El desembre del 2006 la Rita Fontclara arriba a Sant Petersburg amb el propòsit d’escriure una carta al Víctor Valldaura. Té cinquanta anys. Quan en tenia vint i ell vint-i-set, van començar a sortir. Llavors ella estudiava Filosofia i ell era crític d’òpera. Els unia la passió per la música, per la pintura, per la literatura. Al cap de poc de conèixer-se es van fer inseparables. Però, inesperadament, ell va decidir anar a Milà per fer la tesi doctoral sobre l’òpera Nabucco i allò va ser un punt d’inflexió. Al cap d’uns mesos, es van separar. La Rita va travessar un túnel molt fosc que la va fer emmalaltir. Però, a poc a poc, el poder de les paraules i de la música la van ajudar a anar transformant aquell patiment i va tornar a sentir el coratge per viure. 

Trenta anys després, ja convertida en psiquiatra, des de la cafeteria de l’Hotel Astoria de Sant Petersburg, envoltada de silenci i contemplant la neu que cobreix el carrer i la plaça de Sant Isaac, rememora la seva relació amb el Víctor i vol escriure-li una carta per explicar-li la seva transformació. 

A Lluny del Tibet el Venerable Lama Thubten Wangchen (Kyirong, 1954) ens explica la seva infantesa, la mort de la seva mare a mans dels militars xinesos, la perillosa fugida del país per part de la resta de la família i els anys que va haver de viure al carrer pidolant almoina. I també ens parla dels seus anys de joventut al monestir de S.S. el Dalai Lama, i dels seus primers contactes amb l?Occident. Fou a partir d?aleshores que el seu treball se centrà principalment, per indicació del Dalai Lama, en la creació de la Casa del Tibet a Barcelona, inaugurada el 1994, que té l?objectiu de donar a conèixer la cultura tibetana i la difícil situació del poble tibetà, que des de fa més de 60 anys viu la repressió genocida per part del govern xinès, que afecta tant les persones, com la cultura, la religió i el medi ambient. L?actitud vital de Thubten Wangchen i els principis que guien la seva acció (claredat, veritat, justícia i honestedat) ens transmeten una magistral lliçó de vida: tant és el temps que ens hi estiguem, tots els fracassos són temporals i sempre hi ha raons per a l?esperança.

A Larissa estant, Alexandre -el metged'Atenes, condeixeble del gran Hip.crates-escriu en uns papirs els seus records des de laserenitat de qui ha sabut viure la vida ambhumilitat i amb la capacitat d'acceptar quecada experiŠncia ‚s una lli‡ó que l'ajuda acr‚ixer com a persona i com a professionalde l'Art de la medicina. L'amor, el dolor, lapŠrdua i la voluntat constant d'aprendre ievolucionar, per. tamb‚ temes com la discriminacióde la dona, la just¡cia o ladesigualtat social, s'entremesclen en aquestanovel·la de formació, que ens situa en l'ambientde m…xima esplendor de la GrŠcia dePŠricles, S.crates o Hip.crates -personatgestots ells d'aquest llibre molt ben documentathist.ricament.Teresa Pous(Barcelona, 1956) ‚s llicenciada en Filosofia i diplomada enBiblioteconomia. Haescrit sis llibres de converses i ha estat col·laboradora delsuplement de Cultura del'Avui. Amb la seva primera novel·la, La can‡ó dels deportats, vaobtenir el PremiMarian Vayreda 2006.