Avui dia, els humans ens encaminem a una doble crisi relacionada amb els combustibles fòssils: per un costat, el col·lapse de l?economia del creixement continu i, per l?altre, l?alteració de l?equilibri climàtic a causa dels gasos d?efecte hivernacle; a més, aquesta doble crisi s?acompanya de l?amenaça d?exhauriment de matèries primeres estratègiques. Si som capaços de fer una canvi de rumb, el col·lapse és evitable; però caldrà modificar la nostra actitud envers el planeta i la resta dels éssers vius, mitjançant canvis radicals en els valors, els comportaments, les tecnologies i les formes d?organització econòmica, social i política i, alhora, dotar-nos de noves eines.
Aquest text exposa el nou concepte de itinerari energètic integral, que inclou en una mateixa eina tant la incidència dels rendiments de les transformacions de l?energia des de les fonts fins a l?energia útil i els usos com els efectes de la taxa de retorn energètic (TRE; en anglès EROI), que relaciona l?energia de sortida de cada etapa amb l?energia grisa dels inputs, equips i infraestructures que la fan possible. A fi d?establir un balanç energètic integral, es proposa descomptar, en termes d?equivalència, les energies grises de l?energia disponible a la font.
Finalment, amb l?objectiu de consolidar el canvi de paradigma mental que exigeix la transició energètica, on l?emmagatzematge tindrà una importància cabdal, s?enuncien tres principis que el nou sistema energètic renovable hauria de complir: el principi d?equivalència energètica, el principi de guany energètic i el principi de d?autoreproducció energètica.

Los recursos de la naturaleza son finitos, especialmente las energías no renovables, lo que no parecen tener en cuenta muchos de los responsables políticos y empresariales, así como parte de la ciudadanía. El autor se pregunta si será posible mantener el sistema de desarrollo industrial iniciado hace unos 200 años con la explotación del carbón y, más tarde, del petróleo, del gas natural y del uranio.
El análisis de este libro se basa en datos de las grandes agencias de la energía (la EIA, Energy Information Administration, del gobierno de los Estados Unidos, y la IEA-AIE, Agencia Internacional de la Energía, de la OCDE), así como en otras fuentes estadísticas reconocidas a nivel internacional, convenientemente contrastadas y reelaboradas.
Los resultados contradicen muchas de las argumentaciones oficiales. Muestran que la crisis energética será profunda y se manifestará ya en la presente década: los recursos no se acabarán inmediatamente, pero la escasez de la oferta ante el aumento de la demanda cuestionará el paradigma del crecimiento continuo. Se sugiere que la crisis financiera ha sido su preludio.
La reducción energética comenzará por el petróleo, lo que comportará la crisis del transporte, el freno a las producciones globalizadas y, en última instancia, la crisis alimentaria (también en los países desarrollados!). El cambio climático (imparable según los datos) pondrá dificultades añadidas a las necesarias readaptaciones.
¿Qué papel podría tener Europa en el futuro con sus recursos energéticos ya agotados?

L’esgotament dels recursos combustibles fòssils és una realitat avalada per totes les fonts oficials que en xifren les existències restants. El llibre recull tant l’estat de les fonts energètiques que utilitzem arreu del món per tirar endavant el model econòmic de creixement que hem propugnat els últims segles, com els elevadíssims consums mundials i l’anàlisi de les fal•làcies que es divulguen per tranquil•litzar la població.
Si bé les energies renovables podrien ser una part de la solució al crac energètic, no són suficients si mantenim el consum actual. Anualment estem consumint allò que el planeta va trigar milions d’anys a crear. Així doncs, la clau no és altra que canviar el paradigma econòmic. El decreixement ha deixat de ser una opció. Haurem de repensar com viatgem, com vivim, com ens alimentem, com treballem… En cadascuna de les nostres facetes de la vida podem aconseguir estalvi energètic.
Aquest no és el llibre de l’apocalipsi, malgrat que el fet de contraposar les xifres del consum mundial a les existències energètiques ens revela un panorama no massa encoratjador. Al contrari, només vol despertar la consciència de totes i cadascuna de les persones que consumim energia perquè una a una comencem a canviar l’ús social que en fem i puguem incidir en les polítiques energètiques col•lectives. Una bona part del problema es resoldria evitant els usos inadequats i analitzant els itineraris que segueix l’energia.
Tots tenim un paper en el canvi energètic. La responsabilitat per garantir un futur més enllà de l’esgotament dels combustibles fòssils és de tots.

Los recursos de la naturaleza son finitos, especialmente las energías no renovables, lo que no parecen tener en cuenta muchos de los responsables políticos y empresariales, así como muchos ciudadanos. El autor se pregunta si será posible mantener el sistema de desarrollo industrial iniciado hace unos 200 años con la explotación del carbón y, más tarde, del petróleo, del gas natural y del uranio.
El análisis de este libro se basa en datos de las grandes agencias de la energía (la EIA, Energy Information Administration, del gobierno de los Estados Unidos, y la IEA-AIE, Agencia Internacional de la Energía, de la OCDE), así como en otras fuentes estadísticas reconocidas a nivel internacional, convenientemente contrastadas y reelaboradas.
Los resultados contradicen muchas de las argumentaciones oficiales. Muestran que la crisis energética será profunda y se manifestará ya en la presente década: los recursos no se acabarán inmediatamente, pero la escasez de la oferta ante el aumento de la demanda cuestionará el paradigma del crecimiento continuo. Se sugiere que la crisis financiera ha sido su preludio.
La reducción energética comenzará por el petróleo, lo que comportará la crisis del transporte, el freno a las producciones globalizadas y, en última instancia, la crisis alimentaria (¡también en los países desarrollados!). El cambio climático (según los datos, imparable) pondrá dificultades añadidas a les necesarias readaptaciones.
¿Qué papel podría jugar Europa en el futuro con sus recursos energéticos ya agotados?

Els recursos de la natura són finits, especialment les energies no renovables, un fet que no sembla que tinguin en compte molts dels responsables polítics i empresarials. L’autor es pregunta si serà possible mantenir el sistema de desenvolupament industrial iniciat ara fa 200 anys, amb l’explotació del carbó i, més tard, del petroli, del gas natural i de l’urani.
Aquesta anàlisi es basa en dades de les grans agències de l’energia (l’Energy Information Administration, EIA, del Govern dels Estats Units, i l’Agència Internacional de l’Energia, IEA-AIE, de l’OCDE), com també en altres fonts estadístiques reconegudes a escala internacional, convenientment contrastades i reelaborades.
Els resultats contradiuen moltes argumentacions oficials. Mostren que la crisi energètica serà profunda i que es manifestarà ja en la dècada actual: els recursos no s’acabaran immediatament, però l’escassetat de l’oferta davant de l’augment de la demanda qüestionarà el paradigma del creixement continu. Se suggereix que la crisi financera n’ha estat un preludi.
La reducció energètica començarà amb el petroli, fet que comportarà la crisi del transport, el fre de les produccions globalitzades i, en darrera instància, la crisi alimentària (també als països desenvolupats!). El canvi climàtic imparable segons les tendències analitzades serà una dificultat afegida a les readaptacions necessàries.
Quin paper podria fer Europa en el futur, amb els recursos energètics ja exhaurits?