www.paquebote.com > Columna
Enrere van quedar els mals moments que van fer perillar el futur del CLUB DELS INCOMPRESOS. La Valèria, en Raül, la Maria, en Bruno i l?Ester tornen a estar molt units, gràcies, sobretot, a l?esforç de l?Alba, que s?està guanyant amb escreix el seu lloc al club. Però després de la calma, la tempesta: malentesos, enveges, retrobades inesperades, històries que reneixen, nous personatges i la reaparició d?algú molt especial per a tots ells tornarà a posar la seva amistat en perill. Amors impossibles, passions desbordants, dubtes inconfessables i diversió assegurada!
Puc somiar-te és la tercera i última entrega de la trilogia del Club dels incompresos, uns personatges que ens han acompanyat des de Bon dia, princesa! i No somriguis que m'enamoro i que ja formen part de tots els lectors.
«Jo ja no els he vist, els paisatges dels contes, però encara existeixen en la meva fantasia. Quan vaig néixer, el meu país ja feia catorze anys que estava en guerra. Ni cérvols, ni guineus, ni boscos he vist al meu entorn. Tot és terra cremada. Però els contes de la mare potser eren la seva manera d?explicar-me com era el meu país, el meu paisatge, abans de la desolació... De fer-me aprendre sense llibres la història del meu poble, trepitjada i perduda. Perquè jo, aquells contes, els tinc sempre presents. Em fan companyia, i més ara, que sóc lluny del meu país. Gràcies als contes, quan em sento perduda, veig allà al lluny la llumeta de la cabana del bosc. Són la dimensió emotiva de la meva identitat».
BUT NA BUT... això era i no era una noia amb el cos ferit per la guerra però amb l?energia d?un cor enorme alimentat per les històries de la seva mare. Per primera vegada són traslladats al paper els contes orals d?un país que, com la Nadia, ha canviat d?identitat però no ha perdut l?essència. Un regal per als lectors catalans, que han acollit aquesta dona forta i valenta a la seva terra.
Barcelona, juny de 1959. El director de La Vanguardia, Luis Galinsoga, profereix la mítica frase ?Todos los catalanes son una mierda? pel fet de sentir l?homilia en català en una església de Barcelona. Aquest incident origina una campanya molt activa contra el diari per part del grup de joves catòlics catalans liderats per Jordi Pujol.
En un moment en què la dictadura de Franco intentava congraciar-se amb la societat catalana, això propiciarà la destitució de Galinsoga per part del govern de Madrid. Aquesta victòria popular enfortirà l?oposició catalana al franquisme, i la motivarà a emprendre noves accions que culminen en els Fets del Palau de la Música, que va suposar la detenció de Jordi Pujol el maig de 1960 i la seva condemna a set anys de presó.