Caputxeta... què?

Els contes clàssics són aquells que tots coneixem. Bé, més o menys... Cadascú a la seva manera. Perquè quan eres petit, a tu et van explicar que en Polzet deixava bocinets de pa pel camí; al teu company de classe, que el que anava llençant eren pedretes blanques i, segons la versió del veí del tercer -que no és de l'escola dels germans Grimm ni de la de Perrault-, el que anava deixant en Polzet per trobar el camí de tornada eren rodanxes de mortadel·la d'olives. Una cosa semblant succeeix en aquesta divertida versió de la Caputxeta Vermella que ha escrit Biagio Bagini i ha il·lustrat Marcella Moia. La història comença com tots sabem: la mare de la protagonista li lliura un cistell amb el berenar per a l'àvia. Però ben aviat, els diferents lectors formularan preguntes al narrador, que també serà diferent en cada pàgina. I amb les respostes de cada narrador, la història avançarà com tots coneixem. Bé, més o menys...