Lo que en su día fueron las naciones que alumbraron los grandes imperios monárquicos siguen dibujando, en buena medida, el mapa de influencias de los poderes atlánticos de hoy, tal vez con la excepción de la siempre diferente, aunque no tanto, España. Tras más de diez años de esfuerzo investigador para recopilar y escribir este libro, Josep M. Fradera nos presenta una obra que abarca la historia de los cuatro imperios (Gran Bretaña, Francia, España y Estados Unidos) entre 1750 y 1918. Historia imperial y nacional, e historia de ideas, este ensayo, riguroso y documentado, puede leerse tanto como el mapa del mundo que se dibuja tras las grandes revoluciones en Europa y América (1780-1830) como, y no es menos interesante, la historia de la evolución política y social de cuatro imperios con fundamentos liberales y su forma de abordar los derechos de los ciudadanos no metropolitanos. Los parlamentos y despachos ministeriales de Londres, París, Madrid o Washington se alternan con un viaje intelectual apasionante, que también lleva al lector a Ciudad del Cabo, Calcuta, La Habana, Argel o Port-au-Prince. En definitiva, un libro excepcional en la historiografía contemporánea, capaz de desvelar el colonialismo y las relaciones entre europeos, descendientes de europeos y población nativa en cuatro continentes; un relato que ilumina y explica gran parte del mundo que hemos heredado y en el que ahora vivimos.

«Els assaigs que componen aquest volum són un esforç per entendre el país. La pàtria en el sentit més
literal. El lloc on han viscut avis i pares, les generacions passades. El lloc on hem après que el clos domèstic fa
part d'una societat particular, forjada per la història. »En rellegir aquests treballs m'adono d'un seguit de grans
qüestions que condicionen la meva manera d'acostar-me al passat i el present del país: els límits dels grans projectes
ideològics de principis de segle XX, l'esquinçament dels valors col·lectius la vetlla de 1936, la divisió fratricida i
les seves terribles i llarges seqüeles; la necessitat i la dificultat de la reconciliació entre germans. Veig, també,
l'esforç per donar forma a una altra manera de veure les coses, capaç de registrar el canvi hisòric, de situar els
problemes més enllà de les fal·làcies ideològiques que varen portar a aquelles divisions fins a un punt insuperable amb
els poders de la paraula i la raó. »Em faig conscient -que el lector em perdoni la innocència- que repensar la vigència
i el significat de la Guerra Civil i la dictadura constituí la meva manera de situar-me davant dels problemes dels anys
posteriors al franquisme, quan semblava que les respostes ja eren escrites però resultà, en canvi, que els manuals del
passat no servien gairebé per a res.» Josep M. Fradera, és catedràtic d'Història Contemporània a la Universitat Pompeu
Fabra. Professor visitant al Center for European Studies (Universitat de Harvard) els anys 1997 i 2000 I a la New York
University l'any 2004. L'any 2006 va ser professor convidat a la Universitat de Princeton. La seva investigació segueix
bàsicament dues línies: història política i cultural catalana del segle XIX i història del món colonial hispànic a
Amèrica i les Filipines. El seu darrer llibre és Colonias para después de un imperio (Barcelona, 2005). Actualment,
treballa en una història de la desigualtat política als imperis espanyol, britànic, francès i dels Estats Units.