Aquest llibre té com a objectiu principal analitzar com la Bíblia va contribuir a la construcció dels models polítics que s'elaboraren en el pensament català i hispànic de l'època de la raó d'estat. A la primera part s'hi intenta mostrar la rellevància que tingué la Bíblia en la producció de les obres del pensament polític català i hispànic de l'època estudiada, i s'hi remarca que la cultura biblicopolítica va estar molt present en els grans mitjans d'intermediació cultural d'aquell temps històric: el teatre, els sermons i també, encara que en menor mesura, en les representacions icòniques. La segona part del llibre és dedicada a analitzar pròpiament els models del que es pot anomenar cultura biblicopolítica. Se centra en aquells models polítics que incidien en els aspectes seminals de la teoria de l'estat desenvolupada en aquest període històric, com ara: la nació, el rei, el regne, la tirania, la cort, el consell, el pacte, la prudència, la simulació, la dissimulació, la guerra, la rebel·lió, etc. La plasticitat d'aquests models va possibilitar que, almenys en alguns casos, el debat a l'entorn d'aquests referents bíblics gaudís d'una extraordinària riquesa teoricopolítica; així mateix, la versatilitat de dits models en propicià usos ben distints, i de vegades oposats, per part de la cultura política castellanocortesana de tall absolutista i de la cultura política catalana de matriu pactista.

Una aproximació al coneixement de les bases ideològiques i intel·lectuals de la Revolució Catalana de 1640. L'autor ens mostra com la confrontació institucional i fiscal entre el govern central de la monarquia hispànica i les classes dirigents que controlaven les institucions catalanes en el segle XVII, no fou aliena al desenvolupament de dues concepcions o models de poder divergents.