?La millor prosa dels Estats Units?, W.H. Auden
L?any 1929 M.F.K. Fisher deixa els Estats Units per instal·lar-se a França amb el seu marit; allà, tasta l?autèntica cuina francesa per primera vegada i s?estrena en una nova manera de menjar, de beure i de viure. A partir d?anècdotes, àpats amb personatges excèntrics i escenes humorístiques al voltant d?una taula, i sempre amb el rerefons de la crisi econòmica del 1929 i les tensions polítiques creixents a Europa, Fisher explica l?evolució de la seva fam insaciable, des de la seva terra natal fins a Europa, amb una prosa sòlida, alegre i propera. Descriu àpats que són seducció, educació, diplomàcia i comunió, i escenaris tan diversos com una habitació a sobre d?una pastisseria, una granja suïssa, o un creuer per l?oceà, i descabdella, amb calidesa i una intel·ligència lluminosa, els pilars de la seva educació sentimental alhora que ens il·lustra en l?art de triar i demanar encertadament en un restaurant, en els plaers de menjar en solitud, sense companyia, i en la necessitat d?alimentar-se no només el cos sinó també l?ànima i la ment.
?L?ingeni i les apassionades opinions d?M.F.K. Fisher sobre el menjar i els qui el preparen, el consumeixen i n?opinen són tan oportunes ara com quan les va escriure?, Julia Child
?Fisher té l?extraordinària capacitat de fer que el que és normal i corrent sembli especial i meravellós. El seu exemple neix de la tenacitat irrenunciable d?apreciar la vida tal i com li arriba?, Ruth Reichl

Hedwig Eva Maria Kiesler va néixer a Viena. Era la filla única d’un banquer d’origen ucraïnès i una pianista d’ascendència hongaresa. De petita va aprendre ballet i a tocar el piano, i era una estudiant brillant. Amb deu anys ja parlava quatre idiomes. Des de molt jove va saber que actuar era la seva veritable passió, i quan tenia quinze anys va participar com a extra en una pel·lícula. Un any després es va traslladar a Berlín per estudiar interpretació amb el director d’escena Max Reinhardt. La seva fama va créixer i va aparèixer en diferents pel·lícules, en una d’elles nua, cosa que va ser un escàndol per a l’època. Els seus pares van concertar-li el matrimoni amb un magnat de la indústria de les armes, Friedrich «Fritz» Mandl. Es van casar el 1933, i el marit li va impedir continuar la carrera d’actriu. Era un home gelós i controlador i, després de quatre anys d’infeliç matrimoni, Hedwig el va abandonar i va fugir als Estats Units. Allà va canviar el seu nom pel de Hedy Lamarr, inspirant-se en una estrella del cinema mut anomenada Barbara La Marr, i es va convertir en una de les majors celebritats de Hollywood. A més d’actriu, Hedy era inventora. Es va associar amb el músic George Antheil i, el 1941, van crear un sistema de comunicacions de salt de freqüència per als aliats, que va establir les bases de la tecnologia del GPS, Bluetooth i Wi-Fi que utilitzem avui dia. Hedy Lamarr sempre serà recordada com una de les actrius més belles i talentoses de la història del cinema, a més de com una enginyosa inventora.

Després de Dormilegues i Golafres, publicats en 11 idiomes, ara l’Octavio Pinto i el Martín Ianuzzi ens expliquen mil i un detalls sobre com algunes espècies animales es procuren l’aliment tot caçant. Perquè de tècniques de cacera n’hi ha un munt: des dels que corren més ràpidament que les víctimes als que engañen, queixalen, enrampen, hipnotitzen... Alguns dels detalls del llibre són, com en els altres dos, absolutament sorprenents i divertits

Durant molt temps s'ha mantingut la premissa que els nens i les nenes han de passar-ho malament per aprendre. Aquesta idea va acompanyada de frases col·loquials com ara 'que pateixi, així n'aprendrà' o 'si no li fa mal, no n'aprèn'. Tanmateix, en resposta a les conseqüències d'un paradigma de criança basat en l'autoritarisme, han sorgit formes de criança oposades, centrades en la permissivitat i, en certa manera, en la negligència. Aquestes últimes recolzen sobre premisses com ara 'al nen no se li han de posar límits que poden interrompre el desenvolupament lliure de la seva personalitat'. És molt habitual tendir als extrems i és probable que això funcioni en situacions límit, com ara haver d'eliminar hàbits que són perjudicials per a la salut, però per a la criança no és el més idoni. Si vols descobrir els elements clau per construir un aferrament segur amb els teus fills, has arribat al llibre indicat. La psicòloga i psicoterapeuta Milena González presenta en aquest llibre la importància d'aprendre a educar des de l'amor que sosté i des dels límits que protegeixen. L'amor i els límits en la criança van de la mà, no estan renyits. I una cosa i l'altra són tan necessàries per a la salut emocional del nen com ho són l'aliment i el son per a la seva salut física. En el llibre es construeix una mirada comprensiva envers la infància i compasiva envers aquells adults que, tot i no ser perfectes, volen aprendre a mirar i tractar amb respecte els nens i les nenes que formen part de la seva vida. Tot això es fa a partir de la desconstrucció de models i patrons de criança que afecten no només al vincle entre pares i fills, sinó també a la salut mental dels més petits. El nen construeix una idea de si mateix i de com és el món que l'envolta des de la mirada i el tracte que rep de les persones importants per a ell. Per definir-se a si mateix com algú capaç o incapaç, fort o feble, fracassat o el contrari, recorrerà a la seva memòria emocional i serà fidel a les paraules, a la mirada i al tracte que va rebre principalment de les persones que el van definir durant els seus primers anys de vida. Mai no és tard per aprendre a fer-ho d'una altra manera. Gràcies a la lectura d'aquest llibre, descobriràs com millorar la relació amb el teu fill a través de la construcció d'un aferrament segur. L'autora, Milena González, és psicòloga experta en trauma, aferrament i educación emocional. Ha cursat el Màster en Intel·ligència Emocional de la Universitat de València.

