Enmig de l’edifici de foscor i les tenebres que és l’obra de Poe, hi ha una petita cambra per a l’humor més cru i condescendent. Nobles, autors frustrats, escriptors pèssims que triomfen, editors que publicarien el pitjor llibre del món per guanyar quatre cèntims i periodistes que lloarien el dimoni per rebre un copet a l’esquena. Tots hi tenim lloc. Passeu, d’un en un.

«A LES MUNTANYES DE LA VALL D'ARAN HI BUFA LA BRISA DEL SUD. L'OS CACHOU DESPERTA SUAUMENT DE L'ESTAT D'HIBERNACIÓ, MOLT A POC A POC. DE LA PRIMERA COSA QUE ÉS CONSCIENT ÉS DE LES OLORS CLARES I INTENSES QUE L'AIRE FRESC DE LA MUNTANYA INFILTRA FINS AL FONS DEL CAU. RESULTEN AGRADABLES. [...] LES OLORS LI HAN DESPERTAT LA GANA, I SENT L'IMPULS D'ANAR A BUSCAR MENJAR I AIGUA.» El 9 d'abril de 2020, el cos de l'os Cachou va aparèixer sense vida en una muntanya de la Vall d'Aran. En un primer moment es va atribuir la mort a un accident, però una trucada al cos d'agents forestals ho va canviar tot: Cachou podria haver estat enverinat. La investigació judicial que es va obrir a continuació és la primera que es desplega per la mort d'un animal protegit, i ha posat el focus en la controvertida reintroducció de l'os bru al Pirineu i en una trama organitzada que hauria col·laborat en l'eliminació d'un animal incòmode. El periodista David Marín s'ha submergit en la documentació existent, ha entrevistat les diverses persones implicades i, finalment, ha recreat en una crònica apassionant tots els fets que van conduir a la mort per enverinament del malaguanyat Cachou -un cas que està ja en la fase final de la instrucció judicial.

Aquest llibre és una delícia intemporal, fins i tot per als qui no diferencien una rosa d'un cactus. Karel ?apek, un dels grans escriptors txecs, es posa en la pell del jardiner aficionat que aspira a tenir un jardí perfecte i que, dia a dia, mes rere mes, intenta aproximar el seu desig a la realitat. Perquè, encara que les feines de plantar, adobar i regar puguin semblar senzilles, la varietat de plantes i el cicle natural -amb una meteorologia imprevisible- fan que, al llarg de l'any, el pobre jardiner no tingui ni un moment de descans. I escasses i breus satisfaccions! Amb la seva bonhomia distintiva, ?apek ens regala un text farcit d'ironia i bons consells, tan realistes, tan terrenals, que fins i tot li envegem mullar-nos amb aquella mànega defectuosa o sentir com les llavors estan germinant en ple hivern. «UN DIA OBRES ELS ULLS I EL JARDÍ S'HAURÀ TORNAT VERD, L'HERBA ALTA BRILLARÀ AMB LA ROSADA, I EN LES MATES DE ROSERS HAURAN DESPUNTAT UNES PONCELLES INFLADES I PORPRES; ELS ARBRES S'HAURAN FET GRANS, TOT DESPLEGANT UNES CAPÇADES FOSQUES I TOFUDES, I UNA OLOR DE DESCOMPOSICIÓ S'ESCAMPARÀ A LA SEVA OMBRA HUMIDA. LLAVORS JA NO RECORDARÀS AQUELL JARDÍ PELAT I MARRÓ DE DIES ENRERE [...], NI TOTA AQUELLA FANGOSA, POBRA I COMMOVEDORA BELLESA DEL JARDÍ QUE NAIXIA.» IL·LUSTRACIONS DE JOSEF ?APEK. TRADUCCIÓ I EPÍLEG DE JAUME CREUS I DEL CASTILLO.

Aquest diari està pensat perquè les nenes i els nens puguin escriure d?una manera creativa què els passa durant cada dia de les seves vacances.
Es divertiran escrivint, exercitaran la memòria, faran volar la imaginació i tindran un record per a tota la vida.
AQUEST DIARI INCLOU?
? Un diari perquè cada dia de l?estiu hi apuntis el que t?ha passat.
? Trucs i consells per imaginar un estiu de 10.
? Dies especials amb exercicis d?escriptura creativa.
? Passatemps divertidíssims.
? Llistes de plans, idees, llibres, videojocs, cançons?
? Rànquings dels millors moments de l?estiu.
? Tests d?animals.

