Aquest Discurs és una crida a deixar de mirar-se el melic, i sobretot, a combatre el vici d?universalitzar un punt de vista particular. En un text d?una gran força i bellesa d?estil, Rousseau fa un exercici d?arqueologia de la racionalitat que l?apropa al que els antropòlegs que vindran després anomenaran ?l?observació participativa?, per analitzar el camí que ens ha dut a
oblidar com raona un home lliure i com es viu sense estar sotmès al judici aliè i a l?imperatiu de productivitat, rendiment i possessió. Com un meteorit que cau enmig de l?època de les Llums per agitar-la, aquest text és un convit a lliurar-se al ?pensament salvatge? de Lévi-Strauss, la divagació i l?experimentació, per fer caure els prejudicis etnocèntrics i les lògiques d?acumulació, mares de la desigualtat i el despotisme.
?Com devia xocar Rousseau en tot aquell segle XVIII de grans cavallers, grans ments, belles dames i bones maneres! Quin os desfermat enmig d?un saló! Cada moviment feia que li caigués un moble al cap: molestava.? (Flaubert, 1853, carta a Louise Colet)

Jean-Jacques Rousseau ha pasado a la posteridad como gran defensor de la bondad del hombre: el ser humano, viene a decirnos, es bueno por naturaleza y solo se corrompe cuando vive en sociedad.
Los males, sin embargo, surgen de cierto tipo de sociedad: aquella en la que las personas no han podido elegir libremente su contrato social. Esta idea constituía un mensaje claro y directo en favor de la libertad y caló hondo en las mentes de los primeros revolucionarios franceses. Desde entonces ha avivado el debate sobre cómo gobernarnos y se ha erigido en una declaración fundamental para nuestras democracias.

Per què no aturar un moment el ritme infernal de les nostres vides i escoltar el que els ocells ens diuen i ens ensenyen? Pel seu estil de vida, per la seva forma de ser al món, aquests petits «mestres pensadors» ens mostren una manera de viure més respectuosa amb els nostres propis ritmes, i més profunda. Aquestes 22 lliçons, curtes i senzilles, ens conviden a trobar l'ésser natural que dorm dins nostre.

Jean-Jacques Rousseau nace en Ginebra, el 28 de junio de 1712 y fallece en Ermenonville el 2 de julio de 1778. Considerado uno de los primeros escritores del prerromanticismo, fue a la vez pedagogo, músico, escritor, filósofo, naturalista y botánico. Fuente de inspiración tanto de la Revolución Francesa, como de la comuna de París y de los movimientos comunistas del siglo XIX, inspirando también a Thomas Jefferson en su Declaración de Independencia de los Estados Unidos de América y a los sistemas democráticos de nuestros días.

Àmpliament il·lustrat, aquest llibre dedica cada una de les seves pàgines dobles a la història d?un aparell o objecte quotidià: el veiem representat en diversos períodes i en les principals etapes de la seva evolució.
Una manera emocionant d?entendre com, per exemple, passem d?escriure sobre una taula d?argila a l?e-book, o de la bicicleta d?equilibri a la bicicleta elèctrica, i de la cambra fosca a la càmera digital d?avui dia.
Les il·lustracions ajuden a entendre, a primer cop d?ull, els avenços tecnològics que han canviat la manera com vivim. Cada imatge, que va acompanyada d?un breu text explicatiu, descriu les principals característiques i funcions dels aparells presentats.

Resultado de la filosofía ilustrada dieciochesca, El contrato social es un tratado político que rechaza el modelo absolutista y cree de plano en la libertad del ciudadano para crear la sociedad perfecta, basada en una democracia radical libre de las ataduras de cualquier poder, incluido el religioso. Su texto ha influenciado a pensadores, políticos y gobernantes y ha encontrado detractores y defensores por igual, convirtiéndose en una eterna polémica.