Aquest és un llibre que ens parla de ciutat, de cultura i del valor públic de les polítiques culturals pensades i fetes des de la proximitat. Som en un moment de canvi d¿època. Molts dels conceptes i paràmetres amb què ens movíem necessiten canviar. Un dels més evidents és el que expressa el binomi públic-privat. Habitualment s¿ha confós públic amb "estatal" o institucional, i privat amb mercantil. En el llibre es pot constatar que això ja no és del tot cert. Hi ha entitats, grups i persones que reclamen que la seva feina cultural i social es desenvolupa a l¿esfera pública, i no per això són "institucionals". I tampoc se senten "mercat", ja que volen contribuir a la igualtat i la cohesió social des de lògiques no mercantils.
Aquest llibre aplega els conceptes i experiències més destacables del que és la realitat cultural, política i social d¿un sector d¿intervenció que reivindica el seu paper de connector entre dinàmiques socials i intervenció cultural. Velles i noves organitzacions, xarxes socials i dinàmiques molt concretes es combinen, mostrant un univers molt present però poc visible que fa de Barcelona un gran espai de xarxes i d¿interaccions que aquesta obra pretén contribuir a donar conèixer i valorar. ¿Com contribueixen a la reconfiguració de l¿espai públic? ¿Proximitat i acció social és contradictori amb excellència? Aquestes són algunes de les preguntes que el llibre vol ajudar a respondre.

Los ensayos reunidos en este libro se hacen una sola pregunta: ¿qué sentido tiene el arte en una edad de destrucción y escarnio masivos? A esta cuestión le siguen dos análisis y una propuesta: la integración de las vanguardias históricas en la racionalidad instrumental, el nihilismo del postmodern y su descenso al espectáculo de la cultura corporativa global, y la necesidad de una nueva crítica a la vez estética y civilizatoria. Semejante perspectiva intelectual es difícil en un tiempo y lugar adversos a la reflexión, pero necesaria: concibe el arte y el pensamiento como vehículo de reconstrucción del presente y de renovación del futuro.
Eduardo Subirats ha sido profesor de filosofía, arquitectura, literatura y teoría de la cultura en São Paulo, Caracas, Madrid, México, Princeton y Nueva York. Es autor de una serie de ensayos sobre teoría de la cultura, crítica del colonialismo, estética de las vanguardias y filosofía moderna, entre los que hay que destacar: Da vanguarda ao pós-moderno (São Paulo, 1984), El continente vacío (México, 1994), A cultura como espetaculo (São Paulo, 1989- México, 2001), A penúltima visão do Paraíso (São Paulo, 2001- México 2004), Memoria y exilio (Madrid 2003) y La existencia sitiada (México, 2006).

Esta colección realiza un recorrido exhaustivo y totalmente ilustrado a través de los grandes creadores de todos los tiempos y los testimonios artísticos que han dejado las principales culturas, en un papel de gran calidad y un formato manejable. Este volumen está dedicado a Kandinsky.