Llegir, escriure i publicar són activitats correlatives, però a la vista de segons quines obres això no és cap axioma. N?hi ha que sembla que s?hagin posat a escriure sense haver llegit gaire, i n?hi ha que fan l?efecte d?haver publicat sense haver acabat d?escriure prou. O no és una guia per escriure obres potables o per deixar-ho córrer. Parla de tècniques i d?estructures, enumera recursos, desvela algun truc i fins i tot cita Aristòtil. Anima a llegir bé abans d?escriure gaire, i desincentiva la publicació perquè sí, amb exemples rutilants. Llegir hauria de ser un exercici silent i en general pelat d?exhibicionisme. Escriure també, tot i que de vegades les vel·leïtats empenyen cap enfora. Publicar ja és un gest totalment extravertit, col·lectiu i sorollós. Llegir, escriure, publicar... o no. Potser aquest llibre pot ajudar a decidir què més convé.

Amistats, tafaneries, primers amors, enveges, records, una casa encantada? Enid és la primera novel·la d?una sèrie de quatre títols en total, que explica les vicissituds de cinc germanes: Enid, Hortense, Bettina, Geneviève i Charlie. Cada novel·la està dedicada a una de les germanes.

Impossible no pensar en Donetes en llegir les històries de les germanes Verdelaine.

Les germanes Enid, Hortense, Bettina, Geneviève i Charlie han perdut els seus pares fa ben poc i viuen soles a la Vil·la Hervé, una gran casa al costat de l?oceà. El seu dia a dia, les seves vivències i lluites són les protagonistes d?aquesta petita gran novel·la que es llegeix en un sospir. Una quotidianitat feta d?amistats, primers amors, afectes, desavinences, tafaneries de classe, fantasmes a casa i tempestes terribles que sacsegen els arbres que envolten la Vil·la. I que també sacsegen el món interior de les noies.

Ja és hora que el Club Superxut resolgui un nou misteri!

El Club Superxut es prepara per gaudir de l'estiu al campament de futbol més top de la comarca! No només s'ho passaran de meravella, sinó que també tenen intenció de guanyar el Trofeu del Supepeu, el premi al millor equip de futbol del campament. Però els seus supermegaarxienemics, els jugadors de l'equip de Villavella de la Pineda, també són al campament! I, a sobre, algú ha robat el trofeu! I si no hi ha trofeu, no hi ha torneig. Diu la llegenda del campament que hi ha un fantasma que vaga per la zona... Potser és ell el lladre del trofeu?

Què trobaràs en aquest llibre?

-Una aventura il·lustrada a dues tintes, ideal per als amants del futbol que comencen a llegir sols.

-Text entretingut, divertit i fàcil de llegir i d'entendre.

-Una història plena d'humor, amistat, aventura, misteris… i molt futbol!

-Divertidíssimes il·lustracions de Núria Aparicio (Perrock Holmes) que acompanyen la història.

Inèdita en català, el debut literari de Sally Rooney, l'autora de Gent normal

«El fenomen literari de la dècada» The Guardian.

La novel.la en la que es basa la sèrie d'HBO

Frances és una jove de vint-i-un anys, amb una mirada enigmàtica i impertorbable. Treballa en una agència literària a Dublín i aspira a ser escriptora. Ella i Bobbi, la seva millor amiga i exnúvia, es reuneixen en bars per fer performances de la poesia que Frances escriu.

Una nit coneixen Melissa, una reconeguda periodista que vol escriure un article sobre l'obra de Frances. A partir d'aquí, les dues joves es veuen arrossegades al món del matrimoni de Nick i Melissa, dos nois de trenta anys que els conviden a menjars sofisticats, festes privades i vacances al camp francès.

Tot i que Frances no se sent atreta per aquest estil de vida, Bobbi sembla fascinada per Melissa. La relació entre les amigues es veu obligada a canviar quan Frances entaula una turbulenta aventura amb Nick, una aventura que donarà pas a una estranya intimitat que cap dels dos no esperava.

