Montserrat ha estat des de sempre un lloc de fe. La descoberta de la Marededeu, la multiplicació dels miracles, la religiositat popular i el relleu del massís expliquen l’atracció del seu santuari, que aviat va esdevenir un destacat centre de peregrinació. Aviat, també, es va consolidar una xarxa viària que recollia els romeus i els duia fins als peus del massís. Un cop aquí, altres camins s’enfilaven costes amunt fins als peus de l’altar. Aquest llibre, de la mà de M. Vives i A. Muset, ens guia per un fascinant viatge a través dels camins de Catalunya i de la muntanya, acompanyant uns pelegrins, que poden ser reis, clergues o simples camperols, durant dies o setmanes, fins a prostrar-se davant de la Verge per a demanar-li un favor o agrair-li una gràcia ja concedida.

La vida del cristià és comunitat. I aquesta no és una paraula a la qual es pugui donar qualsevol sentit: «La comprensió de la Paraula de Déu no es pot separar de la construcció d’una Comunitat». (P. Evangelista Vilanova) «Penseu: si l’amor destrueix l’egoisme, anul·la semblantment la noció de “proïsme”. Per l’amor, l’altre deixa de ser “l’altre”: ell i jo, jo en ell, som el Crist». (P. Estanislau M. Llopart) «Jesús no es limita a trobar-nos personalment. Ens crida a formar una comunitat, a viure en l’Església». (P. Joan Carles Elvira) «Continua essent d’una gran actualitat aquella meravella que els pagans trobaven en els cristians quan en els primers segles deien “mireu com s’estimen”». (P. abat Josep M. Soler) Materials inèdits de monjos de Montserrat tan reconeguts com el pare abat Cassià, el pare Evangelista, el pare Estanislau M. —l’ermità—, entre d’altres, basteixen aquest llibre. Història de cinquanta anys de relació, reflexions, consells i vida a propòsit d’una vocació: ser comunitat.

L’organització d’uns campaments clandestins a Castellterçol (Moianès), a la fi de la dècada de 1960, va constituir la llavor de l’objecció de consciència. D’allà en va néixer un moviment que va fer possible allò que semblava utòpic: posar fi a la militarització d’uns anys decisius de la vida dels joves, posant a prova l’exèrcit espanyol i la mateixa dictadura franquista. Aquesta publicació rescata de la penombra els inicis de l’objecció de consciència i la seva base social i ideològica, reflexiona sobre la construcció de la memòria social i aporta consideracions i experiències del rol mediador de l’art en els processos de recuperació i de transmissió de la memòria democràtica. Les contribucions que s’hi apleguen són fruit de recerques universitàries multidisciplinàries: de les arts visuals, l’antropologia, les ciències de l’educació i la memòria democràtica. La monografia inclou la documentació gràfica i textual de la rua-acció Verapau Bolet, de l’artista moianès Marcel·lí Antúnez, un dels fundadors de La Fura dels Baus, una acció artística integrada en aquest projecte.

A les acaballes del s. XIX, l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria va concebre la idea de publicar una antologia de rondalles de Mallorca. Encarregà el treball de camp al jove professor Antoni M. Penya i li donà les instruccions pertinents. Aquest fou el començament d'un singular periple per tota l'illa a la percaça de les rondalles que encara corrien de boca en boca entre els mallorquins. El resultat va ser un extens recull, una tercera part del qual es va publicar el 1895 en català i en alemany, i la resta quedà inèdit. Us oferim, rescatades de l'oblit, les 29 rondalles meravelloses del corpus, contextualitzades, classificades i analitzades. Hi troba-reu encantaments i meravelles, dones valentes, gegants i dracs, herois enginyosos i agressors malèfics, cases de por i boscúries misterioses... Velles històries patrimoni de la humanitat, vertebradores del nostre imaginari més pregon, que encara avui ens interpel·len i ens fascinen.

El concurs de correcció de textos (1929), de Pompeu Fabra, a La Publicitat. Estudi i edició és obra de Daniel Casals i Martorell i s’inscriu en la línia de recerca sobre l’articulisme lingüístic. Aquest gènere, que Pompeu Fabra havia conreat en seccions com «Converses filològiques», té l’objectiu d’estendre coneixements lingüístics a la societat. Presents en la premsa dels territoris de parla catalana dels segles xx i xxi, aquestes columnes són un dels objectes d’estudi del Grup de Recerca en Història de la Llengua Catalana de l’Època Contemporània. Prologat per Maria Teresa Cabré i Castellví, presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, el present llibre té dues parts. La primera és un estudi del concurs de correcció de textos que Pompeu Fabra va dirigir el 1929 en la secció «Pràctiques de gramàtica» del diari La Publicitat, i la segona conté, amb transcripció fidel de l’original publicat en aquest rotatiu, l’edició de la desena de textos que configuren l’esmentat concurs de correcció.

