Els protagonistes d'aquesta nouvelle són una dona i un home obsedits per la recerca de la bellesa, l'excel·lència literària i la sublimació de l'estètica, per l'amor a l'art i l'art de l'amor. En aquesta història ­volàtil, fortuïta, fugissera­, un escultor empedreït i una escriptora incipient ­intèrpret també de música­ conflueixen per atzar a Altea, on l'art i la bohème són el pa de cada dia.
Embolcallats per un ambient propici, començaran un joc de seduccions en què tots dos quedaran enviscats: en la carn que s'esculpeix pacientment amb el cisell a la mà i els mots que s'escriuen sobre el llenç del poema. Una història en què la fin'amor i la folla amor ausiasmarquianes, l'amor educat i la passió desbocada d'Estellés esdevenen la consigna i alhora un fat irreversible.
Una història bella i tràgica alhora, com la llegenda d'Althaia, l'heroïna grega, o la del déu Apol·lo i la nimfa Dafne, immortalitzada en la famosa escultura de Bernini, al·legoria de la relació única, extraordinària, irrepetible, entre els protagonistes.
XLI Premi de Narrativa Curta «25 d'abril» Vila de Benissa 2021.

Sota l'esqueix, la tanyada és un recull de poemes escrit fonamentalment des de la gratitud i el record. Constitueix un diàleg amb el fill perdut i pregonament enyorat, en un marc en què la natura esdevé protagonista a través de la figura d'un pi llegendari ­el Pi Gros de Santa Maria del Camí, a Mallorca­, que al capdavall servirà al poeta per establir un paral·lelisme entre l'arbre ara malmès i esqueixat i la malaltia que, irreversiblement, va fent el seu camí.
Tanmateix, allò que sura tot al llarg del poemari és una sensació de serenitat i equilibri, de manera que Sota l'esqueix, la tanyada esdevé un exercici poètic que bascula entre l'inevitable dol i la gratitud per haver conegut el fill i haver pogut gaudir de la seva mirada, de la seva bonhomia, dels seus somriuresŽ
XLI Premi de Poesia «25 d'abril» Vila de Benissa 2021.

Michel Serrat tenia 80 anys quan finalment va tenir el desig de deixar testimoni dels esdeveniments que van marcar els primers anys de la seva vida. El resultat és aquest llibre, que explica en primera persona les seves vivències de la guerra civil, la fugida a França travessant els Pirineus amb la família quan era petit (el seu pare va ser l'últim alcalde republicà d'Olot), els camps de concentració francesos, l'ocupació alemanya i la resistència, la mort del seu germà, afusellat pels franquistes a Barcelona el 1946... I com la força vital i la confiança de l'autor li van permetre de tirar endavant malgrat les adversitats.
Obra guanyadora del Premi Romà Planas i Miró de Memòries Populars 2020.

Jane Eyre és una nena pobra, òrfena i poc agraciada que viu amb la seva tieta, la miserable senyora Reed, la qual es mostra tothora cruel i insensible amb la seva neboda. Arran d'un atac de rebel·lia de la petita Jane, se'n desempallega enviant-la a l'escola Lowood, un internat on la noia creix a còpia d'humiliacions i maltractaments, fins que, havent superat els anys d'escola, decideix marxar per fer d'institutriu. El destí la porta a Thornfield Hall, una enorme i misteriosa mansió on té la responsabilitat de fer-se càrrec de l'educació de la filla natural del propietari, el senyor Rochester. Tot comença a canviar quan l'amo de la mansió, de caràcter sec, aspre i turmentat pel passat, descobreix inesperadament el plaer de conversar cada vespre amb la Jane, encisat per l'enginy d'ella i pel seu esperit decidit.
L'obra de Charlotte Brontë té un fort component autobiogràfic i obeeix al desig d'exposar la importància de viure amb plenitud, d'una manera digna i sense renúncies, sabent que l'amor transcendirà les limitacions imposades per la convenció social.

