L'octubre del 2019 la Laura decideix fugir. Poques hores després, troben el Kepa, la seva parella, mort en un penya-segat. Arran d’això, una assassina professional, una policia embarassada, una amiga de desapareguda i altres persones buscaran la Laura, però per raons diferents.

Un poemari que hauria de ser considerat una eina de reivindicació de l’optimisme, o almenys de tot l’optimisme possible.

Erosionada per la natura i els dols, una casa deixa veure els vincles i la relació amb els records i els paisatges emocionals.

Des del balcó de l’espectacular vil·la florentina on passa les vacances, la jove i bonica vídua Mary Panton fa balanç de la seva situació: li arribaran sens dubte moltes ofertes de matrimoni, encara que el més assenyat seria triar l’afectuós i honorable Edgar Swift, destinat a un càrrec de responsabilitat a l’ambaixada de l’Índia. Però, mentre espera que ell es decideixi a fer el pas, un gir del tot imprevist amenaça d’engegar-ho tot a rodar. Un simple acte de compassió, del tot irreflexiu, es converteix per a ella en un malson summament comprometedor, que posa en perill tots els seus plans. «A vegades he pensat que, si em trobés amb algú que fos pobre, solitari i infeliç, que no hagués gaudit mai de cap plaer en la vida, i jo li pogués proporcionar una experiència única, una hora de felicitat absoluta, tingues per cert que li oferiria de grat tot el que tinc.»

«Jo tenia una granja a l?Àfrica, als peus de les muntanyes de Ngong...». Tan bon punt la jove
i aristocràtica Karen Blixen va arribar a Kènia l?any 1914 per trobar-se amb el seu marit i ocupar-se d?una plantació de cafè, es va enamorar d?Àfrica. Els colors lluminosos, les inacabables planúries i la gent que hi va trobar ?massais i kikuyus? de seguida la van captivar. I no va ser una fascinació efímera: els disset anys que hi va passar van ser els més feliços de la seva vida, perquè mai no s?havia sentit tan lliure i perquè va tenir l?oportunitat de conèixer Dennys Finch Hatton, un carismàtic aventurer anglès de qui es va enamorar. De tornada a la monòtona i hivernal Dinamarca, separada del seu marit i sense estalvis, Karen Blixen va voler reviure els millors records de la seva enyorada experiència africana amb aquestes memòries en què brilla com la gran seductora que és, fent el retrat d?un temps que s?esvaneix a poc a poc, d?un lloc al qual no podrà tornar, a l?altra punta del món.

«M?heu demanat que escrigui tot el que sé sobre l?home anomenat Shetland Jack. I és el que faré. Us explicaré que difícil que ha estat la seva vida. I descobrireu la terrible veritat que s?amaga darrere de la seva misteriosa desaparició. Però la història d?en Shetland Jack no s?acaba quan van trobar el seu vaixell abandonat al port de Glasgow. I ara el seu destí ha esdevingut part del meu propi destí. Sobre això també hauré d?escriure, per molt dur que em resulti. I és que, de vegades, simplement voldria oblidar aquell llarg hivern a la casa d?Oswald Street i totes les coses terribles que hi van passar. La vostra amiga, Sally Jones.» Però aquesta vegada, si alguna cosa surt malament, la Sally Jones s?hi juga la vida!

En el procés de dol per la mort de l’Albertine, el protagonista decideix marxar de París i anar a un escenari ben diferent: Venècia, un indret amb què havia somiat des de petit però que no havia pogut visitar fins ara. A la ciutat dels canals, el narrador retroba la tranquil·litat i l’energia, i es deixa seduir no només per la bellesa dels carrers, dels palaus i de les places, sinó també de les noies que va trobant a cada cantonada. En el viatge de tornada, el narrador s’assabenta del compromís d’en Saint-Loup amb la Gilberte Swann, i a continuació decideix passar una temporada als afores de Combray, a casa d’ella, que ara ja és una dona casada.

Per a Federico García Lorca, durant l’últim any i mig de vida, Catalunya va ser un escenari privilegiat per a la seva expansió artística i personal. Des de l’Empordà, on va compartir vivències amb els Dalí, fins a Barcelona, la ciutat que el va veure triomfar com a autor dramàtic de la mà de Margarita Xirgu. Però no només va fer estades en aquests dos llocs. Salvador Giné, apassionat per la història, segueix el seu itinerari vital a través del país i ens fa de guia per descobrir els indrets on va viure o que va visitar.

Els infants i els joves sempre mostren molt d’interès per la prehistòria. És per això que el famós prehistoriador Jean Clottes (Esperáza, Llenguadoc, 1933), especialista en pintura rupestre, va demanar als seus set nets (de 6 a 16 anys) que apuntessin totes les preguntes que els vinguessin al cap sobre aquest període apassionant, fossin del tema que fossin. I aquest llibre és el recull d’aquestes preguntes, variades i sovint sorprenents, i de les respostes que els va donar el seu avi, que intenten explicar —si més no, pel que sabem fins ara— com eren realment els humans d’aquella època. Tot i que de vegades les respostes de Jean Clottes ens porten a formular-nos nous interrogants.

Més enllà d’ajudar-nos a restablir la calma en temps de neguit, el silenci és escolta, és interrogació, és meravellar-se, és comunió amb tot, és saviesa. De tot això parla el nou llibre de Teresa Guardans. I ho fa d’una manera pràctica, explicant el perquè i el com, i alhora repassant recursos que ajuden a fer-li espai en el nostre dia a dia amb propostes recollides d’un patrimoni cultural ric i divers, adaptades a les condicions de vida del present.