Els sots feréstecs ha estat considerada la primera novel·la modernista perquè va iniciar un dels períodes més productius de la novel·la catalana. L’obra, de fet, es troba en una cruïlla: d’una banda, és el resultat de la introducció, a Catalunya, dels corrents simbolistes i decadentistes; de l’altra, se situa enmig de la crisi política i social de fi de segle i de la defensa de les actituds regeneracionistes. La novel·la s’encara al fracàs de l’intel·lectual en la seva lluita per regenerar la societat. Paradoxalment, però, obre la novel·la catalana cap allò que s’estava reclamant: tornar a les arrels de l’individu, descobrir la personalitat capaç de sentir i obrar per ella mateixa, de posar en exercici la seva voluntat, de fer-se i fer, com a camí de progrés col·lectiu.

«Les multituds» manté de forma exemplar la seva modernitat. No tant per l'estil de Casellas (vigorós, distorsionant, volgudament aspre i suggerent) com per la temàtica de les narracons: la massa d'individus anònims enfrontada a l'home i a l'artista. Per a Casellas, la multitud és un organisme nou que esborra i suplanta els sentiments i les idees dels individus que la formen.
Al costat d'això, Casellas desplega una crítica ferotge de la seva societat; diu Jordi Castellanos en la introducció: «Casellas plasma situacions de desigualtat i d'explotació; el centralisme, el caciquisme [...]; la demagògia i la capitalització dels mites 'nacionals' per part de la burgesia; les repressions que porta a terme la força pública; el fenomen, nou aleshores, de la immigració...».
BIOGRAFIA AUTOR
Raimon Casellas
Nascut a Barcelona el 1855, va enir un paper decisiu com a teòric i divulgador del Modernisme, tant en la seva feina de crític d'art com de periodista. «Els sots feréstecs» (1901) és considerada la primera novel·la modernista i Casellas hi planteja el fracàs d'artistes i intel·lectuals en l'intent de regenerar la societat. Posteriorment va publicar dos llibres de narracions: «Les multituds» (1906), onze contes d'una gran unitat temàtica i d'estil, i «Llibre d'històries» (1909). Va suïcidar-se a Sant Joan de les Abadesses el 1910.

Els sots feréstecs va ser publicada en volum el març de 1901. Ha estat considerada la primera novel·la modernista perquè va iniciar un dels períodes més productius de la novel·la catalana. L’obra, de fet, es troba en una cruïlla: per una banda és el resultat de la introducció, a Catalunya, dels corrents simbolistes i decadentistes; de l’altra se situa enmig de la crisi política i social de fi de segle, en els anys d’ascensió del catalanisme i, doncs, de defensa de les actituds regeneracionistes. La novel·la s’encara al fracàs de l’intel·lectual en la seva lluita per regenerar la societat. Paradoxalment, però, obre la novel·la catalana cap allò que s’estava reclamant: tornar a les arrels de l’individu, descobrir la personalitat capaç de sentir i obrar per ell mateix, de posar en exercici la seva voluntat, de fer-se i fer, com a camí de progrés col·lectiu.