Francesc Pujols morí a Barcelona l’any 1962. En aquell moment, JosepPla escrivia les següents reflexions: "Físicament, tant comintel.lectualment, em semblà sempre un home fora de mida, distint delcorrent. [...] Pujols no va fer res per evitar el pintoresc. N’hasentit la fascinació. Per. la gent no ha passat d’aquí. L’ha tingutper un home anecd.tic". Certament, Pujols és un intel.lectualimprescindible per a comprendre la Catalunya contemporània, per. per a la majoria de gent fou, i és, un humorista. Per. molts el va tenir en alta estima: Eugeni d’Ors, Joan Crexells, Salvador Dalí, Josep Mª deSagarra, Artur Bladé... Aix. no treu que pel franquisme i perquè laseva obra fou majoritàriament publicada en premsa passa que, tot i que és conegut, no en tenim ni un coneixement rigorós ni tota la sevaobra a l’abast per valorar-la adequadament i per contrastar lesparaules elogioses que li han dedicat Pla i Dalí. En aquest llibre, abanda d’un bon estudi introductori, s’agrupen els articles iconferències de Pujols que tenen com a fil conductor la filosofia.Foren escrits i publicats entre 1922 i 1938 i els hem agrupatcronol.gicament i temàticament per tal que hom tingui una visió deconjunt del seu pensament.Joan Cuscó i Clarasó, (Vilafranca delPenedès, 1971) es va llicenciar en Filologia romànica a la Universitat de Barcelona i és monjo de Montserrat des de 1962. Des de 1971dirigeix les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Es director també de les revistes Serra d’Or, Randa i Llengua i Literatura, icodirector de la Catalan Historical Review. Es membre de l’Institutd’Estudis Catalans i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona,vicepresident de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, iresponsable de publicacions de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Ha publicat una seixantena de llibres i més demil articles, pr.legs i ressenyes extenses sobre temes de llengua,literatura i hist.ria dels Països Catalans. Es doctor honoris causaper la Universitat de les Illes Balears i ha rebut un bon nombre depremis, entre els quals destaca el Premi d’Honor de les LletresCatalanes, l’any 2012. -

Estudi sobre l’emancipació intel•lectual que a través de moviments considerats herètics, sobretot el dels beguins i les beguines, es va produir en la societat medieval europea i, més concretament, en la societat catalana. Aquest treball permet conèixer determinats moviments i plantejaments heterodoxos, dialogar-hi i, alhora, penetrar en la trama ideològica, religiosa, social i econòmica de tota una època.

Aquest llibre presenta la vida i l’obra del filòsof vilafranquí Rodolf Llorens i Jordana, que va pertànyer a l’ERC i al PSUC i va ser secretari general de la Unió de Rabassaires i secretari de la Comissaria de Banca, Borsa i Estalvi de la Generalitat Republicana. Com a pensador ha deixat una important obra escrita, que s’enfronta amb els postulats noucentistes d’Eugeni d’Ors i de Ferrater Mora.

Estudi minuciós sobre els goigs cantats a Vilafranca del Penedès, en honor del màrtir sant Fèlix, des del segle XVIII fins al segle XX. Un llibre que interessarà tant als musicòlegs com els amants de la cultura popular.

Francesc Xavier Llorens i Barba (Vilafranca del Penedès 1820-Barcelona 1872) és un dels filòsofs més destacats de casa nostra, introductor a Catalunya dels postulats de Herder i dels filòsofs escocesos del sentit comú i promotor de la secularització i la revitalització de la reflexió filosòfica des de la seva plaça de professor a la recuperada Universitat de Barcelona.