«Vaig devorar el llibre i me?n vaig fer fan, com la meva mare, la meva tieta, la meva àvia i qualsevol dona intel·ligent que et puguis trobar» Lena Dunham
¿És possible escriure un llibre hilarant sobre la ruptura d?un matrimoni perfecte? Si l?escriptora és Nora Ephron, la resposta és un sí rotund. Una història que lliga l?adulteri, , la teràpia de grup i l?estofat de carn, i que ens demostra que una bona comèdia necessita la seva dosi d?angoixa com una bona salsa necessita farina i mantega. La Rachel Samstat, embarassada de set mesos, un dia descobreix que el seu marit, Mark, està enamorat d?una altra dona. La Rachel, que es guanya la vida escrivint llibres de cuina, troba en el menjar un cert bàlsam i consol; així, mentre es debat entre l?intent de recuperar en Mark i el desig de veure?l mort, la Rachel troba temps per oferir-nos algunes de les seves receptes preferides. Coragre és l?única novel·la de Nora Ephron; una història deliciosa explicada amb l?humor àcid propi de l?autora, una muntanya russa d?amor, traïció, pèrdua i, el més satisfactori, venjança.

«Vaig tenir sort, vaig anar a néixer a davant de mar, en una ciutat que encara no havia estat engolida pel monstre turístic. Vaig estudiar a un institut de la muntanya de Sant Elm, a l?entrada del massís de l?Ardenya. Hi pujàvem a peu per vora mar. Fa quaranta anys, encara hi havia una consideració per l?ensenyament i per tant pels alumnes, i a les hores d?esbarjo ens deixaven sortir tranquil·lament del centre. Abans o després d?una classe de literatura o de matemàtiques, doncs, podies estar passejant-te (i parlant amb els companys) a davant mateix de mar. La meva formació tant deu als quatre llibres que em van fer llegir llavors com a aquell contacte directe amb el paisatge.
Aquest volum recull assajos que he anat escrivint els últims deu anys. La majoria són encàrrecs que m?han fet i que agraeixo de tot cor. Conformen una lectura personal de grans escrits de la nostra tradició literària, que és com dir de la nostra riba al mar de la literatura universal».

La Dijous és una nena molt peculiar, amb uns pares que no tenen cap ganes de ser-ho, que no li fan cap cas i la condemnen a menjar aliments caducats. Tant ella com el seu amic Alfons són víctimes constants de les burles de tres companys de classe, els sobrats de sempre. Però un dia, després d'una broma molt desagradable, la Dijous experimenta una transformació increïble: s'ha convertit en la superheroïna XXL. En aquest episodi s'enfronta amb una supervivent del planeta Asggral, destruït accidentalment per naus terrícoles. L'asggraliana, embogida pel que ha viscut, ve a la Terra amb ànim de venjança i fer el mateix que han fet al seu planeta. I com que tot el que comença acaba, a la sisena i última aventura de la XXL dos malvats molt malèfics que ja coneixem d’aventures anteriors, El Doctor Kaos i el Capità Isòbara, treuen de la presó els components de la banda dels Swoonarie per formar l'Octet Maleït i venjar-se de la XXL.

Al bosc s’hi ha d’arribar quan encara és fosc és un recull de contes escrit amb una llengua viva i vibrant que explora la por de conformar-se, l’equilibri —o desequilibri— entre la ràbia que crema i la resignació que es guarda molt endins, el desig de viure altres vides, i amb altres persones, les relacions de parella que s’encallen, que no acaben de fluir i, en general, la vida que se’ns escapa sense que puguem acabar d’atrapar-la ni d’acceptar-ne les renúncies. I, al cor del recull, La farinera borda, un conte llarg poderosíssim, inquietant i profundament creïble sobre la venjança sentimental i el desamor. Escrita amb delicadesa i una energia inusual, Al bosc s’hi ha d’arribar quan encara és fosc és una proposta interessantíssima i original que ens descobreix una veu literària nova i refrescant. I és, també, bosc i branques despullades i fulles a terra i bolets i paisatge immòbil i alhora sempre canviant

Durant les vacances, el protagonista d'aquesta història es veu obligat a anar a un campament enmig del bosc. Allà l'esperen els mosquits, els bastons de senderisme, els peus plens de butllofes i les activitats a la natura. Li toca compartir cabana amb en Jörg, un noi de la seva classe diferent de la resta. Sí, d'acord, tots i cadascun de nosaltres som especials i diferents a la nostra manera. Però hi ha gent que encara viu més als marges. Que no encaixa. Que no és benvinguda. I al nostre protagonista, tot això l?intriga; comença a ser conscient de com els altres tracten en Jörg i com tot s'escalfa lentament al grup però no acaba mai d?enfrontar-se als qui li fan la guitza al seu company i es limita a observar. Quan es fa de nit, un llop se li apareix en somnis. Què deu voler dir? Quin és el preu a pagar per ser com la majoria i no ser un marginat?
El llop és un llibre sobre l'amistat, l'empatia i el coratge que es necessita per aixecar la veu. Una història explicada de manera brillant pel guardonat autor Sa?a Stani?i?.

