El 1993, en plena guerra dels Balcans, una colla d’artistes va posar els nassos a la maleta i va decidir fundar una de les organitzacions de cooperació contra la guerra més importants de la història, i única al món. Des de llavors, més de dos mil pallassos sense fronteres han recorregut tot el món per regalar un moment de llum, un somriure, una riallada o una esbufegada de diversió als infants (i no tan infants) que més magre ho passen. En total, en els primers trenta anys d’expedicions, l’organització ha fet bolos per a milions de persones. Aquest llibre col·lectiu és un homenatge a tots ells (artistes i públic) i una reivindicació de la feina de pallasso, que queda reflectida amb tot el rigor i les imatges més emotives. Perquè fer riure és una cosa molt seriosa.

A Natalufi y a Alfonsito les chiflan los libros de cuentos. Les gusta escuchar a mamá, a papá o a la abuela cuando se los leen. Hasta que Natalufi recibe su primer libro de lectura. No entiende las letras ni las palabras. ¡Parecen pisadas de pájaro, o peor, insectos voladores! Tanto se frustra que decide que ya no le gustan los libros y que ella solita inventará cuentos para contarle a Alfonsito. Dicho y hecho, Natalufi imagina una divertida historia que le va contando a su hermanito? Pero ¿cómo harán cuando quieran leer ese mismo cuento otra vez? Entre los dos, y con un poco de ayuda de papá, lo resolverán.
Este título es uno de los tres que componen esta divertida serie que invita al juego con sus alegres y coloridas ilustraciones y su tipografía redonda y sencilla. Los niños escucharán, mirarán y leerán este libro de Alfonsitoy exclamarán: ¡Ahora sí me gustan los libros!

Per què serà important aquest llibre?
? Pel títol. Hem trobat una expressió original i simpàtica que, malgrat no té cap base científica, subratlla en el contingut del llibre: una història de l'evolució humana focalitzada en les troballes de dones i basada en una visió feminista de l'antropologia.
? Pel contingut. Pura ciència, però molt ben explicada, com si fos una aventura.
? Per l'autora. Marta Yustos viu ara a Barcelona, però ha treballat al Museo de la Evolución Humana de Burgos, vinculat a Atapuerca. La seva feina consistia precisament a divulgar la ciència.
? Per l'il·lustrador. Diego Rodríguez Robredo és llicenciat en Art i especialista en il·lustració científica, però alhora és també antropòleg de carrera.
? Per l'aval. Marina Mosquera, investigadora de la URV i de l'Institut Català de Paleoecologia i Evolució Social, a més de codirectora amb Eudald Carbonell d'alguns projectes d'Atapuerca, prologa i prescriu el llibre.

«Com deu ser el mapa de la cosa més petita del món?» Quan estem perduts, acostumem a orientar-nos amb un mapa, tot i que de vegades no resulti tan senzill. En aquesta nova entrega de la sèrie emblemàtica de Shinsuke Yoshitake, Y? aprèn a interpretar les claus que la seva mare li dibuixa per tal de fer un encàrrec i tornar a casa. A la seva manera, acaba inventant camins. Perquè la veritable aventura comença més aviat a l?hora de tornar i entre pregunta i pregunta, recurs molt popular entre els més menuts per comprendre el món. Pot haver tants mapes com coses vulguem saber: des d?on és la peixateria del mercat fins a com ens sentim i a què s?assembla el futur, quines coses ens agrada fer de debò i quin és el nostre amagatall preferit. I ara, on soc? és un llibre ple d?humor, enginy i recursos perquè els petits lectors joves s?endinsin en alguns temes aparentment complexos.

La Stella, jove i plena d?energia, fuig de Londres per enfrontar-se a un secret d?infantesa que li va marcar la vida i va fer que el seu destí quedés lligat per sempre al de la seva germana Nina. A l?altra banda del món, en Jake celebra el cap d?any xinès, però un seguit de circumstàncies tràgiques i una boda precipitada el duran des de Hong Kong fins al Regne Unit, on començarà la recerca del pare que no va conèixer mai. Quan en Jake i la Stella es troben, les vides de tots dos canvien definitivament, però no sense que el passat de la Stella surti dolorosament a la llum. La distància que ens separa és una obra addictiva i fascinant sobre vides paral·leles, identitats desplaçades, secrets de família i el pes inexorable del passat.

Avui ens enfrontem a una desestabilització global dels ecosistemes i dels cicles naturals del nostre planeta, com a conseqüència d?una economia extractivista orientada a un creixement sense límits mundialitzat. Som davant una gran crisi ecosocial.
Yayo Herrero proposa analitzar-la a partir de cinc elements: aigua, aire, terra, foc... i vida, de manera que ens permeti recuperar la memòria del que som i d?on venim, i així desenvolupar una consciència que ens hauria de donar la força necessària per fer-nos càrrec del món com a projecte viable. Situant com a prioritat la sostenibilitat d?una vida digna, el gran repte és arribar a compartir-ho gairebé tot sota principis de suficiència, repartició, cures i prudència. Aquest assaig és una invitació a l?activisme i al mateix temps és un cant apassionat a la vida bona en el nostre planeta.

Al cor de la memòria és un recull de textos literaris escrits i publicats en diferents mitjans de comunicació al llarg de les tres darreres dècades, amb la finalitat de marcar amb lletra viva la primera persona del present d’indicatiu del verb agrair. En efecte, l’autor, com un element més de la societat cadufera, es gloria de formar-ne part, perquè així ha compartit treball i constància, ha treballat temps i maldecaps, ha gaudit del foc i de la vida, i per damunt de tot ha fruït de la força de la nostra gent i de la nostra paraula oral i escrita. Sí, l’autor agraeix la sort de formar part de la societat cadufera amb aquest ventall de lletra adreçada a persones i entitats de tot tipus. Manifesta també que és tan sols una petita mostra de l’essència, de l’esperit que mou el cor de la societat benicarlanda. Així mateix, val a dir, és clar, que en aquest recull no apareixen tots els noms que caldria, però cadascun dels que hi ha regala un tast de la nostra olleta, el bocam d’una carxofa torrada a la brasa, l’exquisidesa del millor suquet de peix i el sentit purificat d’un bon glop de vi Carlon. Que vaja de gust!

Aquesta publicació recull una sèrie de treballs eclèctics seleccionats a partir dels resultats de les recerques de les sessions del I Congrés Estètiques de la Cultura Valenciana, celebrat a setembre de 2022 a València. El congrés forma part de les tasques de recerca del projecte: Identitart. La identitat valenciana a través de les arts i el disseny. GV/2021/157 finançat per la Conselleria d?Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital de la Generalitat Valenciana. El projecte naix dins la Unitat Mixta d?Investigació Efímere UV+UPV, formada per membres dels grups de recerca CREARI i LCI d?ambdues universitats valencianes. Hem agrupat els treballs en tres eixos sobre els quals reflexionar, des d?un vessant multidisciplinari, sobre les formes en les quals les estètiques culturals contribueixen a definir la identitat valenciana, des d?una perspectiva crítica i centrada en les arts i la cultura. Podem trobar una selecció de tretze capítols de diferents professionals i investigadors, que ens parlen de les estètiques culturals des de l?educació, des de la cultura contemporània i des de la història i el patrimoni, oferint un volum ric en perspectives i que suposa un punt de partida dins una temàtica poc investigada fins ara, com és la vinculació entre estètica de la cultura i construcció de la identitat.