El carrer era de terra està ambientada al Barranquet, un carrer molt antic de Vila-real. És, encara ara, el que separa el poble del Bario, el Barri de l?Hospital. En un extrem del carrer, just on hi havia uns ponts per a creuar si baixava aigua, estava, fins que el van tancar en els temps de postguerra, l?hospital més antic de tot el País Valencià. El va fundar el mateix Jaume I. A l?altre extrem del carrer hi havia la caserna de la Guàrdia Civil, que ara és la de la policia local, els policeros, com els anomenen afectuosament els vilatans. Cadascun dels personatges principals arriba a viure allà després d?una història personal pròpia. De la mateixa manera que passa en qualsevol carrer dels nostres pobles. Un bon dia, les persones, les famílies, hi arriben, s?hi instal·len i, poc després, ja són d?allà. De tota la vida. Aproximadament a finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta del segle passat, les vides d?alguns veïns del carrer es creuaran i donaran origen a una sèrie d?esdeveniments, moguts per les grans forces que impulsen les persones a fer el que fan: l?amor, l?ambició, l?odi, la venjança, la cobdícia? Les mateixes passions que han mogut la Humanitat des dels seus inicis. El carrer serà testimoni d?uns fets que basteixen una història apassionant.

L’any de l’herba sana explica la vida d’un home, Celestino, que pot sobreviure a tot el segle xx. Per aconseguir-ho, haurà de prendre decisions molt arriscades, superar situacions molt complicades i cometre actes terribles, però arribarà a vell sense perdre la seua bonhomia. Com un home respectat i estimat pels seus i pels habitants d’un poble menut el nom del qual mai no s’esmenta. Al mateix temps, amb la seua es creuen moltes més històries. D’amor, d’enveja, de gelosia, venjances… Algunes comencen al poble, altres ho fan molt lluny i alguna n’hi ha que només en un moment donat passa per allà. Amb el pas del temps, el millor i el pitjor dels personatges que van desfilant per davant de Celestino va quedant al descobert i explicant, de passada, com afecta el pas dels anys, la vida i els costums dels valencians en general i, en particular, dels habitants d’un petit poble situat en una de les serres paral ·leles a la costa que s’estenen, justament, darrere de la Plana de Castelló. En resum, L’any de l’herba sana és una història intensa que aconsegueix captar l’atenció del lector des de la primera pàgina i que es fa molt difícil de deixar a mitges.