Tres germanes i un germà tornen a l?antiga casa dels avis per passar-hi les últimes vacances d?estiu. Hi porten els fills, una nova dona i el fill d?una exparella. Al llarg de tres setmanes, els records del passat i de la infantesa ressorgeixen i les tensions augmenten i es barregen amb l?aire càlid i dens del paisatge idíl·lic d?un poblet anglès. Una forma de vida arriba a la seva fi inevitable: una pèrdua i una alliberació.
Hadley construeix una novel·la magnífica en què les particularitats dels vincles familiars, les seves crisis i alegries, cobren protagonisme i ens mostren que el passat sempre forma part de nosaltres.
Tessa Hadley (Bristol, 1956) es va llicenciar en Filologia Anglesa a la Universitat de Cambridge. El 1993 va fer un màster en Escriptura Creativa i al cap de cinc anys es va doctorar. Autora de vuit novel·les i quatre llibres de relats, no va publicar la seva primera novel·la fins als quaranta-sis anys i, des de llavors, la seva reputació literària no ha parat de créixer. Entre altres premis, ha estat guardonada amb el Premi Windham Campbell per "Clever Girl" (2013) i "El passat" (2016). A Edicions de 1984, també hem publicat les seves novel·les "Cap al tard" i "Amor lliure". Actualment viu a Cardiff i ensenya Literatura i Escriptura Creativa a la Universitat de Bath Spa.

L?any 1924, un grup d?emprenedors va fundar l?EAJ1-Ràdio Barcelona: la primera emissora de ràdio d?Espanya. I enguany en celebrem el centenari. Aquesta va ser creada des de l?Associació Nacional de Radiodifusió (ANR), un projecte cultural inèdit al país i de gran ambició, que va provocar un veritable impacte en la societat: gràcies a ell, la gent va adonar-se que hi havia altres maneres d?informar-se diferents a la premsa escrita, i que la ràdio no eren només notícies, sinó també música, esports, radionovel·les; al cap i a la fi, cultura. Entre els impulsors de tot plegat, hi trobem Eduard Rifà i Anglada (1882-1938), que també impulsarà l'EAJ15-Ràdio Associació, l'EAJ38-Ràdio Girona i l'EAJ42-Ràdio Lleida.
L?autora d?aquest llibre, Josefina Rifà (1918-2005), filla d?Eduard, rememora aquells anys d?innovacions i canvis, d?il·lusions i pors en temps de la dictadura de Primo de Rivera, la República i la Guerra Civil, a través d?unes cartes que li adreça a son fill als anys noranta. Queda aquí un testimoni fonamental de la vida d?Eduard Rifà, personal i social: s?hi pot llegir el profund amor al pare de Josefina, però també com aquest va lluitar incansablement en la defensa d?una ràdio lliure, una ràdio que no estava disposada a deixar de banda la llengua i cultura catalanes. La història de la ràdio i els seus inicis són una part essencial de la història del nostre país.

L?anomenada Guerre d?Espagne pels francesos i la Guerra del Francès pels catalans és la clau d?entrada a Catalunya a un segle XIX marcat per revoltes i guerres civils.
L?espai temporal de recerca correspon a la campanya napoleònica per conquerir una part del territori català, l?anomenat Terres de l?Ebre, i que cal remarcar pel fet que a les acaballes de 1810 totes les mirades dels exèrcits enfrontats a Catalunya hi tenen la vista fixada. Demostrar que, a més dels atacs i de la presa de l?emblemàtica plaça de Tortosa, hi van passar molts altres fets a la resta de pobles i llocs d?aquest pessic de terra i, a la vegada, ressaltar el protagonisme del riu Ebre durant aquesta etapa de conquesta són pilars d?aquest estudi.
L?autor aplica sobre aquella guerra un recurs més aviat insòlit, la de fer història de casa nostra parlant dels altres. Això explica el perquè centra atenció preferent sobre la visió que en dona el francès intrús dels fets ocorreguts en aquesta àrea geogràfica.
Les principals columnes que sostenen aquest llibre són les inèdites ordres diàries emanades del quarter general de Suchet durant la seua estada al territori ebrenc, els expedients dels principals caps militars francesos que hi van ser i les memòries d?alguns soldats napoleònics que en parlen. Militars que trobem, abans o després, actuant en altres llocs de Catalunya (Lleida, Tarragona?) o fora d?ella (Saragossa, València...).

