'Les demoiselles d’Avignon' de Pablo Picasso van néixer a París, però van ser concebudes a Gósol. Si algú dubta d’això, només cal que es capbussi en aquestes pàgines. Vet aquí la crònica d’una revelació artística i d’una transformació personal. El 1906, en un poblet de l’Alt Berguedà, al peu del Cadí, Pablo Picasso va transformar-se en Pau: Pau de Gósol. Es va fascinar per l’enigmàtica Hermínia, per les «pageses d’Andorra» i per uns homes que semblaven fets de pedra i terròs. El viatge a Gósol era, a principi de segle XX, un viatge radical en el temps. Iñaki Rubio aconsegueix fer palpable el batec d’aquelles muntanyes i posar llum sobre un dels períodes més transcendentals i desconeguts de la trajectòria d’un dels artistes més influents de la història.

L?any 1943, Andorra entomava com podia els embats del polvorí europeu. Espanya estava immersa en la pitjor postguerra, amb l?èxode republicà en marxa i el feixisme imperant orgullosament; França patia l?ocupació dels nazis, que estaven especialment interessats en les muntanyes andorranes. En aquest context, a cal Gastó, va tronar una escopetada. Mesos després, el germà que quedava viu era condemnat a mort i humiliat a la plaça pública. Quina mort va ser més injusta? Aquesta crònica intenta donar-hi resposta.
Iñaki Rubio és un dels autors andorrans més interessants de les últimes dècades, és considerat un contista de primera magnitud i un coneixedor profund de la vida del Pirineu. Una ploma literària de primer nivell que brilla més que mai en aquesta obra de no-ficció.