A la casa de colònies de Cal Rei, al municipi de Santa Maria del Camí, ha arribat un grup de nois i noies per passar-hi uns dies de colònies.
Els monitors han ideat un joc per posar a prova els dots detectivescos del grup, han seleccionat un dels alumnes perquè sigui la Guineu i li han donat un munt de papers amb una lletra G vermella pintada, que haurà d’anar deixant pels llocs més inversemblants. Aquells que s’atreveixin a delatar algun dels seus companys com «la Guineu» i no ho puguin demostrar, quedaran fora del joc. La tensió de l’enigma es manté al llarg de la novel·la, però l’Iu Quatrecases, el noi que explica tots els fets d’aquelles colònies, es troba immers en un altre misteri molt més tenebrós i tèrbol.
A prop de la casa de colònies hi ha l’ermita de Sant Silvestre en un estat lamentable de conservació. L’antic cementiri que s’aixeca al seu costat ha sofert actes de vandalisme irreverent que han deixat al descobert els taüts dels nínxols, amb les restes humanes que contenien escampades pertot arreu. Una de les tombes obertes conté un esquelet sense crani, i la seva làpida crida l’atenció de l’Iu que, de mica en mica,va descobrint una història antiga de revenges i terror que va succeir en aquell mateix indret.
Les dues narracions es barregen amb un ritme intens que farà difícil deixar la lectura. Qui serà la misteriosa Guineu? Com es resoldrà el misteri del taüt sense crani?

La Llumdemaig té un greu problema: el que més desitja en aquest món és veure l'arc de Sant martí, peró al seu poble, Ploudenit de Solisol, com el seu nom indica, només hi plou de nit. L´única manera de fer que la Llumdemaig vegi l'arc de Sant Martí és amb els ulls de la imaginació. Peró per a això cal trobar algú que hagi vist l'arc i l'hi sàpiga descriure. I es que les paraules poden tenir colors i magia.

La Paulina sempr n'està fent alguna! La pobra Lilí, la seva nina preferida, pateix tot el dia. I no tan sols ella: el riure de la Paulina ja n'està tip, de quedar-se tancat a la boca d'aquesta nena tan tossuda, tan manaia i tan malcarada. Per aixó, un bon dia, el riure decideix donar un bon escarment a la Paulina. Llegiu, i vigileu que no se us escape el riure!