Ros, una actriu de teatre i de cinema pornogràfic, apa­reix de sobte assassinada en la festa que Gerald dóna a casa seva. Aquest és el primer d’un seguit de fets, alho­ra extraordinaris i banals, que el lector anirà descobrint amb el seguiment minuciós de tot el que el protagonis­ta fa, diu, sent i recorda en les hores que triga a acabar la celebració: la investigació de la policia, les altres morts, les persecucions sexuals, l’homenatge de la gent de teatre a l’actriu morta... Com ha Com ha dit la crítica, La festa de Gerald és «un relat policial alhora metafísic i còmic, un conte de Grimm, una tragèdia grega i una novel·la experimental, tot a la vegada». Aquest llibre, complex fins a límits sorprenents i summament enginyós, i acompanyat d’un nou pròleg de Laura Fernández, delectarà els lectors gràcies a la seva perícia narrativa, la seva intel·ligència i el seu sentit de l’humor.

L’Alba, la narradora d’aquesta història, forma part d’una generació que prova de trepitjar terra ferma en una ciutat que fa aigües. La generació és aquella que ara voreja la trentena i malda per deixar enrere la joventut enmig de les contradiccions que suposa haver de fer equilibrismes constantment entre feines precàries i la culpa inerta de formar part del primer món, entre el feminisme emergent i les relacions estrafetes, entre la necessitat de batallar amb les mateixes forces contra els elements i contra si mateixa. La ciutat és aquesta Barcelona contemporània que, en la seva pretensió de modernitat, s’acaba per convertir en l’antagonista definitiva, i on la comunicació humana esdevé cada vegada més incerta i fantasmal. 

Amb una veu descarnada i sense filtre, les pàgines de Consum preferent van plenes d’un humor càustic que funciona igual com a sàtira i com a flagell, i amb una proposta lingüística atrevida al servei d’una narració mordaç i autodestructiva. Andrea Genovart debuta amb aquesta novel·la que fa de mirall ètic i sentimental del món que ha de venir, amb una mirada plena de ràbia contra una societat que ens ultrapassa però, sobretot, plena d’un desig incontestable d’insistir.

Poques obres han influït tant i han anticipat tan bé la narrativa moderna i contemporània com ho ha fet la de Herman Melville. No només 'Moby Dick', sinó també narracions com «Bartleby, l’escrivent» han estat traduïdes, editades i aplaudides moltes vegades en la nostra llengua, però textos tan importants com «La veranda», «Els dos temples» o «El campanar» ens han passat massa desapercebuts. Amb els contes hi teníem, doncs, una assignatura pendent. Aquí en reunim vuit d’imprescindibles, més un poema i una carta. Més enllà de l’escrivent hi ha un Melville plural, melangiós i tragicòmic, inèdit fins ara en català, que per fi podem apreciar.

Veig, veig, què veus? Piruletes que creixen
al mig d?un prat? Una planxa de surf en miniatura que ha sigut arrossegada per les onades? Una ungla gegant encallada en un mareny? Però això no pot ser! Aquest divertit títol de Raphäel Martin i Claire Schvartz ens convida a passejar pel bosc, la platja i la muntanya amb els ulls ben oberts, i descobrir enginyoses formes, no sempre fàcils d?identificar, que, sovint, desafien la nostra imaginació.
Corre! Obre el llibre i afronta?t al repte de resoldre més de quaranta endevinalles sobre tot allò que s?amaga, camufla i sorprèn de l?entorn natural. En la part esquerra de cada doble pàgina trobaràs enigmàtiques figures
(i alguna pista) que posaran a prova tots els teus coneixements. Per sort, la informació de la part dreta t?ajudarà a entendre el que estàs contemplant amb senzilles explicacions.

Una societat decent és la que té unes institucions que no humilien les persones subjectes a la seva autoritat, ni en vulneren els drets. Aquesta és la formulació genèrica que obre aquest assaig per, a continuació, desgranar tot un ventall de conceptes morals que ens permetin entendre la necessitat de fomentar una cultura del respecte.
Avishai Margalit no proposa una teoria política sinó una anàlisi, des de la sensibilitat, d?algunes de les idees fonamentals de la convivència dins la comunitat humana: la llibertat, la humiliació, l?abús, el bé, el mal, l?autonomia individual, les minories, el valor de les persones, el llenguatge, la pluralitat i la tolerància. Publicada originalment el 1996, La societat decent ha esdevingut una obra clàssica de filosofia moral i política contemporània.

Arriba l?hora de dormir i també de llegir. El preferit de Serafina és El llibre blau, perquè només obrir les seves pàgines comença un viatge ple de sorpreses en el qual no hi ha límits ni se segueix un camí preestablert. A través del llibre blau, Serafina i el seu pare es deixen guiar per les preguntes que planteja l?aventura. Els desitjos de la protagonista, però també la superació de les seves pròpies pors i
la confiança en el seu instint, l?ajuden a orientar-se en un camí d?infinites possibilitats: «¿Em pregunto què descobrirem ara?». Una epopeia en la qual les paraules també juguen: «També podríem esperar el tren d?abans, si arriba amb retard... O el tren de demà, si s?ha avançat». Germano Zullo i Albertine uneixen novament el seu talent en una oda a la lectura que va més enllà de la simple consigna, oferint un manual excel·lent per gaudir d?aquest temps compartit.