La crítica ha dit:
«Un poderós coming of age sentimental que es contrueix a partir del desig femení»
Laura Fernández, El País

«LITERATURA en majúscules»
El País

«Meravellosa»
The New Yorker

«Una veu única»
The Guardian

«Una revolució»
PlayGround

El cinema de Pere Portabella és indissociable de l'art i de la política. Són disciplines que es conjuguen i retroalimenten des d'una actitud comuna: impugnar les normes, les socials però també les estètiques. Aquest és justament el títol d'un volum que reuneix desenes de textos escrits per l'autor durant seixanta anys, des dels seus inicis com a productor fins a l'actualitat. Inclouen articles en diaris i revistes, presentacions dels seus films, pròlegs de llibres i catàlegs d'exposicions, conferències, així com algunes de les seves intervencions com a senador o diputat durant les primeres legislatures de la democràcia. Igual que el cineasta s'ha preocupat per preservar la seva obra per garantir-ne la difusión pública, ara és l'hora dels seus escrits. En l'edició prologada i anotada per Esteve Riambau, els textos s'articulen en tres grans blocs: l'oposició al franquisme, els primers anys de la democràcia i el retorn al cinema a partir de Pont de Varsòvia, sense oblidar una especial atenció vers el paper de la cultura a Europa. Sense mai separar l'art i la política del cinema, sorgeixen sinergies i confrontacions que ofereixen un retrat molt fidedigne del pensament de Portabella, a la vegada sustentat sobre interaccions amb personatges tan il·lustres com Luis Buñuel, Josep Tarradellas, Joan Brossa, Antoni Tàpies, Joan Miró o Carles Santos.

«Fins que no s?ha pintat un gris, no s?és pintor» és una afirmació atribuïda a Cézanne i que a Peter Sloterdijk li serveix per fer-ne una de complementària: «Fins que no s?ha pensat el gris, no s?és filòsof». I aquest és el punt de partida d?aquest assaig de filosofia moral i política, però també d?estètica. El color gris, aparentment el to de la indiferència, del que és neutre o de la tebior, és el fil conductor per repensar la política, la història, la filosofia, les religions, l?art, la naturalesa i els efectes de la crisi climàtica, i formular una crítica radical de la contemporaneïtat. Més enllà de la seva càrrega metafòrica com a indicador d?un estat d?ànim, de la burocratització generalitzada, de l?ambigüitat moral o de la meteorologia, el gris és el color de la mediocritat de l?època moderna.

Preguntòmetre és una col·lecció per oblidar el mòbil i gaudir aprenent amb 100 preguntes i 100 respostes en 100 pàgines!

Amb un format molt còmode per portar a sobre i tenir entretinguda la canalla, que pot descobrir moltes coses sobre ciència, des del coneixement de l'univers fins als microbis, passant per la ciència que tenim a casa sense saber-ho.

- GPS vol dir Gran Premi dels Satèl·lits. Veritat o fals?

- Què vol dir «guerra bacteriològica»?

- Qui va ser el primer astronauta?

- Què és un àtom?

Preguntòmetre és una col·lecció per oblidar el mòbil i gaudir aprenent amb 100 preguntes i 100 respostes en 100 pàgines!

Amb un format molt còmode per portar a sobre i tenir entretinguda la canalla, que pot descobrir moltes coses sobre el cos humà, des dels sentits fins a la digestió dels aliments passant per les diferents etapes de la vida.

- Quin és l'òrgan més gran del cos?

- El cabell només serveix com a decoració al cap. Veritat o fals?

- Un òrgan que ho sent tot i no entén res. Quin és?

- Per què la pell s'arruga dins de l'aigua?

Preguntòmetre és una col·lecció per oblidar el mòbil i gaudir aprenent amb 100 preguntes i 100 respostes en 100 pàgines!

Amb un format molt còmode per portar a sobre i tenir entretinguda la canalla, que pot descobrir moltes coses sobre tota mena d'animals, des dels més grans fins als més petits.

- Per què són perillosos els mosquits?

- Per què l'estruç amaga el cap sota terra?

- L'elefant té bona memòria?

- Totes les balenes canten?

Preguntòmetre és una col·lecció per oblidar el mòbil i gaudir aprenent amb 100 preguntes i 100 respostes en 100 pàgines!

Amb un format molt còmode per portar a sobre i tenir entretinguda la canalla, que pot descobrir moltes coses sobre diversos aspectes de la Terra, des dels llocs més curiosos fins als actuals desafiaments climàtics i ambientals.

- Quina ciutat és famosa per un homenet que fa pipí?

- Hi plou, al desert?

- Hi ha un país on viuen més cavalls que persones?

- Existeix una ciutat prohibida?