Poema dit de la Redempció

Datat el 1967 i inèdit fins al moment actual, Poema dit de la Redempció és una obra de Jaume Fuster que, entesa en el seu context, és un llibre de joventut, si voleu, però tota una troballa que permet conèixer el primer contacte amb el món personal i intel·lectual de l’escriptor. Un manuscrit que parla d’un noi de la postguerra, dels seus orígens familiars d’arrels pageses, dels amors, desamors i els records d’infantesa, de l’adolescència i la vida a la Barcelona de barri de la dècada de 1960, aquella dels desoris polítics, tan pecaminosos i sòrdids «al caliu de la ginebra» com atractius pel goig del «jazz, / provar la sort del pòquer / i fumar en pipa». Aquell espai que pocs anys després es convertiria en l’escenari principal de les seves novel·les on va fer tota una crònica de la societat que l’envoltava. I cal no oblidar tampoc dins del poema certa crítica social a un determinat sector pseudointel·lectual «gran, etern i doctoral» i la voluntat explícita de dedicar-se ben aviat a l’art d’ajuntar paraules: «i perdo nits / la ploma als dits».
Del pròleg, «Jaume Fuster, contra l'oblit», d'Àlex Martín Escribà.