Salvador Dalí es uno de los artistas españoles más internacionales de la historia y uno de los máximos exponentes del surrealismo. Empezó a pintar de muy joven y se matriculó en la Escuela de Bellas Artes de San Fernando, en Madrid, donde entabló amistad con Luis Buñuel y Federico García Lorca. Creó un estilo inconfundible y genuinamente personal. Aunque su obra se centró sobre todo en la pintura, también trabajó la escultura, el grabado, la orfebrería, el cine, el diseño y la escritura. Siempre será recordado como un genio extravagante, único y repetible, icono del arte contemporáneo.

Llegir, escriure i publicar són activitats correlatives, però a la vista de segons quines obres això no és cap axioma. N?hi ha que sembla que s?hagin posat a escriure sense haver llegit gaire, i n?hi ha que fan l?efecte d?haver publicat sense haver acabat d?escriure prou. O no és una guia per escriure obres potables o per deixar-ho córrer. Parla de tècniques i d?estructures, enumera recursos, desvela algun truc i fins i tot cita Aristòtil. Anima a llegir bé abans d?escriure gaire, i desincentiva la publicació perquè sí, amb exemples rutilants. Llegir hauria de ser un exercici silent i en general pelat d?exhibicionisme. Escriure també, tot i que de vegades les vel·leïtats empenyen cap enfora. Publicar ja és un gest totalment extravertit, col·lectiu i sorollós. Llegir, escriure, publicar... o no. Potser aquest llibre pot ajudar a decidir què més convé.

Una novel·la trepidant amb una acció imparable.

Aquesta és la història d'una cursa trepidant contra el temps i, sobretot, contra un enemic sofisticat i implacable.

En una plaça pública de l'Aràbia Saudita, un home és executat sota un sol de justícia mentre un noi de catorze anys ho observa impotent entre la multitud: és el seu fill.

En un lúgubre motel de Manhattan apareix el cos sense vida d'una dona jove, però tots els indicis per identificar-la han estat esborrats minuciosament.

En un abocador de Damasc troben el cadàver d'un destacat expert en biotecnologia sirià amb senyals evidents de tortura.

En una remota regió de l'Afganistan, el descobriment d'una substància bacteriológica letal en els cossos d'uns cooperants internacionals desferma l'alarma.

Una línia invisible connecta tots aquests fets i traça un pla perfecte per cometre un crim monstruós contra la humanitat. L'única persona capaç d'impedir-ho és un antic agent que fuig del seu passat i que ha esborrat la seva identitat real. Ara només respon al nom de Pilgrim, el pelegrí.

La crítica ha dit...
«L'únic thriller que heu de llegir aquest any. Per una vegada, la pura veritat.»
The Guardian

«Sóc en Pilgrim és, senzillament, una de les millors novel·les de suspens que he llegit en molt de temps.»
David Baldacci

«Podria ser la millor novel·la d'espies de tota una generació.»
Roger Hobbs

«Un relat ambiciós, d'un suspens inesgotable, que deixa sense alè.»
The New York Times

«Un trencaclosques geopolític de realisme notable. Terry Hayes retrata el món en tota la seva complexitat i aconsegueix que la trama avanci a un ritme vertiginós.»
Lire

«Un thriller excepcional.»
Publishers Weekly

«Lectors, que no us inquieti el volum del llibre. L'argument és impecable i passareu les pàgines a tota velocitat. No podreu parar de llegir.»
Booklist

«Un thriller del segle XXI: un argument sofisticat amb protagonistesperfectament caracteritzats [...]. Un llibre ambiciós i molt satisfactori, escrit amb talent i vitalitat.»
The Times of London

"EL SEU FINAL ES EL TEU COMENÇAMENT".

Ja m'imagino què deveu estar pensant: què hi fa una noia com jo en un rodatge de Hollywood? Que potser als estudis de cinema més famosos del planeta s'hi ha perdut un objecte perillós? Doncs precisament això és el que pretenc esbrinar!

Un seguit de desgràcies amenacen el rodatge de la nova pel·lícula de la famosíssima Rita Turner: els guionistes desapareixen, les cordes de seguretat es trenquen i el pressupost de la producció s'està exhaurint. El director de la pel·lícula, el germà del Lord Thomsing, ens ha demanat ajuda perquè sospita que les catàstrofes podrien estar relacionades entre si. Per arribar al fons de l'assumpte, hem vingut a Hollywood a investigar. I, per no cridar l'atenció, he decidit fer-me passar per una doble de risc!

Ha arribat el moment d'entrar a escena i descubrir què o qui hi ha darrere de tot això. Llums, càmera… i acció!

El narrador d?aquesta novel·la té disset anys i sap que aviat s?haurà de morir, ja que viu immers en una guerra perduda, una guerra de resistència a una invasió. Però el que més el fa patir no és la idea de la seva mort propera sinó la certesa que haurà de morir verge. I així el seu viatge a través d?aquesta guerra és també un viatge cap a la vida, que l?obligarà a trobar dintre seu els recursos per resistir a la temptació de l?anihilació. Un d?aquests recursos, curiosament, seran les plantes amb les quals per força conviu en erms, gorges i planells.
No és difícil endevinar que el país ocupat, bombardejat i mai anomenat és Txetxènia. Però el més sorprenent és la fusió implícita operada per l?autor entre aquest territori del Caucas i Occitània. Com si, a partir d?una invasió que podem recordar per les imatges de la televisió o d?internet, es parlés també d?una guerra més antiga, d?una desfeta més antiga, en definitiva de l?intent d?extermini d?un altre poble, d?una altra llengua i d?una altra cultura.
Joan-Claudi Forêt, nascut a Lió el 1950, va aprendre l?occità ja adult i el va convertir en la seva llengua de creació literària. Traductor dels sonets de Shakespeare, és un dels representants més brillants i reconeguts de la literatura occitana d?avui. Viu a Montpeller.