La Stella, jove i plena d?energia, fuig de Londres per enfrontar-se a un secret d?infantesa que li va marcar la vida i va fer que el seu destí quedés lligat per sempre al de la seva germana Nina. A l?altra banda del món, en Jake celebra el cap d?any xinès, però un seguit de circumstàncies tràgiques i una boda precipitada el duran des de Hong Kong fins al Regne Unit, on començarà la recerca del pare que no va conèixer mai. Quan en Jake i la Stella es troben, les vides de tots dos canvien definitivament, però no sense que el passat de la Stella surti dolorosament a la llum. La distància que ens separa és una obra addictiva i fascinant sobre vides paral·leles, identitats desplaçades, secrets de família i el pes inexorable del passat.

En Pere i l?Eva venen pollastres a l?ast i arrosseguen l?olor d?oli de la botiga les vint-i-quatre hores del dia i a tot arreu on van. La rutina de la feina, les inevitables friccions de viure en parella i, més endavant, les obligacions i els neguits de tirar endavant una família fan que l?Eva tingui la sensació que la seva vida és poca cosa comparada amb els somnis que tenia de joveneta.
Com ja feia en els seus contes, Alba Dedeu narra amb delicadesa i precisió els alts i baixos, les renúncies i les recances de la convivència, i aquesta angoixa de baixa intensitat que envolta els dos personatges i, en definitiva, a tots nosaltres: el vertigen de les possibilitats aparentment infinites que tenim a l?abast i la incertesa constant de no saber si, de totes aquestes opcions, sabem triar les millors.

?La glòria d?aquest llibre és que Herzog ens permet veure com s?inventa el món? The Guardian Arrossegar un vaixell de vapor dalt d?una muntanya en plena selva amazònica, baixar a volcans actius per estudiar-ne els enigmes naturals o conviure amb un grup d?ossos grizzly són algunes de les experiències radicals que Werner Herzog ha triat viure i documentar amb una veu singular i inimitable. La seva vida personal, com no podia ser d?altra manera, ha estat sempre a l?altura del mite: de nen va créixer pobre i lliure en un poblet dels Alps; després de la Segona Guerra Mundial, d?adolescent, va recórrer món buscant aventures que quasi li van costar la vida, i, abans de convertir-se en un dels directors més famosos del món, va anar caminant de Múnic a París, en ple hivern, per evitar la mort de la seva mentora. Als vuitanta-un anys, Herzog explica la seva història per primera vegada i, d?una banda, repassa la seva carrera artística ?tan èpica, original i transgressora com les pel·lícules?, amb detalls sobre les filmacions, la seva relació amb Klaus Kinski o Bruce Chatwin; d?una altra, dedica pàgines a qüestions més personals com ara la infantesa, els lligams dels pares amb el nazisme o la relació amb les dones de la seva vida. Cadascú a la seva i Déu contra tothom, mig memòries mig dietari, està escrita amb una prosa poderosa i plaent i revela les influències i les idees que han impulsat l?art de Herzog i han configurat la seva peculiaríssima visió del món. ?Les memòries de Herzog són tan deliciosament estranyes com les seves pel·lícules?, Washington Post

Flannery O?Connor és una de les grans narradores nord-americanes, sovint comparada amb William Faulkner, Carson McCullers i Eudora Welty, amb qui va forjar l?anomenada ?narrativa gòtica del sud dels Estats Units?. El seu geni lúcid i turmentat ha concebut part de la literatura més sòlida i pertorbadora del segle xx, especialment en el camp de la narrativa curta, gènere que va cultivar amb mestria des dels anys d?estudiant fins a la mort, prematura i tràgica. Els relats del recull Un home bo costa de trobar es van publicar per primera vegada el 1955 i tenen com a escenari els pobles i les terres meridionals dels Estats Units, especialment la seva Geòrgia natal, un territori decrèpit i decadent marcat per la violència i l?odi. Però als contes de Flannery O?Connor, feridors i esgarrifosos, sempre hi brilla una bellesa estranya, una sensibilitat peculiar i salvatge, que els fa únics. Imprescindible.

La nit del divendres 12 de març del 2004, assegut en un bar de Vallcarca amb els seus companys de la facultat de filosofia, el narrador d?aquesta història rep un missatge que ningú voldria rebre mai. Aquí comença una carrera contra l?inevitable. De tall plenament autobiogràfic, el llibre que teniu a les mans és alhora la crònica d?una mort anunciada, un relat de formació sobre el pas a l?edat adulta i un cant a l?amistat. També és un homenatge a tot un món que creix als marges, i a les relacions forjades fora de les convencions imperants en una societat tan conservadora com la vigatana. Precisa i delicada, d?emoció continguda i alhora punyent, Els murs invisibles és, finalment, la narració d?un episodi que marcarà de manera irreversible la vida del protagonista.