Mans de fang és la història d'una gran amistat, marcada sovint pels somnis incomplerts de les seues protagonistes. Quan famílies senceres pateixen les mancances d'una època de grans desigualtats socials, el camí de l'educació es presenta com un tresor difícil d'assolir. En uns temps de grans renúncies i, també, de grans esperances, les protagonistes d'aquesta novel·la miren d'agafar-se on siga perquè el seu futur no s'esmuny com el fang entre els dits.

La vida mai no es correspon amb la idea que ens n’hem format, les aigües fondes sovint amaguen molts perills insospitats. Una dona obre els ulls i s’adona que comparteix l’existència amb un desconegut; la caiguda en picat del seu món fa que ho veja tot des d’un prisma diferent i ple d’angoixa. Al costat de la transformació d’un barri pròsper i bulliciós en un reducte marginal que de mica en mica es mor, la protagonista d’aquesta història intenta alliberar-se de la foscor de les aigües fondes que l’oprimeixen interiorment i, a poc a poc, percep que hi ha claror més enllà de les tenebres.

COR DE LLOP és una història d'hòmens impetuosos i valents, gent de riu que lluita sense encongir-se per una vida digna i que llaura el futur dels seus fills amb les seues pròpies mans.
Fills d'una societat caracteritzada per les grans desigualtats socials de principis de segle XX, els protagonistes d'aquesta història han de suportar el pes d'un passat marcat per la tragèdia i plantar cara al futur amb decisió i esperança.

A partir dels anys seixanta del segle passat, es van produir canvis socioeconòmics molt significatius en la societat espanyola, després de llargues dècades de postguerra, els quals van significar una revolució en tots els sentits; sobretot, vistos amb els ulls d'uns jóvens educats en l'ambient rural dels pobles de l'Ebre.
Camins és la història d'uns personatges a la recerca de noves experiències i un futur millor; és el relat dels seus camins particulars, definits per la llibertat i marcats per les seues circumstàncies, però sobretot és el símbol d'una societat canviant i en moviment, captada per l'autora de manera coral i colorista.

Els anys cinquanta del segle passat van donar pas a la industrialització de l'Espanya de la postguerra, i milers de famílies van emigrar dels seus pobles per no morir de fam. A les Terres de l'Ebre, aquest fet es va veure reforçat pels efectes devastadors de la gelada del 1956; llavors, un gran nombre de fills d'aquesta terra amarada pel riu van empendre nous camins que causaren traumatismes latents en aquella societat plena de misèries i banalitats.
Sabó moll