Corre l’any 1911 quan la Keile, una prostituta jueva, coneix l’amor de la seva vida, en Iarme, un expresidiari. La jove parella somia fugir de la misèria del gueto de Varsòvia, on viuen sota l’amenaça constant dels pogroms, així que quan en Max, un antic conegut, els ofereix de participar en els seus negocis lucratius a Amèrica del Sud, no ho dubten ni un moment. Però en Max també se sent atret per en Iarme, i sorgeix un funest triangle amorós que turmentarà la Keile tant als carrers foscos del gueto com a les avingudes d’una gran ciutat nordamericana. En aquesta novel·la brillant, inèdita en català, Singer retrata, amb la mestria de Dickens o Dostoievski, els baixos fons de la comunitat jueva, poblant-los del ric elenc de personatges singulars amb els quals crea un fresc vívid de tota una societat i una època

Si el conte que dona títol a aquesta antologia ha estat considerat el millor de la història de la literatura per lectors com James Joyce, cal parar-hi atenció. Lev Tolstoi, en tot cas, és una figura tan enorme que no necessita gaires floretes, i la seva narrativa breu va molt més enllà d’aquest emblema. En aquest recull hi trobem contes tan referencials com «La història d’un cavall» i «Després del ball», i també peces prou desconegudes, com les «Dues versions diferents de la història d’un rusc amb el sostre d’escorça de til·ler».

"A QualityLand en Peter Aturat ha aconseguit feina com a terapeuta de màquines domèstiques i tot sembla rutllar de primera, però la Kiki Desconeguda està indagant en el seu propi passat i ha cridat l?atenció d?un assassí invencible. En Peter de seguida veurà com se li acaba la tranquil·litat.
Intel·ligència artificial, creació de records a la xarxa i drons que et porten el menjar a casa: en aquesta nova i enginyosa proposta, Marc-Uwe Kling mostra l?absurditat del món on vivim, governat pel big data i els algoritmes. Una novel·la satírica que ens torna a alarmar per les semblances amb la realitat. Un llibre ple d?idees intel·ligents, personatges estranys i girs argumentals sorprenents."

Ragdoll (Ninot de drap), l'aclamat debut de Daniel Cole, és pura adrenalina.

Un thriller taquicàrdic. Vertiginós.

Entreteniment addictiu.

«Ragdoll, el Ninot de drap» és el nom amb què els mitjans sensacionalistes han batejat la macabra troballa en un pis buit de Londres. Penjat del sostre amb tot de fils, assenyala amb el dit cap a una finestra i està fet de «retalls» de sis persones, cosits per formar un únic cos de qui només s'ha pogut identificar el cap. Qui eren les altres cinc víctimes? I per què el dit assenyala cap a l'apartament del davant, on viu el detectiu William Fawkes, àlies Wolf?

Pràcticament l'endemà de l'inquietant troballa, l'assassí fa arribar a la premsa una llista amb les properes sis víctimes i la data prevista de la seva mort.

El detectiu i el seu equip, pressionats pels superiors i assetjats per la premsa, han d'esbrinar per què van assassinar les primeres víctimes i què tenen en comú per poder desemmascarar el culpable abans que compleixi la seva amenaça.

Un malèvol joc del gat i la rata amb un assassí que desafia la policia i un país sencer en suspens... Perquè aquesta ment perversa sempre s'avança als altres.

Un perillós desafiament en què és impossible no involucrar-se.

Crítiques:
«Un debut molt esperat. Sens dubte, el thriller més escabrós de l'any.»
Metro

«Un thriller tens, dramàtic, amb girs intel·ligents que et sorprendran. Si t'agraden autors com Jo Nesbø, Karin Fossum i Henning Mankell, t'encantarà aquest llibre.»
Scrutton Bland

«El debut més emocionant que hem llegit en molt de temps.»
Heat Magazine

«Hi ha ecos de la pel·lícula Seven en aquest vilà tan omnipotent.»
The Daily Mail

Com es pot atrapar un assassí que ja és mort?

Un cadàver, amb la paraula «ESQUER» gravada al pit, apareix penjat al pont de Brooklyn.

