La nit del divendres 12 de març del 2004, assegut en un bar de Vallcarca amb els seus companys de la facultat de filosofia, el narrador d?aquesta història rep un missatge que ningú voldria rebre mai. Aquí comença una carrera contra l?inevitable. De tall plenament autobiogràfic, el llibre que teniu a les mans és alhora la crònica d?una mort anunciada, un relat de formació sobre el pas a l?edat adulta i un cant a l?amistat. També és un homenatge a tot un món que creix als marges, i a les relacions forjades fora de les convencions imperants en una societat tan conservadora com la vigatana. Precisa i delicada, d?emoció continguda i alhora punyent, Els murs invisibles és, finalment, la narració d?un episodi que marcarà de manera irreversible la vida del protagonista.

En aquest segon volum, la nostra superheroïna preferida s?ha d?enfrontar a la MultiMulti, una de les mutants més malvades de la malvada història dels mutants més malvats del món. La superheroïna més superheroica de tots els temps també haurà de lluitar contra tota una família, la banda dels Swoonarie, que abans de dur a terme les seves accions transformen en núvols tothom qui els pot fer nosa. Entre aquestes accions hi ha buidar les caixes fortes dels casinos de Las Vegas i robar grans museus sencers, edifici i tot!

"A passes cegues per la terra" de Leib Ròkhman és una obra descomunal en cada aspecte que conté. És la gran novel·la ídix, un viatge equiparable a l?"Ulisses" de Joyce, "2666" de Bolaño o "La muntanya màgica" de Thomas Mann. Només que està concebuda en una llengua que desapareix en el moment que el seu autor escriu. I és un llibre perquè els morts sàpiguen el destí dels supervivents.
El seu protagonista no ha pogut tornar a casa seva, a Polònia, després de la devastació. És una altra gent que l?ocupa, aquells que fins ara eren veïns. Comença a deambular per tot Europa: Lodj, Lausana, Amsterdam, Offenbach, Roma. Un periple expressionista que diu l?absurd de l?època que vindrà després. Llegir Ròkhman canvia brutalment la idea que et fas del teu univers cultural. De què han dit els llibres des d?Occident, i de quina serralada hi formen les obres més originals, les imprescindibles. Al costat de Proust, Woolf i Lispector apareix de sobte un cim immens. ¿Com és que ningú no l?havia vist?