El 25 de juliol del 2014, l?expresident de la Generalitat Jordi Pujol va confessar l?existència d?una fortuna familiar, oculta a l?estranger durant trenta-quatre anys i originada en l?herència del seu pare, mai declarada pels beneficiaris ?la seva esposa Marta i els seus fills- ?perquè no havien trobat el moment?. Aquest llibre parteix d?aquest fet, que ha estès un sentiment de decepció i, fins i tot, de vergonya col·lectiva en un període clau per al futur de Catalunya i Espanya.
 
La confessió de Pujol aporta una nova visió al balanç dels seus vint-i-tres anys de govern i al paper fonamental que va tenir durant la Transició. Però, a més a més, situa de bell nou en primera línia el cas de Banca Catalana i posa també de manifest defectes i disfuncions de la democràcia espanyola i de la societat catalana, que ha pogut suportar aquesta llarga història gràcies a les nombroses complicitats, silencis i inhibicions de polítics, empresaris i mitjans de comunicació, en un context de crisi institucional i constitucional com el que ha obert les portes al procés independentista.

Dues nenes, la Ramona i la Mireia, de famílies ben diferents, coincideixen als anys seixanta a la mateixa escola al barri del Poblenou de Barcelona; quan se separen per continuar estudiant, l?una a la Universitat, l?altra en una acadèmia del barri, no esperen que els seus camins tornin a trobar-se.Els altres personatges ?el Rossend, l?Anna, el Tomàs, el Manuel, el Joan, la Lolín, la Isolda? dibuixen amb elles un entramat de relacions, vinculades al context social i polític dels anys vuitanta i noranta fins a l?assassinat de la periodista Anna Politkóvskaia a Moscou el 2006.
«Després d?aquell viatge, la memòria tenia un sentit més precís per a la Ramona. Seria un gran honor treballar cada dia, com se li havia proposat, a l?associació Memòria i Llibertat; ella lluitariaamb les dents, si calia, per portar-los tot el reconeixement possible. Encara que allò que l?hauria omplert del tot hauria estat ser-ne membre de ple dret, però tan sols en podien ser sòcies les víctimes o els seus familiars directes. I allò hauria estat com ser igual d?afortunada que la Mireia».

En Pere, un sabater vidu que viu al barri del Born, es troba enmig d?una guerra en què es va prometre que no tornaria a lluitar. Pare de dos fills, en Joan i l?Ignasi, haurà d?enfrontar-se amb l?enemic.  Mentre el setge avança, la vida a la ciutat continua. La por, però, no entén de sentiments, i mentre en Joan sedueix la serventa de casa, la Roser, i la deixa embarassada; l?Ignasi, perdudament enamorat de la minyona, es resignarà fins que ja no podrà més i acabarà plantant cara al seu germà.
Aquesta és la història d?aquells que van haver de lluitar per defensar el que era seu. Molts d?ells van acabar enterrats al Fossar de les Moreres.