Una nova víctima apareix a Londres amb la paraula «TITELLA».

A banda i banda de l'Atlàntic, els investigadors s'enfronten a assassinats cada vegada més sòrdids i rocambolescos. La seva única esperança és esbrinar qui en belluga els fils.

Un thriller amb la tensió i els temps perfectament calculats perquè el lector no se'n pugui desenganxar.

Vivim una època marcada per una forta tendència al restauracionisme, a tornar a temps que poden semblar millors, que intenten deixar enrere seixanta anys de fatigues, d’iniciatives, de canvis imprevistos, de descristianització imparable, d’afebliment de l’Església... Avui en dia, hi ha qui vol construir una Església tancada, com un castell, on sentir-se còmode només envoltat dels «seus».

En aquestes memòries, el doctor Antoni Matabosch i Soler repassa la seva dilatada trajectòria dins l’Església —la seva educació, els diferents moviments eclesiàstics, el seu compromís social i nacional, l’ecumenisme, les relacions interreligioses...— perquè les generacions més joves de capellans i diaques, de laics i laiques, tinguin una perspectiva històrica que els serveixi per continuar, i millorar, la difícil tasca que van emprendre les generacions anteriors de capellans per renovar l’Església.

«No cuina, però tampoc mossega.» Aquestes paraules encapçalaven l’anunci amb què la Rose Llewellyn, una vídua de «bons costums i disposició excepcional», s’oferia la tardor de 1909 com a majordoma. Inevitablement, la frase va cridar l’atenció de l’Oliver Milliron, un vidu amb tres fills i poca traça per a les feines de la llar, que no va dubtar ni un segon a contractar-la perquè posés una mica d’ordre a casa seva, a Marias Coulee, en un racó isolat de Montana.

Va ser així com la Rose i el seu germà Morris, tot un dandi sempre impecable, van arribar a aquest poble de grangers. Per acabar-ho d’arrodonir, quan per aquelles dates la mestra de l’escola va decidir escapar-se amb un predicador itinerant, en Morris es va veure obligat a substituir-la, perquè de fet era l’únic del poble que estava remotament capacitat per fer-ho. Sigui com sigui, els seus enginyosos mètodes d’ensenyament marcarien per sempre els joves alumnes d’aquesta escola rural, i ni ells ni la família Milliron i el poble de Marias Coulee tornaran a ser com eren abans de l’arribada de la Rose i en Morris.

Ivan Doig és un dels darrers cronistes de l’Amèrica rural, i Una temporada per xiular és la millor evocació d’una forma de vida desapareguda i dels individus excepcionals que la van fer possible.

Trombolina i Kinabalot són els protagonistes d’una sèrie de llibrets que Claude Ponti va dedicar a aquest moment tan tendre que és la petita infantesa. Els dos pollets són germans, i cada llibre explica una de les seves aventures. Com que són molt trapelles i eixerits, la seva vida n’està plena. Aquesta vegada, viatgen a través d'una finestra.

L?Archy és una fagina. Ell i els seus germans neixen una nit d?hivern. La mare els cria sola. Els animals d'aquest llibre parlen, utilitzen plats per menjar, taules, llits, encenen foc, però el seu món és la natura, una lluita despietada per la supervivència. L?Archy és feble, la mare ho percep: el cedeix a canvi d?una gallina i mitja. El seu nou amo, una guineu plena de secrets, es diu Solomon. A la seva vora l?Archy creix i es va tornant cada cop menys fagina: amb ella aprèn a llegir i escriure. El lector, al revés, es va submergint en una dimensió que ja no és ben bé humana, que busca el cor dels instints. Una faula escrita per un italià de vint-i-vuit anys, la barreja impossible entre Tolstoi i una pel·lícula de Pixar.

Trombolina i Kinabalot són els protagonistes d?una sèrie de llibrets que Claude Ponti va dedicar a aquest moment tan tendre que és la petita infantesa. Els dos pollets són germans, i cada llibre explica una de les seves aventures. Com que són molt trapelles i eixerits, la seva vida n?està plena. En aquesta ocasió, s'atreveixen a fabricar carotes terrorífiques.