Santa Maria de Valldemaria, 1146-1580. El monestir desconegut

Al sud-est de la població de Maçanet de la Selva hi ha les restes del que fou el monestir cistercenc femení més antic de la Corona d’Aragó, el de Santa Maria de Valldemaria, ja documentat el 1158. A Valldemaria hi hagué vida monacal fins el 1580, moment en el qual la comunitat de Valldemaria va preferir sol·licitar ser acollida per la benedictina de Sant Daniel de Girona en lloc d’optar, com semblaria natural, per la de la seva regla, la cistercenca de Santa Maria de Cadins. Aquesta dada fa palesa una desavinença, és evident. Però des de quan i per què estaven enfrontades les dues comunitats? Quines relacions va mantenir amb el bisbat i amb les poblacions veïnes? I una pregunta encara anterior, per què un grup de religioses van decidir en una data tan reculada instal·lar-se en un lloc tan aïllat, de ben segur feréstec i desprotegit? Com devia ser la vida de la comunitat en la soledat d’aquelles terres? Van aconseguir aquelles monges fer prevaler al llarg dels anys les ànsies d’una vida contemplativa i autosuficient o van sucumbir a les temptacions del poder i del plaer? Aquesta obra donarà resposta a aquestes i moltes altres preguntes tot endinsant-nos en la vida monacal i religiosa de l’edat mitjana.