John Millington Synge, un dels més grans dramaturgs irlandesos del segle XX ?i, probablement, el més original¬?, va ser, també, un dels escriptors de viatges més fascinants de la centúria. En els seus llibres de viatges va trobar una manera d?escriure sobre Irlanda profundament intuïtiva, però alhora clarament antiromàntica; la lenta desaparició d?aquell món l?imbuïa de malenconia, i, tot i estimar obertament els indrets isolats i la seva gent, renuncià a idealitzar-los. A Connemara, Synge viatjava acompanyat del pintor Jack B. Yeats, germà petit del poeta W. B. Yeats. En canvi, Synge va viatjar sol per Wicklow i l?oest de Kerry. Aquest llibre, publicat originàriament amb el títol de Viatges per Wicklow, l?oest de Kerry i Connemara, va aparèixer el 1910, un any després de la mort de l?autor a trenta-vuit anys.
Synge va treballar la llengua com si fos argila i va crear ritmes i frases d?una quietud i una sensualitat sorprenents. En el seu relat d?una Irlanda sota la pressió de la modernitat, donà compte de tot el que subsistia d?un món antic, un món on va trobar tresors que calia conservar. Creà un estil de prosa d?una bellesa perdurable, en acordança amb els indrets remots per on vagarejava. Ja sigui en la seva literatura de viatges o en el seu teatre, Synge continua essent una de les figures amb més talent i més captivadores de la renaixença literària irlandesa.
Del pròleg de Colm Tóibín
John Millington Synge va néixer a Rathfarnham, prop de Dublín, el 1871. Entre els seus escrits s?hi troben alguns articles i assaigs sobre literatura celta medieval i sobre el moviment intel·lectual irlandès, però sobretot destaquen les obres teatrals Genets cap a la mar, El joglar del món occidental i Les bodes del llauner, que van ajudar a revolucionar el teatre irlandès i al reconeixement de la llengua i la cultura tradicionals a Irlanda. Les illes Àran, el seu altre gran llibre de viatges, ha estat publicat també en aquesta mateixa col·lecció. Synge va morir a Dublín el 1909.

El fieltro es suave, blando, de colores vivos y llamativos, además de un textil
maravillosamente sencillo de trabajar. Con los proyectos de este libro, tan rápidos
como fáciles de hacer, se descubren las ventajas que ofrece este extraordinario
material. Todos ellos están explicados detalladamente en sencillos pasos y
acompañados de espléndidas fotografías que despiertan el interés y la imaginación.

• 15 proyectos paso a paso que permiten realizar objetos decorativos llenos de
color y de originalidad, para uno mismo o para regalar a alguien especial.

• Labores perfectas que se pueden realizar con toda clase de fieltros para quienes se
inicien en la costura o ya sean expertos.

• Realizados con la técnica decorativa de la aplicación, consistente en cortar
figuras de tela con ayuda de los patrones y coserlas sobre otra pieza de tela.

Pel Dalton no sabe de ordenadores, trabaja como supervisor del equipo informático de una biblioteca universitaria, y es feliz cuando puede pasarse horas jugando con el mando a distancia del coche.
Su vida sería perfecta si no fuera porque tiene una novia alemana: Ursula Krötenjäger es atractiva e inteligente, trabajadora, buena madre, eficiente, muy eficiente... y la única mujer en toda Inglaterra capaz de hacer llorar a los albañiles. Las desternillantes discusiones y las aventuras del protagonista dan como resultado una novela cargada de humor.
Mil Millington tiene también una novia alemana con la que discute interminablemente. Vive con ella y sus dos hijos en las West Midlands. Sus extravagantes peleas conyugales protagonizan una de las columnas más populares y divertidas de la prensa británica. Cosas por las que discutimos mi chica y yo es su primera novela y por la que el prestigioso periódico The Guardian le nombró uno de los mejores nuevos autores del año.

Les Illes Àran és un relat a mig camí entre el diari personal i l’assaig, amb una prosa d’una gran bellesa, que il·lustra l’extrema duresa que la força dels elements imposa a la vida quotidiana dels seus habitants. Tanmateix el paisatge àrid, gairebé desolat, de les tres illes, sotmès sovint al vent, la pluja i els temporals, preserva una existència senzilla lligada a les creences i costums més ancestrals, on les accions de les fades són tan reals com els dòlmens o com la llana dels vestits. Com Synge mateix expressa: “... sentia que aquest petit racó de la fi del món, i la gent que hi viu, tenen una pau i una dignitat, de les quals nosaltres n’estem exclosos per sempre més”.