La historia de una mujer única, que crece durante el silencio del franquismo y se abre al mundo en un pueblo de montaña donde aún se esconden las heridas del pasado.

Septiembre de 1962. Una joven maestra de dudosa vocación y escasa capacidad para comunicarse oralmente llega a su primera plaza en una escuela del Pirineo ribagorzano. Cumple así sus deseos: tener un pueblo, un trabajo y una casa desde donde ver caer la nieve. Atrás deja una infancia marcada por las enigmáticas activida­des de su padre y la original educación recibida de una madre dividida entre el impulso irresistible de apartar a su hija de las consignas del Régimen y el miedo a aislarla excesivamente de la normalidad imperante.

La cándida Severina, desconocedora de los hábitos de convivencia en una comunidad rural y de las marcas que la historia ha dejado en sus habitantes, encajará las piezas que la unen al pasado colectivo gracias al sentido común de Justa y a la complicidad de un hombre fasci­nante con quien vivirá una pasión deliciosamente unidi­reccional. Descubrirá también, horrorizada, que no basta con la discreción y la afabilidad para que una comunidad la deje en paz.

​«Monsó acostuma a recórrer a personatges disfressats d’una aparent excentricitat que conviden els lectors a creure (error) que no són exactament com nosaltres» (Sergi Pàmies).

La Júlia Ares, una dona enèrgica, extremista i experta en la provocació verbal, té dues filles, una de les quals, la petita, encara viu amb ella. Entre totes dues hi ha establert un joc d’amor i hostilitat a causa de l’aparent contraposició de dues personalitats ben diferents: casolana, tranquil·la i sempre a la defensiva, la filla; impetuosa, hiperactiva, segura de si mateixa, la mare. I tot i que la filla sempre ha considerat que no ha heretat en absolut ni l’exuberància, ni el carisma, ni la simpatia atroç de la mare, gairebé d’improvís comença a assemblar-s’hi de manera alarmant.

Amb una gran agudesa i ironia, la mà mestra d’Imma Monsó assoleix el ritme del pensament i ens mostra les ambigüitats psicològiques de les relacions entre mares i filles. Tot un caràcter, publicada originalment l’any 2001, és un apropament viu i àgil, extremament perspicaç, als amagatalls del nostre temperament.

«Ho havíem intuït a partir de la lectura de llibres anteriors, però amb Un home de paraula ha esdevingut un fet incontrovertible: Imma Monsó és una autora excepcional» (Vicenç Pagès Jordà, L’Avenç).

«Imma Monsó evita l’abús de sentimentalisme amb classe i mestria gràcies a les estratègies de l’humor i de la mirada freda amb què s’enfronta al relat dels absurds que pauten la vida quotidiana després de l’experiència de la mort» (Ponç Puigdevall, El País).

«Arravatada, lúcida, ferotge i hilarant declaració d’amor absolut al marit mort i de dolor pel marit mort, però també una reflexió sobre la manera com els morts perduren en els vius i un exorcisme que s’acaba quan el mort es converteix en la segona pell del viu» (Javier Cercas).

La nueva novela de Imma Monsó, El aniversario, es el inquietante relato de una pareja en crisis que celebra su aniversario de una manera muy especial: dentro de un coche en mitad del bosque.La pareja, de unos cuarenta años, va conversando mientras sube en coche una carretera de montaña. Solo él sabe hacia dónde se dirigen, porque el «regalo» sorpresa que quiere ofrecerle consiste en algo que lleva preparando desde hace mucho tiempo, en un intento desesperado por sorprenderla y resultar imprevisible a ojos de ella. Son una pareja bien avenida; sin embargo, ella no parece muy enamorada. Paralelamente, dos niños salen a jugar al bosque. ¿Tienen alguna relación con la pareja?
¿Cómo y cuándo se cruzarán sus vidas? En este magistral thriller, Imma Monsó ha conseguido destilar la esencia sobre la intimidad de una pareja, sobre lo que es el amor y dónde se encuentran sus límites.

La Júlia Ares, una dona enèrgica, extremista i experta en la provocació verbal, té dues filles, una de les
quals, la més petita, encara viu amb ella. Entre totes dues hi ha establert un joc d'amor i hostilitat a causa de
l'aparent contraposició de dues personalitats ben diferents: casolana, tranquil·la i sempre a la defensiva, la filla;
impetuosa, hiperactiva, segura de si mateixa, la mare. I tot i que la filla sempre ha considerat que no ha heretat en
absolut l'exuberància, ni el carisma, ni la simpatia atroç de la seva mare, gairebé d'improvís comença a assemblar-s'hi
de manera alarmant.

Quan un ésser estimat desapareix de la nostra vida, ¿com conciliar la necessitat d'oblidar amb el fort desig de no fer-ho mai? ¿Com conjugar el record i l'oblit de la millor manera possible? ¿Què és el que fa durar, sovint incomprensiblement, l'amor en una parella? Són les preguntes que es fa una dona de 43 anys al llarg d'aquestes pàginesi alhora, amb humor i vitalitat, recorda la personalitat singular de l'home amb qui va conviure durant setze anys, les anècdotes que van envoltar la seva relació, els viatges, l'adopció de la seva filla, lacomplicitat intel.lectual que es va crear entre tots dos... -

Acabat el primer curs de Periodisme, en Gus comença unes pràctiques a la secció de viatges d'un diari. La seva cap, l'antipatia personificada, es dedica a fer-li encàrrecs avorridíssims, mentre ell somia que l'enviïn a fer un reportatge a qualsevol dels llocs de ficció on sol quedar-se penjat amb la imaginació: l'Atlàntida, les Terres de Gog i Magog, Xauxa, Sildàvia, Bordúria, Celèstia, Terabithia, Magrathea... O Pausa da Longa, l'illa d'un vell conte infantil on es diu que la gent viu feliç de debò.

Amb l'ajut d'en Pol, el seu company de pis, i de les oportunitats d'or que li ofereix l'estada al diari, en Gus intentarà investigar si és possible travessar la frontera entre la realitat i la ficció i si és cert tot el que es diu de Pausa da Longa...

«WELCOME TO PAUSA DA LONGA!
Pausa da Longa, un lloc per ser feliç definitivament»


Un home de paraula, amb més de 200.000 exemplars venuts, va obtenir els premis Salambó, Terenci Moix i Maria Àngels Anglada, a la millor novel·la en català de l'any 2006.

Imma Monsó s'ha consolidat com una gran autora de les lletres catalanes actuals.

Una escriptora que es dirigeix a fer una xerrada literària en un poblet del Pirineu es troba a la carretera amb una ambulància, en plena tempesta. Els conductors porten un jove que ha tingut un accident i acaba de morir. L'únic indici per esbrinar-ne la identitat és un mòbil, on hi ha el darrer missatge que ha rebut Dx bcll l frn, pr si no vns xrrda. S vls vnr, rcrd l cstll, 7.Una indagació en la relació de l'autor amb els seus lectors i amb la pròpia obra. Mescla de comèdia, intriga i introspecció amb maestria.