Una guerra devastadora es va declarar fa poc a Europa, l'amenaça nuclear és constant, la divisió entre Occident, la Xina i Rússia cada vegada és més gran... Estem vivint una època molt convulsa que afecta la nostra manera de viure i que qüestiona els fonaments de la nostra civilització. En som conscients, però ningú fins ara no havia analitzat aquesta crisi amb la profunditat que es mereix. A El laberint dels extraviats Amin Maalouf es remunta als orígens del nou enfrontament entre Occident i els seus adversaris, traçant meticulosament l'itinerari de quatre grans nacions: el Japó de l'era Meiji, la Rússia soviètica, la Xina i els Estats Units. Des de la perspectiva de cadascuna d'aquestes potències, el lector pot entendre les raons geopolítiques que han causat les accions empreses per cada país.

Amin Maalouf, un observador intel·ligent de les civilitzacions, ens ofereix un assaig que es llegeix com una novel·la, que explica breument la història de quatre superpotències de manera molt didàctica i que ens informa sense ser feixuc, amb petites històries poc conegudes, que permeten al lector entendre l'actualitat política. Un enorme fresc històric que aporta la llum necessària sobre els conflictes actuals, les motivacions dels protagonistes i les estranyes paradoxes de la nostra època.

Quin és el plat que t'agradaria tastar de nou i què arribaries a fer per aconseguir-ho? Torna el fenomen literari més deliciós i suculent!

Un misteriós anunci en una revista culinària, sense número de telèfon ni adreça: els qui desitgin visitar la taverna Kamogawa han de confiar en un toc de màgia per arribar-hi! Només els habituals i els curiosos, guiats pel destí, troben el camí fins al petit edifici amagat al bell mig de Kyoto.

En aquesta nova entrega, el xef Nagare, el policia jubilat i la seva filla Koishi continuen ajudant la gent a trobar els seus records de menjar com a "detectius gastronòmics": mitjançant investigacions d'allò més enginyoses són capaços de recrear un plat del passat dels seus clients, guisats que podrien amagar les claus d'històries oblidades i promeses de felicitat futura. Coneixerem personatges que ens robaran el cor; com el nadador que vol recuperar els records de la carmanyola que li feia el seu pare; o el famós xef ja jubilat, la filla del qual sempre va preferir una hamburguesa ales seves pròpies delícies. Són històries sobre persones que volen tastar el menjar en els seus records i tornar a una època feliç de les seves vides.

Quan els mariners nord-americans envaïen la Rambla:

la crònica apassionant d'una Barcelona llegendària.

Va haver-hi un temps en què els vaixells de la Sisena Flota nord-americana que solcaven el Mediterrani feien escala a Barcelona. A partir del 1951, la Rambla i el barri Xino es van omplir d'uns mariners amb diners a la butxaca i una flaire d'excentricitat. Les dones els estimaven, els homes els envejaven i les criatures els empaitaven pels carrers demanant-los xiclets i xocolata. La part baixa de la ciutat va viure una època daurada: meuques, comerciants, hostalers, sastres o taxistes, tothom va aprofitar aquella pluja de dòlars. I així va néixer una indústria turística que encara conserva moltes pràctiques i costums heretats d'aquells anys.

La presència de la Sisena Flota es va convertir, al llarg de quatre dècades, en una història d'amor i d'odi, entre el Ianquis, welcome i el Ianquis, go home, i va acabar sobtadament el dia de Sant Esteve de 1987 amb un atemptat mai aclarit. Des d'aleshores, les seves naus no han tornat a ancorar al nostre port.

Per reviure aquest passat prou desconegut, o fins i tot secret, de la ciutat, Xavier Theros ha acudit als llibres i a les hemeroteques, però sobretot als seus protagonistes: les cambreres de les barres americanes, els amos dels bars, els veïns -que van viure tota mena d'experiències amb aquelles tripulacions- i, òbviament, els veterans de la marina dels Estats Units, que han acceptat compartir la seva memòria. Mitjançant el testimoni de tots ells, el lector podrà passejar per una Barcelona llegendària i captivadora. Un llibre original, extraordinàriament documentat i revelador en què, com va afirmar Juan Marsé, «hi ha material per a una dotzena de novel·les».

«Vaig devorar el llibre i me?n vaig fer fan, com la meva mare, la meva tieta, la meva àvia i qualsevol dona intel·ligent que et puguis trobar» Lena Dunham
¿És possible escriure un llibre hilarant sobre la ruptura d?un matrimoni perfecte? Si l?escriptora és Nora Ephron, la resposta és un sí rotund. Una història que lliga l?adulteri, , la teràpia de grup i l?estofat de carn, i que ens demostra que una bona comèdia necessita la seva dosi d?angoixa com una bona salsa necessita farina i mantega. La Rachel Samstat, embarassada de set mesos, un dia descobreix que el seu marit, Mark, està enamorat d?una altra dona. La Rachel, que es guanya la vida escrivint llibres de cuina, troba en el menjar un cert bàlsam i consol; així, mentre es debat entre l?intent de recuperar en Mark i el desig de veure?l mort, la Rachel troba temps per oferir-nos algunes de les seves receptes preferides. Coragre és l?única novel·la de Nora Ephron; una història deliciosa explicada amb l?humor àcid propi de l?autora, una muntanya russa d?amor, traïció, pèrdua i, el més satisfactori, venjança.