El famós científic Melvin Sagarsky ha tornat a casa de la seva neta Ellie decidit a sacsejar la seva vida plàcida i calmada. Perquè en Melvin no és un avi com els altres. Fa un any va descobrir una fórmula de rejoveniment del cos que va provar primer de tot en ell mateix, i ara va pel món amb l'aparença d'un noi de catorze anys, encara, que quan obre la boca, és ben clar que continua sent un vell maniàtic i malcarat.
L'Ellie i en Melvin uniran forces per guanyar el premi de la fira científica del comtat amb un experiment tan esbojarrat que farà tremolar els fonaments familiars, els del laboratori de ciències de l'escola i, de passada, els de tota la comunitat científica.
Després de l'èxit d'El peix número 14, tornen les peripècies de l'Ellie Cruz i en Melvin Sagarsky, una parella de científics una mica tocats del bolet que serien uns grans candidats al Premi Nobel... si hi hagués un Nobel de fer riure.

Els divuit contes que conté aquest àlbum són això que promet el pròleg que l'encapçala. Són històries d'amor que renuncien al sentimentalisme i als finals feliços per proposar-nos una experiència molt més valuosa: la de la literatura que no està renyida amb la realitat, sinó que ens convida a veure-hi reflectides experiències que se'ns fan molt properes.
Amb aquest recull intens i variat, que ha obtingut el primer I Premi de Narrativa Ciutat de Reus «Diré el que em fuig», la saviesa narrativa d'Isabel Olesti se'ns ofereix amb tota plenitud.
I Premi de Narrativa Ciutat de Reus «Diré el que em fuig».

Entre el final de la segona guerra mundial i en els anys 60, Europa va viure una intensa polèmica entre dos fars de la intel·lectualitat parisenca, Camus i Sartre. Tot i que al començament eren bons amics es van anar distanciant i les seves diferències van fer que la seva relació travessés unes turbulències que els van marcar profundament. La mort de Camus va fer que la reconciliació no es pogués començar ni a albirar. Els seus posicionaments respecte dels totalitarismes, la Resistència o l'ús de l'arma nuclear els van separar cada vegada més. Però la qüestió de fons sempre va ser si cal donar prioritat a la justícia o a la llibertat, i si la fi justifica sempre els mitjans. El debat va recórrer l'Europa de l'època, i encara avui intentem donar-hi resposta. Tanmateix, al nostre país, hem preferit no plantejar-nos el dilema i hem fet com si no existís.

Any 1968. L'Elvira és una noia de vint-i-un anys que al matí treballa al mercat i a la tarda estudia Magisteri a l'Escola Normal. Un dia troba per atzar uns papers que són subversius. Pertanyen a una organització, el Front Nacional de Catalunya, i s'interessa per formar-ne part.
Al poble on viu, del Vallès Occidental, cercarà qui l'acompanyi en les seves accions. Un amic, que ha estat a la presó per ser homosexual, i el que després serà el seu xicot l'ajudaran. Així descobrirà que l'avi Quimet està més compromès del que sembla.
Al mateix temps, la gent del mercat del poble ha començat a catalanitzar els rètols de venda i això provoca que els posin un encarregat de «la vieja guardia», excombatent de la División Azul, perquè els reprimeixi.
I alhora hi ha una conxorxa estrangera, propera als americans, que controla els ressorts de l'Estat a través del cabdill dictador, el qual els deu molts favors i els obeeix cegament. Aquesta gent té un projecte per fer prospeccions de petroli precisament al poble de l'Elvira.
I Premi literari «Lletres de Mercat».

Cavalcades és un recull de narracions que fou publicat l'any 1949 amb grans dificultats enmig d'un panorama de postguerra gris i desolador, i que es va distribuir de sotamà entre amics i coneguts. Tanmateix, no va passar desapercebut: obtingué el Premi Concepció Ravell al millor llibre de prosa literària als Jocs Florals de Montevideo.
Un fil invisible uneix tots els contes: l'autora ens presenta un meravellós retaule de personatges molt diversos a través de la mirada dels cavalls, oferint-nos una perspectiva insòlita per reflexionar sobre allò que ens fa humans.

És el resultat d’un diari poètic en el qual l’autor va escriure un grapat de poemes que giraven entorn d’una mateixa idea: el trencament. A partir d’aquí els poemes neixen, o són obligats a néixer, i es desenvolupa aquesta ciclicitat que bressola tot el llibre: on comença i on acaba és indiferent. Ni Déu és l’home ni res s’assembla a res: la guerra és ara.