En diciembre del año 2007 fue aprobada la Ley del derecho a la vivienda de Catalunya. La Ley 18/2007, de 28 de diciembre, del derecho a la vivienda, fue publicada en el Diario Oficial de la Generalitat de Catalunya el 9 de enero de 2008 y entró en vigor tres meses después, en abril de 2008. Este año se cumplen diez años de vigencia de una norma central en el ámbito de la vivienda en Catalunya y el resto del Estado español, ya que regula por primera vez en nuestro ámbito de forma concreta y amplia en este derecho, tratando de equiparar la normativa catalana a los países europeos más avanzados en la materia. Su aprobación no estuvo exenta de debates y polémica, tal vez por la fuerte carga de innovación que contenía y porque en el resto del Estado tan sólo se habían iniciado debates sociales, políticos y legislativos similares en el País Vasco. Más allá de las múltiples valoraciones que se puedan hacer sobre su funcionamiento y resultados, no hay duda de que es momento de realizar balance. Es por ello que, coincidiendo con la efeméride, desde el Observatorio DESC y el Instituto de Investigación TransJus de la Universidad de Barcelona, ??nos proponemos con esta obra de emprender un balance de los diez años de vigencia de la Ley, pensando también en el futuro y en la generación de debate técnico, social y político informado. A través de once capítulos, elaborados por dieciséis autores y autoras diversas, algunos de ellos más generales y otros centrados en aspectos específicos claves de la norma, el libro zurce un hilo conductor a modo de repaso de los efectos de la norma, introduciendo también una mirada de contraste que posibilite detectar y esbozar las posibilidades existentes hoy en día de aplicarla en campos donde tiene recorrido aún, así como en nuevos ámbitos donde pueda tener un impacto positivo en el sentido de proteger y garantizar de forma efectiva el derecho a la vivienda, poniendo al mismo tiempo de relieve en que podría mejorarse la norma y las políticas públicas de vivienda que encuentran cobertura en ella. Los temas incluidos son la evaluación general de la norma, el contexto comparado europeo y estatal, la vivienda social y el mandato de solidaridad urbana, la vivienda desocupada y la utilización anómala, la planificación local, metropolitana y a nivel de Catalunya del derecho a la vivienda, la rehabilitación, conservación y mejora de las viviendas, la acción pública en materia de vivienda, y el futuro en relación a la protección del derecho a la vivienda.

El desembre de l’any 2007 va ésser aprovada la Llei del dret a l’habitatge de Catalunya. La Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge, fou publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Cataunya el 9 de gener del 2008 i entrà en vigor tres mesos després, a l’abril del 2008. Enguany es compleixen deu anys de vigència d’una norma central en l’àmbit de l’habitatge a Catalunya i la resta de l´Estat espanyol, ja que regula per primer cop a casa nostra de forma concreta i àmplia en aquest dret, tractant d’equiparar la normativa catalana als països europeus més avançats en la matèria. La seva aprovació no fou exempta de debats i polèmica, tal vegada per la forta càrrega d’innovació que contenia i perque a que a la resta de l’Estat tan sols s’havien iniciat debats socials, polítics i legislatius similars al País Basc. Més enllà de les múltiples valoracions que es puguin fer sobre el seu funcionament i resultats, no hi ha dubte que és moment de fer balanç. És per això que, coincidint amb l’efemèride, des de l’Observatori DESC i l’Institut de Recerca TransJus de la Universitat de Barcelona, ens proposem amb aquesta obra d’endegar un balanç dels deu anys de vigència de la Llei, pensant també en el futur i en la generació de debat tècnic, social i polític informat. A través d’onze capítols, elaborats per setze autors i autores diverses, alguns d’ells més generals i d’altres centrats en aspectes específics claus de la norma, el llibre sargeix un fil conductor a mode de repàs dels efectes de la norma, introduint també una mirada de contrast que possibiliti detectar i esboçar les possibilitats existents avui dia d’aplicar-la en camps on té recorregut encara, així com com en nous àmbits on pugui tenir un impacte positiu en el sentit de protegir i garantir de forma efectiva el dret a l’habitatge, posant alhora en relleu en què podria millorar-se la norma i les polítiques públiques d´habitatge que troben cobertura en ella. Els temes inclosos són l’avaluació general de la norma, el context comparat europeu i estatal, l’habitatge social i el mandat de solidaritat urbana, l’habitatge desocupat i la utilització anòmala, la planificació local, metropolitana i a nivell de Catalunya del dret a l’habitatge, la rehabilitació, conservació i millora dels habitatges, l’acció pública en matèria d’habitatge, i el futur en relació a la protección del dret a l’habitatge.