Llibre guanyador del Premi d'assaig Irla 2011
Com entenen la nació Catalunya i Euskadi
Amb un coneixement directe i profund de les realitats dels dos països, Antoni Batista reflexiona sobre l'evolució del concepte de nació a Catalunya i el País Basc. Planteja que les nacions en el segle XXI ja no poden bastir-se només sobre els principis clàssics de territori, raça i llengua, sinó que, cada vegada més, guanyen pes els components simbòlics: la cultura, les tradicions, el fet consuetudinari. És a dir, els himnes, les banderes, les cançons que el poble fa seves, l'esport.
En aquest camí, Euskadi i Catalunya s'han encarnat al llarg de la història en formes d'identitat simbòliques totalment allunyades. Els uns, en la convexitat, la lluita atàvica, la interiorització de la resistència. Els altres, en la concavitat, la integració, la cohesió social, el pacte. Ara, però, els temps estan canviant. La fi de la violència al País Basc és un pas ambiciós per acostar-se a la concavitat, mentre Catalunya afronta el repte d'un independentisme renovat, transversal, cordial.
Pròleg de Josep Bargalló
Entrevista sobre Catalunya i Euskadi a Tribuna.cat
Antoni Batista
Nascut a Barcelona el 1952, és doctor en Ciències de la Comunicació i professor de «Periodisme en Situacions de Conflicte» (URV) i de l?assignatura «Nació i ciutadania: el conflicte basc» al Màster d?Estudis Històrics (UB). Ha exercit el periodisme en diversos mitjans. Com a redactor de l'Avui i La Vanguardia va dedicar atenció al conflicte basc, sobre el qual ha escrit sis llibres, destacant la recerca acadèmica Terror i negligència. Hipercor i la construcció periodística d?ETA (1997), Diario privado de la guerra vasca (1989) i Madariaga. De las armas a la palabra (2007).
La història de l?antifranquisme ha estat també un dels motius principals del seu reporterisme i objectiu de recerca acadèmica. És coautor, amb Josep Playà, del llibre La gran conspiració. Crònica de l?Assemblea de Catalunya (1991). De la seva investigació sobre la repressió de la dictadura en són resultat La Brigada Social (1996) i el recent La Carta. Historia de un comisario franquista (2010). Ha tractat temes de la història del catalanisme a Salvador Espriu. Itinerari personal (1985) i Montserrat. Els misteris de la muntanya sagrada (2008).
Ressenya a Diari de Balears

Raimon. La construcción de un canto es un viaje en profundidad a la vida y al artista más importante de la Cançó Catalana y, sin duda, uno de los creadores más universales de un género que se ha convertido en masivo. Con las canciones de Raimon como hilo conductor, el libro sigue fielmente su universo, las letras y las músicas, la interpretación y la comunicación, las influencias y los amigos, la reflexión y la acción. brEs un retrato en tres dimensiones del creador exigente con el idioma y la música, capaz de hacer un bellísimo producto artístico y conseguir un compromiso social, cívico y político de una enorme fuerza.br

Raimon. La construcció dun cant és un viatge en profunditat a la vida i lartista més important de la Cançó Catalana i, sens dubte, un dels creadors més universals dun gènere que ha esdevingut massiu. Amb les cançons de Raimon com a fil conductor, el llibre segueix fidelment el seu univers, les lletres i les músiques, la interpretació i la comunicació, les influències i els amics, la reflexió i lacció. brÉs un retrat en tres dimensions del creador exigent amb lidioma i la música, capaç de fer un bellíssim producte artístic i dassolir un compromís social, cívic i polític duna enorme força.br

Noms falsos, pisos francs, dobles personalitats: res no era el que semblava. Els clandestins es van enfrontar a la dictadura franquista en la lluita per les llibertats polítiques i nacionals. Aquesta és la seva història, neta de falsedats i rumors interessats, lliure de revisions idealitzades. L'autor els va conèixer i va compartir-ne els escenaris. A Clandestins, Antoni Batista assumeix el risc intel·lectual d'endinsar-se a explicar-los des dels seus amagatalls i des dels seus interiors: Gregorio López Raimundo, Joan Comorera, Ramon Sunyer, Miguel Núñez, Tomasa Cuevas, Palmira Domènech, Francesc Vicens, Quico Sabaté... i tanta altra gent compromesa i valenta, amb històries gairebé increïbles que són rescatades aquí de l'anonimat i l'oblit.

«Antoni Batista ha realizado una labor de explorador incansable. Un dosier revelador de todo aquello que ignoramos sobre la diversidad y la complejidad del mundo vasco.» (Josep María Espinàs, El Periódico).

«En estas páginas hay un Arnaldo Otegi como yo honestamente lo veo a partir de mi trato con él y con la gente que le es cercana, complementado con el seguimiento periodístico que hice durante veinticinco años en mi corresponsalía política en el País Vasco.

»Mi punto de vista, catalán, y por lo tanto ni vasco ni español, me ha permitido siempre observar el conflicto desde una distancia crítica.

»He tratado mucho a Arnaldo. Conservo innumerables notas de mis encuentros con él y diez horas de conversaciones grabadas. He contado que, sumando los ocho libros sobre el País Vasco que he escrito, tiene 156 referencias; y que, entre 1998 y 2004, sale 2.926 veces en mis crónicas y entrevistas.

»No es porque sí: Arnaldo Otegi es la fuerza de la paz.»
Antoni Batista

La crítica opina...
«Rara avis excepcional, las honradas crónicas de Batista, en medio de una guerra y en momentos durísimos, eran aire limpio, no contaminado, iban siempre a contracorriente. Ayudaban a comprender un conflicto gravísimo, te hacían cuestionar tu opinión y tu visión y miraban lejos, siempre mucho más lejos, para vislumbrar otro mañana resolutivo. Una generación entera está en deuda con Batista por ayudarnos a pensar.»
David Fernàndez (autor del prólogo)

«Documentadísimo, revelador, imprescindible e impactante.»
Xavier Antich, La Vanguardia

«Un periodista honesto que nos ha explicado toda la complejidad del conflicto des de la imprescindible distancia crítica. Un libro esencial.»
Jordi Creus, El Punt Avui

Esta obra ofrece una gran panorámica de la música política de todos los tiempos, compositores e intérpretes. Si eres amante de la música, disfrutarás con esta faceta de Antoni Batista en un viaje inédito por el arte de los sonidos.

Mozart hizo política. Beethoven es el legado de la Revolución Francesa a la Unión Europea. Chopin, Verdi, Sibelius, Falla reivindicaron patrias libres. Dvorak inventó el federalismo sinfónico. La inmensa creatividad de Shostakóvich venció al estalinismo. Casals desafió a Franco y a Hitler. Celibidache se rebeló contra la industria discográfica. Barenboim unió a palestinos y a judíos...

La música y la política se han ido entrelazando a lo largo de la historia, pero es una relación poco menos que desconocida. La sinfonía de la libertad recoge sus encuentros más significativos.

Además de abundante información, que sorprenderá a muchos, este libro contiene aportaciones musicológicas originales de un autor que logra aunar el desafío intelectual del ensayo con el ritmo trepidante de la narrativa.

Adiós a las armas es la crónica de veinte años de negociaciones y de reflexión interna que han acabado propiciando una decisión histórica. Con un acceso incomparable a las fuentes, y a menudo como testigo presencial, Antoni Batista cuenta la historia de cómo la izquierda abertzale acabó logrando imponer a ETA la vía política frente a la armada.