Una Barcelona florent, alegre i en moviment va rebre el 17 de juliol de l’any 1920 a Juan Antonio Samaranch, un futur il·lustre barceloní, gran defensor de la cultura de la ciutat. Amant de l’esport des de molt petit, Samaranch va fer tot el possible per promoure’l en cada racó del món. Amb valentia i determinació ho va fer accessible a les dones i a persones de països menys desenvolupats, per a fomentar la cultura, la pau i l’esperit just de les competicions esportives. La seva passió i els seus somnis van convertir a Barcelona en l’amfitriona dels Jocs Olímpics de 1992 i van transformar la Ciutat Comtal per sempre.

Ja és hora que el Club Superxut resolgui un nou misteri!

El Club Superxut es prepara per gaudir de l'estiu al campament de futbol més top de la comarca! No només s'ho passaran de meravella, sinó que també tenen intenció de guanyar el Trofeu del Supepeu, el premi al millor equip de futbol del campament. Però els seus supermegaarxienemics, els jugadors de l'equip de Villavella de la Pineda, també són al campament! I, a sobre, algú ha robat el trofeu! I si no hi ha trofeu, no hi ha torneig. Diu la llegenda del campament que hi ha un fantasma que vaga per la zona... Potser és ell el lladre del trofeu?

Què trobaràs en aquest llibre?

-Una aventura il·lustrada a dues tintes, ideal per als amants del futbol que comencen a llegir sols.

-Text entretingut, divertit i fàcil de llegir i d'entendre.

-Una història plena d'humor, amistat, aventura, misteris… i molt futbol!

-Divertidíssimes il·lustracions de Núria Aparicio (Perrock Holmes) que acompanyen la història.

Inèdita en català, el debut literari de Sally Rooney, l'autora de Gent normal

«El fenomen literari de la dècada» The Guardian.

La novel.la en la que es basa la sèrie d'HBO

Frances és una jove de vint-i-un anys, amb una mirada enigmàtica i impertorbable. Treballa en una agència literària a Dublín i aspira a ser escriptora. Ella i Bobbi, la seva millor amiga i exnúvia, es reuneixen en bars per fer performances de la poesia que Frances escriu.

Una nit coneixen Melissa, una reconeguda periodista que vol escriure un article sobre l'obra de Frances. A partir d'aquí, les dues joves es veuen arrossegades al món del matrimoni de Nick i Melissa, dos nois de trenta anys que els conviden a menjars sofisticats, festes privades i vacances al camp francès.

Tot i que Frances no se sent atreta per aquest estil de vida, Bobbi sembla fascinada per Melissa. La relació entre les amigues es veu obligada a canviar quan Frances entaula una turbulenta aventura amb Nick, una aventura que donarà pas a una estranya intimitat que cap dels dos no esperava.

La crítica ha dit:
«Un poderós coming of age sentimental que es contrueix a partir del desig femení»
Laura Fernández, El País

«LITERATURA en majúscules»
El País

«Meravellosa»
The New Yorker

«Una veu única»
The Guardian

«Una revolució»
PlayGround

El cinema de Pere Portabella és indissociable de l'art i de la política. Són disciplines que es conjuguen i retroalimenten des d'una actitud comuna: impugnar les normes, les socials però també les estètiques. Aquest és justament el títol d'un volum que reuneix desenes de textos escrits per l'autor durant seixanta anys, des dels seus inicis com a productor fins a l'actualitat. Inclouen articles en diaris i revistes, presentacions dels seus films, pròlegs de llibres i catàlegs d'exposicions, conferències, així com algunes de les seves intervencions com a senador o diputat durant les primeres legislatures de la democràcia. Igual que el cineasta s'ha preocupat per preservar la seva obra per garantir-ne la difusión pública, ara és l'hora dels seus escrits. En l'edició prologada i anotada per Esteve Riambau, els textos s'articulen en tres grans blocs: l'oposició al franquisme, els primers anys de la democràcia i el retorn al cinema a partir de Pont de Varsòvia, sense oblidar una especial atenció vers el paper de la cultura a Europa. Sense mai separar l'art i la política del cinema, sorgeixen sinergies i confrontacions que ofereixen un retrat molt fidedigne del pensament de Portabella, a la vegada sustentat sobre interaccions amb personatges tan il·lustres com Luis Buñuel, Josep Tarradellas, Joan Brossa, Antoni Tàpies, Joan Miró o Carles Santos.

«Fins que no s?ha pintat un gris, no s?és pintor» és una afirmació atribuïda a Cézanne i que a Peter Sloterdijk li serveix per fer-ne una de complementària: «Fins que no s?ha pensat el gris, no s?és filòsof». I aquest és el punt de partida d?aquest assaig de filosofia moral i política, però també d?estètica. El color gris, aparentment el to de la indiferència, del que és neutre o de la tebior, és el fil conductor per repensar la política, la història, la filosofia, les religions, l?art, la naturalesa i els efectes de la crisi climàtica, i formular una crítica radical de la contemporaneïtat. Més enllà de la seva càrrega metafòrica com a indicador d?un estat d?ànim, de la burocratització generalitzada, de l?ambigüitat moral o de la meteorologia, el gris és el color de la mediocritat de l?època moderna.