Quan, acabada la Guerra Civil, el franquisme imposa el seu règim dictatorial a Espanya, Joan Miró es refugia a Mallorca, on viu la família de la seva dona, Pilar Juncosa. Des d'allà, i des del seu taller al passatge del Crèdit que encara conserva a Barcelona, Miró es concentra a continuar la seva obra i, el que és més sorprenent, a esdevenir una de les figures centrals de l'escena artística internacional de postguerra, des d'una Mallorca i una Barcelona miserables, derrotades i aïllades. En aquest llibre fascinant, fruit d'una recerca escrupolosa en arxius públics i privats d'aquí i d'arreu del món, Josep Massot desvela la lluita ferotge de Miró per a mantenir el seu art en la innovació permanent i esquivar les pressions del règim franquista, i també la seva ètica de combat per donar exemple i ajudar les generacions joves, criades en la dictadura. El llibre revela com van ser els amics antifeixistes nord-americans els qui el van salvar de l'aïllament durant la Segona Guerra Mundial, i com el MoMA, l'Escola de Nova York -Pollock, Motherwell, Rothko-, i artistes com Louise Bourgeois el van encimbellar com l'artista viu més influent del món. Quan esclata la guerra freda cultural entre els Estats Units i la Unió Soviètica, Miró manté les seves conviccions d'un art que no estigui sotmès a cap estratègia econòmica ni política i defensa la llibertat de l'artista per damunt de tot. Però a més d'una innovadora biografia de Miró, el llibre també detalla el paper de les noves avantguardes a la fi dels anys quaranta i la década dels cinquanta, revelant -entre altres aportacions- la sorprenent implicació de nazis refugiats a Espanya en la promoció de l'art abstracte.

Més enllà del sentit de catàstrofe, Sreko Horvat proposa entendre l?apocalipsi com a revelació, com a alerta manifesta. Si volem prevenir l?extinció del nostre món, hem de fer una anàlisi atenta de diverses amenaces interconnectades, com ara la crisi climàtica, l?era nuclear i la pandèmia que hem viscut els darrers anys.
A partir de la lectura d?algunes de les obres del filòsof alemany Günther Anders i la recuperació de termes propis de les ciències ambientals, Horvat ens duu a identificar els punts de no retorn irreversibles que posarien en qüestió la continuïtat de la vida al nostre planeta.
Txernòbil, el Mediterrani i les illes Marshall són alguns dels llocs que il·lustren aquesta revelació que ens hauria de donar el coratge i el potencial subversiu per capgirar la tendència cap a l?extinció, reinventar el món i fer que una altra fi sigui possible.

Demà és la reconstrucció inversa d?una història d?amor aparentment convencional, que s?inicia amb l?enigmàtica ruptura entre la Cassandra i en Saül. De seguida ens adonem que alguna cosa no acaba d?encaixar i haurem de retrocedir fins als orígens de la relació i de l?afecte per entendre que el problema va més enllà. Helena Tornero ens situa en un futur distòpic, governat per la mercantilització de l?amor i del desig, per reflexionar sobre identitat, alteritat i capitalisme emocional. Un futur que s?assembla molt al nostre present.

Maksim Gorki retrata la burgesia benestant russa de principis del segle XX com un grup absurdament infeliç d?estiuejants; homes i dones que passen per la vida com per una mena de vacances contínues, gaudint sense pudor de tots els seus privilegis i alhora lamentant-se incansablement de les seves ambicions frustrades, el funcionament de la societat i la manca de sentit de les seves vides. Aquest estat de malestar íntim també funciona com a diagnòstic col·lectiu d?un món que aleshores semblava abocat a l?extinció, però que manté, a principis del segle XXI, tot el seu poder social, econòmic i cultural.

L?energia puja des de terra, viatja per la columna i transforma el cos en una força rotatòria de direccions múltiples. Ballarines singulars, partitures de moviment, un cor de veus pròpies. La dansa de Marina Mascarell suggereix percepcions, evoca pensaments, estimula sensacions. Qüestiona els patrons tallats i gravats en els nostres cossos. Allibera les paraules i el seu significat. Aquest llibre és un desplegament de retrats múltiples escrits per persones que han compartit amb ella la suor i el plaer a la sala d?assaig, a més d?un autoretrat en forma de quadern de creació. Un collage sobre l?univers creatiu de Marina Mascarell: sobre com i per què corporitza el pensament.

El pequeño Karl de nueve años está muy enfermo y sabe que va a morir muy pronto. Su hermano mayor Jonatan, le habla entonces de Nanguiyalá, un país adonde uno llega después de la muerte? «En Nanguiyala puede pasar de todo, como en los cuentos. El que vaya a Nanguiyala vivirá aventuras desde la mañana hasta la tarde, y por las noches también». Una historia profundamente conmovedora. El conflicto entre el bien y el mal, entre el miedo y la valentía, la lucha por la libertad, la muerte. Y, por encima de todo, el amor.