Vitis vinifera, l?espècie de cep apta per a l?elaboració de vi, agrupa centenars de varietats, algunes d?extintes (la marawi), en perill d?extinció (l?escursac), d?altres de conreu local (la marseguera) o conegudes a tot arreu (la macabeu). Vitis Vinifera Amatoria és un recull de contes connectats per uns personatges que tenen en comú l?estima pels vins i la tendència irrefrenable a mantenir relacions sexuals. Nou relats amb seixanta vins avalats per les millors guies, amb els quals es pot assegurar el triomf en un envit amorós. Una trentena de bons vivants a la recerca del plaer: tres dones experimentades que inicien un novençà; un professional liberal que els dijous ix de cacera; unes parelles que sopen juntes periòdicament i que es veuen abocades a fer un trio; un grup de dones que descobreix quelcom més que l?amistat; una cubana transferida a l?Horta que aprén el valencià practicant el francés; una parella que troba en el voyeurisme la manera de satisfer la sexualitat? Històries roents d?amor líquid amb relations alternatives narrades pels assistents a un Curs de tast de vins.

En aquest llibre trobareu una aproximació històrica, que comprèn des de la prehistòria fins a l?actualitat, sobretot del territori que conforma l?actual diòcesi tortosina, però també amb referències ineludibles a l?espai més ampli que abastava en el passat.
Es tracta d?un llibre amb voluntat divulgativa que ha begut de les moltes i molt interessants recerques que hi ha al mercat. A partir del coneixement científic d?aquests treballs s?ha fet una mena de ?transposició divulgativa? per convertir-lo justament en un coneixement divulgatiu i engrescador. L?autor aspira que el lector reconega en el territori de la diòcesi un subjecte històric que ha condicionat, en major o menor grau, l?evolució econòmica, política, social i cultural de les persones que l?han habitat al llarg dels temps. S?hi parla de la Ilercavònia ibera, de la civitate romana de Dertosa, del primer bisbat en època visigòtica, de la Turtuxa musulmana, del pseudoestat carlista amb capital a Morella, etc. A la vegada, l?autor afirma que es tracta d?un divertiment que li ha servit per reconèixer-se encara més en una identitat col·lectiva secular, avui dia certament diluïda, però amb una sèrie de trets encara ben visibles (costums, cultura popular, gastronomia, varietat dialectal), i una història compartida que, agosaradament, ha intentat explicar en aquest llibre.

El llibre que el lector té a les mans descansa en les aportacions fetes pels participants en el IV Congrés de Cultura i Territori a les comarques de la diòcesi de Tortosa (1-3 de desembre de 2021), celebrat al Campus Terres de l?Ebre (URV) de la capital tortosina. L?activitat ha reprès deu anys després de la celebració de la tercera edició (2011) amb la voluntat de recuperar-ne la periodicitat quinquennal. De manera complementària l?activitat ha tingut continuïtat amb la XVIII Trobada de Centres d?Estudis i Entitats Culturals de l?Antiga Diòcesi de Tortosa, celebrada a Móra d?Ebre el 4 de desembre de 2021. Al llarg de les jornades, un centenar de persones van participar de les activitats acadèmiques programades: quatre ponències, tres taules redones i quaranta-dos comunicacions. Un autèntic fòrum de reflexió i de coneixement, que va permetre renovar llaços i establir-ne de nous entre les persones que hi van assistir. Un parell d?anys després de la celebració del congrés, tenim el goig d?oferir-vos els materials presentats i discutits. Una garba de coneixements imprescindible per a una interpretació fonamentada de la vigència d?una unitat territorial d?anàlisi força singular.