Mentre contemplem un món que avança en la complexitat i l’adversitat pretesament justificada per la tecnologia i la ciència, encara avui la persona malda per la trobada interior, per la pau del dedins que històricament hem cercat a peu de monestirs. Aquest claustre interior ens convida a deixar-nos acompanyar en aquest trajecte personal, que neix de l’anhel de bé, de la mà de la regla de sant Benet. Un passeig pausat per les quatre galeries del nostre dia a dia, ontemplant, meditant i assaborint pilars i columnes que ens ofereixen escrits i traces de l’espiritualitat benedictina per al segle XXI.

Estel Aguilar Miró (Castelló de la Plana, 1990) és llicenciada en Filologia Catalana i graduada en Llengües Modernes i les seues Literatures (maior francès) per la Universitat de València. És doctora per aquesta mateixa universitat amb cotutela amb la Universitat de Perpinyà Via Domícia. La seua recerca se centra, d’una banda, en la literatura nord-catalana i, de l’altra banda, en el tractament de l’espai natural en la literatura, j Aquest llibre ofereix un panorama literari i cultural de la Catalunya del Nord de 1883 a 1941 al voltant de quatre nuclis socials: la Renaixença rossellonesa (1883), la Société d’Études Catalanes (1906-1921), la Colla del Rosselló (1921-1941) i Nostra Terra (1936-1939). Se centra en la producció literària culta que s’expressa en forma de vers, d’acord amb els paràmetres de la Renaixença i del regionalisme. El llibre també explora la literatura popular, les revistes literàries, la consciència lingüística, la introducció del fabrisme, l’ensenyament, el model de llengua, el pas del regionalisme al catalanisme, entre altres aspectes. Així mateix, aquest volum tracta els autors principals de cada període i els seus llibres publicats, i dona visibilitat a dones poetes que contribueixen a l’escena nord-catalana a través dels jocs florals i de les publicacions en revistes. En definitiva, aquest llibre pretén completar la història literària catalana tot posant en relleu la literatura de la Catalunya del Nord, sovint menys coneguda.

Heus aquí un home de Déu, un home de pregària com no se'n troben... Tot ell revestit de la humilitat cristiana. Ens ha anat deixant, gairebé sense voler, discretament, moltes pistes per poder-lo recordar i evocar: escrits sobre la seva infantesa, amb una certa ambició literària, però que mai no va publicar; la poesia esparsa, i tota l'obra gràfica, immensa. Però sempre escrits, poesia, dibuixos, gravats, tot, sota la primacia de la vida espiritual intensa, de la pregària, del compliment dels oficis monàstics, de la vocació -primer sacerdotal i ben aviat monàstica-: 'les dues crides al meu llac de Galilea', com diu ell mateix.

A Punt és un mètode d'aprenentatge de català, com a segona llengua, elaborat d'acord amb les directrius del Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües: aprendre, ensenyar i avaluar del Consell d'Europa, amb un enfocament basat en l'acció, en el qual la tasca és la unitat essencial per a la programació i l'ensenyament. Una estructura clara i sistemàtica, unes activitats estimulants i variades, i una proposta de tasques finals en cada unitat permeten a l'alumne desenvolupar de manera eficaç i amena la competència comunicativa. Va adreçat a estudiants adolescents i adults de català que viuen tant als territoris de parla catalana com de fora, i fomenta el treball en col·laboració, que obre espais d'interacció i de negociació semblants als que els alumnes poden experimentar fora de l'aula.

La creativitat ha estat bandejada, sovint, a la vida familiar i a l'escola. Encara es demana forjar persones racionals i es fa de la memorització la base del sistema educatiu. Gianni Rodari, 50 anys enrere, va fer una aportació cabdal amb la Gramàtica de la fantasia. Introducció a l'art d'inventar històries fent del joc, de la curiositat i del gaudi les bases d'una renovació pedagògica i personal. El professor i escriptor expert en Rodari, Jordi Folck, actualitza la Gramàtica facilitant l'impuls creatiu d'infants, joves i adults i convertint-lo en la clau de volta d'una vida plena, apassionada i diversa per fer front als canvis majúsculs als quals ens abocarà aquest segle. Crear, crear-se o, tal vegada, desaparèixer.