El protagonista de esta historia es un niño solitario que se entretiene jugando a las canicas. De pronto, un día, encuentra unas canicas diferentes. ¡Son caramelos! ¡Y además, mágicos! Come uno y el sillón le habla. Prueba otro y su perro le cuenta que no juega con él porque está cansado. Después llega su papá y le suelta un montón de órdenes y reprimendas. El pequeño come otro caramelo y, entonces, escucha que su papá le dice mil veces cuánto lo quiere. Se mete en la boca uno rosa y escucha a su abuela que está en el cielo, quien le aconseja que hagaamigos y disfrute. Con el último caramelo, la que se escucha es su propia voz invitando a otro niño a jugar. El pequeño, a través de la metáfora de los caramelos en la garganta, descubre que no está solo, que los demás le hablan y le quieren, y que cuando es él quien se atreve a hablar, evoluciona y deja atrás esa soledad para divertirse y compartir. La autora e ilustradora coreana, ganadora del premio The Astrid Lindgren Memorial Award, compone un curioso, extraño y conmovedor relato arropado por sorprendentes ilustraciones, integrando llamativos muñecos de papel maché fotografiados. De este modo, la artista logra un efecto tridimensional y extraordinariamente expresivo. Cada emoción de los personajes parece salir del libro en cada página. Es un álbum especial para los críos a los que les cuesta socializar, los que se sienten, a veces, marginados por sus pares o poco queridos. Seguramente, además, los niños querrán fabricar sus propios personajes con papel maché, arcilla, masa, plastilina o cualquier otro material. Un creativo recurso para jugar en familia o en el colegio. Un cuento perfecto para entender que es importante escuchar a los demás con un oído afinado, que no todo es lo que parece y que cuando uno halla sus propias palabras, se produce la magia: uno cambia.

El protagonista de esta historia es un niño solitario que se entretiene jugando a las canicas. De pronto, un día, encuentra unas canicas diferentes. ¡Son caramelos! ¡Y además, mágicos! Come uno y el sillón le habla. Prueba otro y su perro le cuenta que no juega con él porque está cansado. Después llega su papá y le suelta un montón de órdenes y reprimendas. El pequeño come otro caramelo y, entonces, escucha que su papá le dice mil veces cuánto lo quiere. Se mete en la boca uno rosa y escucha a su abuela que está en el cielo, quien le aconseja que hagaamigos y disfrute. Con el último caramelo, la que se escucha es su propia voz invitando a otro niño a jugar. El pequeño, a través de la metáfora de los caramelos en la garganta, descubre que no está solo, que los demás le hablan y le quieren, y que cuando es él quien se atreve a hablar, evoluciona y deja atrás esa soledad para divertirse y compartir. La autora e ilustradora coreana, ganadora del premio The Astrid Lindgren Memorial Award, compone un curioso, extraño y conmovedor relato arropado por sorprendentes ilustraciones, integrando llamativos muñecos de papel maché fotografiados. De este modo, la artista logra un efecto tridimensional y extraordinariamente expresivo. Cada emoción de los personajes parece salir del libro en cada página. Es un álbum especial para los críos a los que les cuesta socializar, los que se sienten, a veces, marginados por sus pares o poco queridos. Seguramente, además, los niños querrán fabricar sus propios personajes con papel maché, arcilla, masa, plastilina o cualquier otro material. Un creativo recurso para jugar en familia o en el colegio. Un cuento perfecto para entender que es importante escuchar a los demás con un oído afinado, que no todo es lo que parece y que cuando uno halla sus propias palabras, se produce la magia: uno cambia.

Per barraques de fira entenem els espectacles ambulants que, des del segle XVIII fins al primer terç del XX, exhibien habilitats circenses i atraccions excèntriques al marge dels circuits habituals. Tenien l?origen en l?edat mitjana, als mercats, que atreien equilibristes, funàmbuls, forçuts, malabaristes, faquirs, domadors, il·lusionistes, titelles, als quals se sumaven joglars, bufons, actors, músics, zíngars que feien ballar l?os i endevinadores del futur. En alguns casos aquests espectacles anaven acompanyats d?altres en els quals s?exhibien nans, gegants, homes i dones obesos i altres persones amb peculiaritats físiques: dones barbudes, siamesos o hermafrodites, considerats en aquell temps ?fenòmens humans?. Aquests són els protagonistes d?aquesta història, juntament amb els faquirs, les col·leccions d?animals salvatges, monstruosos o d?espècies estranyes, els museus de cera i els museus anatòmics. La història de les barraques i els fenòmens de fira ens parla, alhora, del desenvolupament urbà de la ciutat de Barcelona, des del nucli històric fins més enllà de les antigues muralles i els pobles del Pla.

«Una de las rareses literàries més aplaudibles del panorama narratiu actual.» Ponç Puigdevall, Quadern (El País)

«La sorpresa més grata de la literatura catalana del nostre temps.» Àlex Susanna, Avui

«Un narrador de primera categoria.» Santos Sanz Villanueva, El Cultural (El Mundo)

Un viatge compassiu al país dels morts, un cas d?assassinat que acaba amb la més llòbrega i sinistra de les trobades, i un inoblidable dia d?estiu en què la historia política i la història privada s?entremesclen fins que l?espurna de la coincidència ho il·lumina tot. Els tres relats que conformen aquest llibre, i que van del futur al passat, també són, a la seva manera, un «Infern», un «Purgatori» i un «Paradís».

Els tres flueixen entre la sàtira i la meditació, entre la denúncia i l?escolta, entre el gran estil i les baixeses realistes, entre la introspecció moral i l?anàlisi d?una actualitat convertida en camp de maniobres de la fi ció. Infern, Purgatori, Paradís és una novel·la política que se situa més enllà del bon relat i de la crònica fidedigna, allà on la imaginació fa saltar les juntures del que és conegut i previsible, dels afectes i les passions, dels prejudicis i els judicis sumaris, del que ensordeix i el que fa enfurismar.

La seva proposta per a l?esperança és el mateix llenguatge de la literatura.