Us heu trobat mai que a vegades quan els adults parlen amb la família, amics o fins i tot amb vosaltres, diuen coses que no volen dir el que sembla? La Jana no entenia algunes frases que deien els seus pares, però jugant amb les paraules va aconseguir descobrir-les. Et vols convertir en una gran detectiu com ella? Acompanya la Jana en aquesta aventura i resoldràs el doble sentit de les frases fetes!

Quin és el plat que t'agradaria tastar de nou i què arribaries a fer per aconseguir-ho? Torna el fenomen literari més deliciós i suculent!

Un misteriós anunci en una revista culinària, sense número de telèfon ni adreça: els qui desitgin visitar la taverna Kamogawa han de confiar en un toc de màgia per arribar-hi! Només els habituals i els curiosos, guiats pel destí, troben el camí fins al petit edifici amagat al bell mig de Kyoto.

En aquesta nova entrega, el xef Nagare, el policia jubilat i la seva filla Koishi continuen ajudant la gent a trobar els seus records de menjar com a "detectius gastronòmics": mitjançant investigacions d'allò més enginyoses són capaços de recrear un plat del passat dels seus clients, guisats que podrien amagar les claus d'històries oblidades i promeses de felicitat futura. Coneixerem personatges que ens robaran el cor; com el nadador que vol recuperar els records de la carmanyola que li feia el seu pare; o el famós xef ja jubilat, la filla del qual sempre va preferir una hamburguesa ales seves pròpies delícies. Són històries sobre persones que volen tastar el menjar en els seus records i tornar a una època feliç de les seves vides.

Una guerra devastadora es va declarar fa poc a Europa, l'amenaça nuclear és constant, la divisió entre Occident, la Xina i Rússia cada vegada és més gran... Estem vivint una època molt convulsa que afecta la nostra manera de viure i que qüestiona els fonaments de la nostra civilització. En som conscients, però ningú fins ara no havia analitzat aquesta crisi amb la profunditat que es mereix. A El laberint dels extraviats Amin Maalouf es remunta als orígens del nou enfrontament entre Occident i els seus adversaris, traçant meticulosament l'itinerari de quatre grans nacions: el Japó de l'era Meiji, la Rússia soviètica, la Xina i els Estats Units. Des de la perspectiva de cadascuna d'aquestes potències, el lector pot entendre les raons geopolítiques que han causat les accions empreses per cada país.

Amin Maalouf, un observador intel·ligent de les civilitzacions, ens ofereix un assaig que es llegeix com una novel·la, que explica breument la història de quatre superpotències de manera molt didàctica i que ens informa sense ser feixuc, amb petites històries poc conegudes, que permeten al lector entendre l'actualitat política. Un enorme fresc històric que aporta la llum necessària sobre els conflictes actuals, les motivacions dels protagonistes i les estranyes paradoxes de la nostra època.

Quan els mariners nord-americans envaïen la Rambla:

la crònica apassionant d'una Barcelona llegendària.

Va haver-hi un temps en què els vaixells de la Sisena Flota nord-americana que solcaven el Mediterrani feien escala a Barcelona. A partir del 1951, la Rambla i el barri Xino es van omplir d'uns mariners amb diners a la butxaca i una flaire d'excentricitat. Les dones els estimaven, els homes els envejaven i les criatures els empaitaven pels carrers demanant-los xiclets i xocolata. La part baixa de la ciutat va viure una època daurada: meuques, comerciants, hostalers, sastres o taxistes, tothom va aprofitar aquella pluja de dòlars. I així va néixer una indústria turística que encara conserva moltes pràctiques i costums heretats d'aquells anys.

La presència de la Sisena Flota es va convertir, al llarg de quatre dècades, en una història d'amor i d'odi, entre el Ianquis, welcome i el Ianquis, go home, i va acabar sobtadament el dia de Sant Esteve de 1987 amb un atemptat mai aclarit. Des d'aleshores, les seves naus no han tornat a ancorar al nostre port.

Per reviure aquest passat prou desconegut, o fins i tot secret, de la ciutat, Xavier Theros ha acudit als llibres i a les hemeroteques, però sobretot als seus protagonistes: les cambreres de les barres americanes, els amos dels bars, els veïns -que van viure tota mena d'experiències amb aquelles tripulacions- i, òbviament, els veterans de la marina dels Estats Units, que han acceptat compartir la seva memòria. Mitjançant el testimoni de tots ells, el lector podrà passejar per una Barcelona llegendària i captivadora. Un llibre original, extraordinàriament documentat i revelador en què, com va afirmar Juan Marsé, «hi ha material per a una dotzena de novel·les».

«Vaig tenir sort, vaig anar a néixer a davant de mar, en una ciutat que encara no havia estat engolida pel monstre turístic. Vaig estudiar a un institut de la muntanya de Sant Elm, a l?entrada del massís de l?Ardenya. Hi pujàvem a peu per vora mar. Fa quaranta anys, encara hi havia una consideració per l?ensenyament i per tant pels alumnes, i a les hores d?esbarjo ens deixaven sortir tranquil·lament del centre. Abans o després d?una classe de literatura o de matemàtiques, doncs, podies estar passejant-te (i parlant amb els companys) a davant mateix de mar. La meva formació tant deu als quatre llibres que em van fer llegir llavors com a aquell contacte directe amb el paisatge.
Aquest volum recull assajos que he anat escrivint els últims deu anys. La majoria són encàrrecs que m?han fet i que agraeixo de tot cor. Conformen una lectura personal de grans escrits de la nostra tradició literària, que és com dir de la nostra riba al mar de la literatura universal».