Un dia assolellat, una elefanta està dormint una migdiada en el bosc. És una elefanta amb una trompa molt llarga, massa llarga. Des d?un tigre reclinat llegint un llibre, fi ns a un os rentant la roba, els animals del bosc es diverteixen en la trompa de l?elefanta, esponjosa i suau, sense saber que és una trompa. Els talps pensen que és un gerro, i les papallones volen suaument cap a la fl or, i... Atxim! Amb un vigorós esternut de l?elefanta, tots els animals van volar pels aires amb la seva trompa llarga, massa llarga. 'Una explosió de color i humor al voltant d'una trompa massa llarga.' · Història acumulativa i circular per a aprendre a comptar. · Rimes repetitives i onomatopeies. · Lletra de pal. · Animals del bosc.

Un tractat fictici sobre la vida dels lèmurs i una faula sobre les migracions. ¿Sabeu què són els lèmurs? ¿Com viuen? ¿Què mengen? ¿Com van arribar a l?illa de Madagascar?Andrea Antinori contesta totes aquestes preguntes en aquest breu (i fals) tractat ple d?humor. Avís als lectors exploradors: el contingut de "Coses de la vida dels lèmurs" no té cap base científica i probablement res del que explica no ha passat de debò. Però és divertidíssim.

«Només pensava en Roma», diu l’Attilio quan porta poc temps lluny de la ciutat. Al camp s’hi ofega, és el perfecte pinxo romà, urbà fins a la medul·la, com la majoria dels personatges que poblen els 'Contes romans' d’Alberto Moravia. A nosaltres, avui, se’ns ha girat la truita: no podem pensar en Roma sense pensar en aquest recull de contes mític, del qual traduïm una primera tria en català. Deia Bernardo Bertolucci que la seva universitat va ser sopar cada dia amb Alberto Moravia, Elsa Morante i Pier Paolo Pasolini. Tenim la taula parada, doncs. Un festí.

Amélie Nothomb en plena forma: un elogi de la lectura gens trivial, gens previsible i, per sobre de tot, gens innocent.

L’Ange té dinou anys, viu a Brussel·les i és una estudiant de filologia excel·lent. Per fer una mica de diners, es decideix a donar classes particulars de literatura a en Pie, un adolescent de setze anys a qui no li agrada llegir. Segons el criteri del seu pare despòtic, sembla que el noi és dislèctic i té problemes de comprensió lectora. En el fons, però, el problema és molt més simple: odia els llibres amb la mateixa assertivitat amb què odia els seus pares. A ell, el que l’apassiona de veritat són les matemàtiques i els zepelins.

Mentre l’Ange esperona el seu alumne amb algunes lectures, el pare espia les sessions clandestinament. A poc a poc, però, la curiositat d’en Pie va despertant: clàssic rere clàssic, la literatura exerceix la seva força, com el gas que permet que els aeròstats, feixucs, s’elevin lleugers cap al cel. Tanmateix, la relació entre la jove professora i el seu deixeble es va consolidant, fins que el vincle entre tots dos es transforma definitivament.

La nova novel·la d’Amélie Nothomb és un elogi de la lectura que defuig la trivialitat, gens previsible i, per sobre de tot, gens innocent.

Un llibre amb solapes perfecte per als futurs artistes. Tornen les aventures de la Miffy, un clàssic de la literatura infantil de l'artista, autor, il?lustrador i dissenyador gràfic neerlandès Dick Bruna, aquesta vegada en un format diferent: un àlbum més gran, amb solapes de cartró i dibuixos ocults per descobrir. En aquesta nova entrega, la Miffy s'inspira en una visita a un museu i decideix que vol ser artista. Observant el color i les formes del món que l'envolta, descobreix com de divertit pot ser fer dibuixos de les coses que veu. Al final del dia, les parets de la seva habitació estan plenes de les seves meravelloses obres d'art. Descobreix amb la Miffy que divertit que és crear els teus propis quadres!

Un llibre que canvia els estereotips de gènere i la visió tradicional de les societats clàssiques i ofereix una mirada necessària i justa sobre el rol de les dones en la història de Grècia i de Roma.

Tant a l'antiga Grècia com a Roma, la dona va tenir molt limitada la participació a la vida pública. El seu rol es restringia dins l'àmbit domèstic? En quins àmbits de la societat va existir el lideratge femení? En tenim testimonis? A través d'aquesta recopilació comentada de textos grecs i llatins, descobrim quin paper van tenir les dones en el món grecoromà lluny de les cures i de la llar i en quins àmbits van ser capaces d'esdevenir líders i superar les restriccions que les seves societats els imposaven.

"Els textos clàssics destaquen sovint qualitats innates de les dones com ara la intel·ligència, l'astúcia, l'audàcia o el seny, a vegades també l'educació, però, per damunt de tot, posen en relleu la seva capacitat d'actuar, enmig d'entorns violents i perillosos, com a autèntiques forces de pau".