El ángulo central de este ensayo es el de la preocupación -metodológica- por la situación y tendencias de la Economía, desde el criterio básico de su utilidad. La orientación predominante asbtracta y formalista, cuando exagerada y exclusiva, puede afectar a su realismo y utilidad. El autor se adscribe a toda una corriente metodológica crítica de autores anglosajones, entre ellos 4 Nobeles. Se propugna la necesidad de retorno social de la Ciencia económica en términos de relevancia, de capacidad efectiva, de asesoramiento privado y público, potencial de previsión y papel para la mejora social. Detectado el alejamiento progresivo de la corriente predominante de estos criterios, se sugieren caminos de corrección o reforma en la docencia, la investigación y en los poderes económicos, con un mayor peso de la Economía aplicada. Son inevitables referencias a los fallos de los economistas -previsión, medidas- cabe la última crisis. INTERÉS ACADÉMICO GENERAL Y PARA TODA PERSONA, SOBRE TODO ECONOMISTAS INTERESADOS POR EL PAPEL SOCIAL DE LA CIENCIA ECONÓMICA.

Sense cap mena de dubte, el perill de desafecció de la població catalana cap a l'Estat espanyol per qüestions com ara la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut i la negociació del finançament autonòmic és un dels temes d'actualitat més recurrents tant a les tribunes polítiques com als mitjans de comunicació i a les taules dels cafès. En aquest context de tensió creixent, de discussió i d'especulacions abrandades, és del tot raonable fer una pausa per tocar de peus a terra i fer-nos preguntes bàsiques com ara quines serien les conseqüències d'una eventual independència de Catalunya sobre la nostra economia. Un dels economistes més respectats del país, Jacint Ros Hombravella, ho estudia en aquest assaig lúcid i aclaridor. La conclusió, ja us l'avancem d'entrada, és ben clara la independència és possible.