UN ESTIU TERRORÍFICAMENT DIVERTIT
La Lexie va amb la seva àvia al que preveu que serà un avorridíssim campament d?estiu. Però un cop allà s?adona que hi ha alguna cosa que no rutlla perquè... ¿qui és tota aquella gent tan estranya? Una nena llop, una zombi presumida i una fantasma poc xerraire, entre altres criatures esgarrifoses, sembla que seran les seves companyes. L?àvia s?ha confós de campament! La Lexie ho té clar: o aquest és l?estiu més increïble de la seva vida o s?ha ficat en un embolic dels grossos.
Adorareu aquest campament i les seves estranyes exploradores!

Una cinquentena d'espectadors de teatre de 25 països van ser convidats, amb motiu del I Congrés Internacional d?Espectadors de Teatre organitzat per Àfora Focus del 24 i el 26 d?octubre de 2022 al Teatre Romea de Barcelona a redactar i consensuar un manifest dels espectadors de teatre que recollís les seves necessitats, els seus neguits, les seves declaracions i els seus desitjos respecte del seu rol en el futur de les arts escèniques. El text resultant, en format de Manifest, va ser llegit pel mateix grup d'espectadors com a cloenda del Congrés.

L’any 2008 Joan Miquel Oliver s’estrenava com a novel·lista amb l’espectacular i en certa manera escandalosa El misteri de l’amor, una novel·la molt loca plena de referents musicals i divertides digressions filosòfiques i travessada de cap a cap per l’humor particular i inconfusible de l’autor. Ara, quinze anys més tard i amb un pròleg nou de trinca, El misteri de l’amor torna a les llibreries en una edició revisada a fons i amb una coberta diferent. Per a tots els qui no la vau llegir aleshores i tingueu ganes de fer-ho ara, aquí va una petita sinopsi: Toni Amengual, alter ego de l’autor, ens guia pels meandres mentals d’una trama plena de sorpreses, que es va relligant amb soliloquis surreals i episodis hilarants, com ara un filòsof que va per les cases i pensa a domicili, un escultor que desafia l’ordre de la Creació esculpint una vulva gegant, una parella que viatja al futur per conquerir el seu destí o una palmera escapçada en un oasi amb una piscina en forma de ronyó. La incorrecció i l’alegria, l’erotisme i la tendresa, la crueltat i el cinisme es combinen en aquesta novel·la emocionant que desemboca, gràcies a un zoom final vertiginós, en un desenllaç alliberador i sorprenent.

Set àrabs i un cabilenc caminen per la muntanya. Són els fedaïns de la guerra d?Algèria, un arreplec d?homes units pel somni de la independència. Van amb la mula carregada d?armes i s?expliquen històries, quan un escamot de soldats francesos comandats per un jove oficial els barra el pas.
Els ulls de sorra és la primera novel·la de Joan-Lluís Lluís.

En John Durbeyfield és el pare d'una família nombrosa que viu pràcticament en la misèria. I també és un dropo, un borratxo i un irresponsable. Un dia, en una conversa casual amb el vicari del poble, descobreix que molt probablement el seu cognom està emparentat amb el de la família dels d’Urberville, una nissaga aristocràtica i rica, i hi veu una gran oportunitat per canviar la seva sort. Amb aquesta intenció envia la filla gran, la Tess, una jove bonica i molt innocent, a reclamar davant dels d'Urberville els seus drets legítims, així com l’herència que els pertoca. Arran d’aquesta trobada, la noia crida l'atenció de l'hereu, l'Alec d'Urberville, que s’aprofita sense escrúpols de la seva posició de poder i de la innocència de la Tess.

En fer-se notori el seu embaràs, la Tess es veurà severament jutjada per l'estricta moral victoriana i se sentirà del tot incapaç de comprendre el rigor que se li aplica, a ella que és una víctima, exclusivament pel fet de ser dona. Malgrat tot, intentarà obrir-se camí, treballant fins a l'extenuació i sense perdre mai la bondat, així com trobar un refugi on poder viure feliç la resta de la seva vida.

Aquesta és una de les grans novel·les victorianes, en què Hardy mostra la inexorable fatalitat que persegueix els innocents i els més febles, i la futilitat de l'esforç humà quan es troba davant d'un destí advers. 

Aquí hi teniu la gran sàtira sobre el periodisme de guerra, una professió que només sembla divertida a qui no la coneix. Lord Copper, magnat de la premsa londinenca, envia per error un articulista aliè al món i dedicat a la botànica a «cobrir» la guerra civil d’un país africà que amb prou feines sap pronunciar. Les confusions, la manca de professionalitat i la falsa informació reescriuran la història d’un país que només volia tranquil·litat.