«Vaig tenir sort, vaig anar a néixer a davant de mar, en una ciutat que encara no havia estat engolida pel monstre turístic. Vaig estudiar a un institut de la muntanya de Sant Elm, a l?entrada del massís de l?Ardenya. Hi pujàvem a peu per vora mar. Fa quaranta anys, encara hi havia una consideració per l?ensenyament i per tant pels alumnes, i a les hores d?esbarjo ens deixaven sortir tranquil·lament del centre. Abans o després d?una classe de literatura o de matemàtiques, doncs, podies estar passejant-te (i parlant amb els companys) a davant mateix de mar. La meva formació tant deu als quatre llibres que em van fer llegir llavors com a aquell contacte directe amb el paisatge.
Aquest volum recull assajos que he anat escrivint els últims deu anys. La majoria són encàrrecs que m?han fet i que agraeixo de tot cor. Conformen una lectura personal de grans escrits de la nostra tradició literària, que és com dir de la nostra riba al mar de la literatura universal».

La Dijous és una nena molt peculiar, amb uns pares que no tenen cap ganes de ser-ho, que no li fan cap cas i la condemnen a menjar aliments caducats. Tant ella com el seu amic Alfons són víctimes constants de les burles de tres companys de classe, els sobrats de sempre. Però un dia, després d'una broma molt desagradable, la Dijous experimenta una transformació increïble: s'ha convertit en la superheroïna XXL. En aquest episodi s'enfronta amb una supervivent del planeta Asggral, destruït accidentalment per naus terrícoles. L'asggraliana, embogida pel que ha viscut, ve a la Terra amb ànim de venjança i fer el mateix que han fet al seu planeta. I com que tot el que comença acaba, a la sisena i última aventura de la XXL dos malvats molt malèfics que ja coneixem d’aventures anteriors, El Doctor Kaos i el Capità Isòbara, treuen de la presó els components de la banda dels Swoonarie per formar l'Octet Maleït i venjar-se de la XXL.

Després de dotze dies de navegació, la retina de Josep Maria de Sagarra per fi deixa enrere el Mediterrani i s?obre a tots els blaus de l?Atlàntic. És el 1937 i acaba de passar la nit de Cap d?Any a bord del "Commissaire Ramel", on s?ha embarcat fugint de la guerra que comença a incendiar el continent europeu. Però el seu exili es converteix immediatament en lluna de mel.
D?aquest viatge singular en va sortir "La ruta blava", la crònica vibrant d?un català pel món. Hi ha la salabror picant del port de Marsella, la corba insular de les Antilles i la gran poesia mecànica del canal de Panamà. També el cor sobre el Pacífic, on vola l?albatros baudelerià i els tripulants s?aboquen a vils sainets després de tants dies a alta mar. Destinació final: Tahití.
Llavors el que prometia ser el paradís autèntic, entre lagons fúlgids i cocoters, es converteix en una cosa encara més interessant: en un país real. És tot un món que desfila pel seu quadern, ple de comerciants xinesos, hotelers txecoslovacs, turistes americans fets de sucre, vells amb barba blanca i pareu, i les dues criatures de qui Sagarra es fa amic al món petit de Bora Bora...
Fins que la retina s?acostuma a la llum de nous colors, i ja trobes a faltar els de casa: ?Per això només accepto Punaauia com un parèntesi que no pot durar gaire, perquè, a mesura que he anat penetrant dintre el gust d?aquest país, m?he convençut que més m?estimo morir fusellat a Europa que coronat de flors i picat de mosquits dins la petxina de nacre de la Polinèsia.? D?aquesta matèria estan fets els grans viatges.

Una dona que fantasieja mentre el seu veí pateix un atac d’epilèpsia; una jove que ensenya natació a tres avis al terra de casa seva; un esperpèntic taller de romanticisme... Miranda July ens mostra la tragicomèdia de ser conscients que no tenim cap connexió profunda amb la gent que ens envolta, sinó que simplement hi compartim espais: un pati comú, classes de costura o el forat pel qual mirem un striptease. Aquesta consciència és alhora un salvavides i un forat negre; fa riure i estremir segons com espetegui.

La llum i les tenebres s'enfronten de nou en el cinquè volum de la saga Els déus del nord, la sèrie de mitologia del País Basc i Navarra que ha venut més de 100.000 exemplars.

Tres cosins. Dos mons. Un secret.

Després de la batalla contra Sugaar, el déu de la destrucció, una amenaçaplana sobre les criatures de Gaua. El déu, sens dubte, prepara la venjança. Quant de temps tenen abans no torni a atacar?

L'Ada no deixa de tenir somnis en què es converteix en llop, l'Exèrcit del Concili ha ocupat l'escola, i els tres cosins, juntament amb la resta de bruixots, s'entrenen per afrontar el que sembla inevitable: la guerra contra un déu totpoderós ple d'odi.

Retorna un món màgic amb l'Ada, en Teo i l'Emma per protegir la pau de Gaua. Una guerra èpica en la qual la màgia ho és tot. Podran evitar els tres cosins que els humans cometin la imprudència de desafiar els déus?

Un àlbum actual ideal per explicar amb el sabor dels contes tradicionals.

És l?hora de berenar i cinc ratolins surten a buscar alguna cosa per menjar. Un a un es van quedant pel camí, només en Feliu continua fins que de sobte tot comença a donar voltes?

Cinc ratolins és un relat rítmic i divertit que remet als temes i estructures de la tradició oral: protagonistes animals, triomf de l?audàcia i del petit enfront del més gran, ús de fórmules de repetició, personatges que s?eliminen o s?incorporen progressivament a l?acció (sostracció-addició), rima i ritme?