El naufragi «Pròleg de Jordi Amat»

Tot va començar el 2012, quan Artur Mas va tornar de la Moncloa amb la negativa de Mariano Rajoy a abordar un pacte fiscal per a Catalunya. Aquell president de la Generalitat designat a dit per Jordi Pujol va emprendre llavors una carrera imparable abraçat a un independentisme en el qual mai havia militat.
Va avançar en la via del desafiament a l’Estat espanyol com qui s’endinsa en un bosc espès i al passar la vegetació es va tancant a l’esquena, en la confiança que el seu rival a la Moncloa cediria o seria obligat a fer-ho pels líders europeus. Què va impulsar Mas a enfilar aquesta direcció? Qui el va influir durant el trajecte? Hi va haver algun moment en què va ser possible canviar el curs de la història i evitar una de les pitjors crisis institucionals i polítiques d’Espanya?