Des del setembre de 1804 fins al gener de 1805 una epidèmia de febre groga assolà Alacant. Hi hagué milers de morts en una ciutat que amb prou feines havia superat els desgavells ocasionats per les successives guerres empreses pel govern de Godoy, el favorit del rei Carles IV. En aquells anys, el llarg braç de la Inquisició encara arribava a tots els estaments socials. Era cert que havia perdut gran part de la seva puixança, però continuava sent un obstacle per a les noves idees que circulaven per Europa. La maçoneria formava part d’aquestes idees, i la Inquisició i l’Estat li havien declarat la guerra.
En aquest ambient de misèria i dolor, d’endarreriment i claustrofòbia, és on es desenvolupa la trama de la novel•la. Sense pretendre-ho, el personatge principal, un metge, es veu involucrat en un luctuós afer relacionat amb la Inquisició. D’altra banda, la maçoneria, que comença a bategar a la ciutat, el convida a introduir-s’hi, invitació que no pot rebutjar ja que procedeix del seu millor amic. La seva vida, prou perillosa pel fet d’haver de conviure amb l’epidèmia, es veu sotmesa a un risc constant i a unes aventures de resolució impossible. El drama avança a mesura que transcorre l’acció, i només l’amor el rescabala de tantes penúries. O no és així? Els dubtes i el neguit l’acompanyen en cada moment, i ell es veu com un titella entre molts altres en un món eixelebrat en el qual el valor de la vida humana és insignificant, perquè si no s’encarreguen les epidèmies de demostrar-ho ja ho fa la mateixa societat, increïblement mesquina, desigualitària i cruel.