau, Alberic, 2017), La semilla del óxido (Premio Internacional de Poesía Miguel Hernández, Orihuela, 2017), La memòria de les petjades (Premi de poesia Antoni Maturano, Almassora, 2018), El pinzell de les ànimes callades (XXXV Premi de Poesia Mn. Narcís Saguer, Vallgorguina, 2019), Quadern d?Escòcia (XII Certamen Paraules a Icària, Barcelona, 2020) i El ángel en la penumbra (Premio Deslinde de Poesía, Madrid 2021).

Aquest llibre continua la investigació sobre la llegenda i el mite que vam començar en el que amb el títol La llegenda es va publicar dos anys enrere en aquesta mateixa col·lecció. S’afegeix al debat amb l’atenció posada en l’evolució dels seus significats en diferents circumstàncies històriques i des d’estètiques i interessos distants. El folklore, el teatre medieval, la historiografia moderna, la literatura romàntica, el modernisme literari i gràfic i el contacte entre cultures que va propiciar l’exili proporcionen una àmplia informació sobre l’ús dels conceptes en temps pretèrits. La teoria literària, els estudis de gènere i les llegendes contemporànies certifiquen l’actualitat d’aquests referents en una societat en què, si ja no s’expliquen contes de la vora de foc, llegendes i mites no deixen de recrear-se en narracions similars a través d’altres plataformes.
ÍNDEX
Magí Sunyer Molné: Pròleg – Sobre la llegenda i el mite
Pere Ballart: Del relat absolut al simulacre social: dues lectures teòriques del mite
Caterina Valriu: Les llegendes demòniques: confluències de realitat i fantasia
Francesc Massip: Entre Enkidu i Tarzan: el llegendari home salvatge en la teatralitat medieval
Arantxa Llàcer: Els gegants de la historiografia: mites i llegendes a l’obra de
Pere Antoni Beuter, Lluís Ponç d’Icard, Joan Binimelis i Antoni Viladamor
Jordina Gort Oliver: Poblet: llegendes, història i mite entre els escriptors de la Renaixença
Magí Sunyer Molné: La llegenda en el Modernisme català
Carme Gregori: Hipertextualitats d’exili: les llegendes mexicanes de Josep Roure-Torent
Montserrat Palau: De Clitemnestra a Clito Mestres de Montserrat Roig, relectura amb perspectiva de gènere
Marta Gort: Galatea no és de pedra: el mite de Pigmalió a Frankenstein i a La salvatge
Jordi Martí Font: El combat per la memòria al voltant de la construcció del mite de Puig Antich
Emili Samper: Les llegendes contemporànies: mites moderns? La vigència del folklore en temps de crisi

Vet aquí el guanyador del Premi Pere Calders d'Assaig Periodístic 2021
«La correcció política és tan antiga com la humanitat. En el fons, és una manera políticament correcta de dir "engany". Amb aquestes pàgines no pretenc trobar explicacions ni donar solucions als grans problemes de la humanitat. Amb els meus ja en tinc prou, com tothom. Només intento donar material per estimular la reflexió.» Daniel Vivern
«I qui no vulgui pols que no vagi a l?era. Si hi aneu potser trobareu reflexions que us irritaran, o que considerareu injustes, però en sortireu intel?lectualment desemmandrits.» Agustí Pons (membre del jurat)

Les obres que reuneix aquesta antologia, escrites i representades a Finlàndia al llarg dels últims anys, fan d?altaveu d?un seguit de fenòmens importants per al país, que precisament el teatre ha ajudat a fer visibles. El feminisme, el desig, el poder o el rol de la ficció són alguns dels temes que recorren un conjunt de textos que, cadascun amb una forma pròpia, reflecteixen fragments d?una realitat compartida. Es tracta de Play Rape, d?Anna Paavilainen; El fantasma de la normalitat, de Saara Turunen; Fail. Representació fallida, de Noora Dadu; Una altra cosa, de Milja Sarkola; qualsevol de nosaltres. documental, d?E. L. Karhu, i Mare lesbiana, de Heini Junkkaala.

Torna el llop menys ferotge en una aventura molt nadalenca! Arriba el Nadal al bosc del llop en calçotets! És temps de celebracions, menjars i regals. I l'aperitiu preferit d'aquestes festes són les avellanes! Mentre que tots s'esforcen en els preparatius, la senyora òliba reparteix els seus regals. I què li toca al llop? Un magnífic trencaavellanes en forma de mussol...