Només una. Que si no, faré tard conta el bombardeig perpetrat per l?aviació italiana feixista a Xàtiva, el 12 de febrer de 1939, i a Manuel. La pluja de bombes va coincidir amb l?arribada d?un tren que transportava la 49a Brigada Mixta cap a la rereguarda, fet que va afavorir que l?estació de ferrocarril estiguera atapeïda de gent. Hi van morir cent quaranta-cinc persones amb més de dos-cents ferits. L?11 de febrer van perir sis persones a l?estació de Manuel, tots civils. Després va caure un tel de silenci sobre aquest fet històric anomenat el Guernica valencià.
Es tracta d?un relat polifònic que conta trenta-nou vegades uns fets que van ocórrer només un cop, però que mai no havien d?haver esdevingut. Cada capítol és una peça del trencaclosques que vol reconstruir la memòria col·lectiva, omplint alguns dels buits que el pas inexorable del temps ha deixat balmats i així apropar-nos a la veritat que ajude a la reparació. Els capítols, on el personatges salten de la realitat a la ficció confonent-se, fluctuen entre el passat i el present, entre els fets històrics i la imaginació.

Solo una. Que si no, llegaré tarde cuenta el bombardeo perpetrado por la aviación italiana fascista en Xàtiva (València), el 12 de febrero de 1939, y en Manuel. La lluvia de bombas coincidió con la llegada de un tren que transportaba a la 49 Brigada Mixta hacia la retaguardia, hecho que provocó que la estación de ferrocarril estuviera llena de gente. Murieron 145 personas y hubo más de 200 heridos. El 11 de febrero perecieron seis personas en la estación de Manuel, todos civiles. Después, cayó un manto de silencio sobre este hecho histórico llamado el Guernica valenciano. Se trata de un relato polifónico que cuenta treinta y nueve veces unos hechos que ocurrieron solo una vez, pero que nunca debieron haber acontecido. Cada capítulo es una pieza del rompecabezas que quiere reconstruir la memoria colectiva, llenando alguno de los vacíos que el paso inexorable del tiempo ha dejado y así acercarnos a la verdad que ayude a la reparación. Los capítulos, donde los personajes saltan de la realidad a la ficción confundiéndose, fluctúan entre el pasado y el presente, entre los hechos históricos y la imaginación.