Lluís Pasqual i Joan Yago van convidar onze dramaturgs catalans a compondre cadascú una peça breu sobre els fets relatius al referèndum d'autodeterminació de Catalunya de l'1 d'octubre del 2017, basats en tres principis: deu minuts de duració, cap escenografia i implicació de fins a tres actors. El projecte, en què van participar Esteve Soler, Victòria Szpunberg, Marc Artigau, Marta Galán, Guillem Clua, Lali Álvarez, Llàtzer Garcia, Cristina Clemente, Clàudia Cedó, Helena Tornero i Sergi Belbel, reafirma el paper social del teatre i renova el model del teatre d'urgència, capaç d'enregistrar la història i la realitat immediata i sensibilitzar el públic. Tanmateix, la iniciativa i els seus resultats transcendeixen el context en què s'han concebut i es projecten en una dimensió global, perquè reflecteixen principis socials, humanitaris i polítics universals.

Pieza escogida y señera de entre las traducciones de obras árabes que se llevaron a cabo a mediados del siglo XIII bajo los auspicios del rey Alfonso X, el Sendebar (de remoto origen persa, o acaso sánscrito, y trasladado en 1253 por orden de Fadrique, el hermano del monarca) se ciñe al esquema del relato-marco sobre la juventud y educación de un príncipe, que abraza una colección de dos docenas de cuentos sobre el saber, el consejo y las mujeres. Veronica Orazi ha fijado el texto de la obra a partir de un riguroso estudio del único manuscrito conservado, y ha procedido a la completa anotación de uno de los testimonios más importantes de la primera madurez de la prosa castellana. El prólogo considera los orígenes de la obra y los rasgos fundamentales de su composición y sentido, al tiempo que describe, en su conjunto, el rico panorama de la narrativa de origen oriental aclimatada en Castilla por voluntad del Rey Sabio.

Separata facticia del Boletín del Instituto de Estudios Asturianos. 4 hh. Oviedo, 1993.