Mikhaïl Bulgàkov va patir la repressió soviètica de forma més subtil (maltractament psicològic) que d?altres escriptors que van ser afusellats. Només les Cartes a Stalin ja donen moltes pistes de com es veia obligat a viure a Moscou. Però Bulgàkov havia nascut a Kíiv (ell, però, escrivia Kíev), on es va fer metge (Relats d?un jove metge), i a la baixada de Sant Andreu, al número 11, encara hi consta la seva existència. Per això, del munt d?articles i narracions que va escriure, hem recollit en aquest volum, Kíev-Moscou, les que expliquen millor la guerra civil a Ucraïna entre blancs, rojos i nacionalistes, la postguerra a la capital i la represa de la vida (d?escriptor, ja no de metge) a Moscou.
Amb una ironia fina però contundent, ens mostra un fil històric que avui ens pot ajudar a conèixer amb més detall el rerefons de l?actual situació, com també fa Jaume Creus en el seu text introductori. El llibre és un complement perfecte per aprofundir en la figura del Bulgàkov més conegut.
Mikhaïl Bulgàkov (Kíiv, 1891 ? Moscou, 1940) es va llicenciar en Medicina l?any 1916 i va exercir aquesta professió fins que va decidir abandonar-la per dedicar-se a l?escriptura. A partir del 1921, any en què es va instal·lar a Moscou, va col·laborar en diversos diaris i va començar la seva carrera d?escriptor. Va patir una censura sistemàtica per part de Stalin, però va continuar traduint i escrivint teatre i literatura sotmès a una gran penúria i a unes dificultats extremes fins al final dels seus dies. Entre les seves obres, destaquen La guàrdia blanca, Cor de gos i El mestre i Margarida.

Moscou, 1928. El professor Pèrsikov descobreix un raig excepcional que fa que els ous fertilitzin a una velocitat extraordinària i amb un vigor inaudit. Això passa en temps de carestia radical. El poble passa gana, i el prodigi de Pèrsikov sembla caigut del cel. El govern expropia l?invent del professor i crea un pla esperpèntic per reflotar les granges del país a partir d?un gran centre de producció que, gràcies al raig, crearà unes gallines esplèndidament ponedores. I a partir d?aquí, tot anirà de tort. Què passa quan la ciència cau en mans d?ineptes?
Endimoniada com poques en la història de la literatura, l?escriptura de Bulgàkov és, sobretot, un prodigi d?imaginació. També són carretades de sàtira corrosiva, sovint oculta entre rialles i jocs de prestidigitador. Un geni per descobrir més enllà d?El Mestre i Margarita.

Som a l'any 1917, la Revolució és a punt d'esclatar i el jove doctor Bomgard, que tot just acaba de sortir de la universitat, es veu abocat a les profunditats de la Rússia rural, on les darreres innovacions tecnològiques com ara la llum elèctrica i el telèfon encara no han ni arribat. Aquest jove doctor, ¿com s'ho farà per fer front a la feixuga responsabilitat de ser el metge solitari d'un vast territori aïllat ple de pacients ignorants i supersticiosos? Amb una deliciosa barreja de realisme franc i d'exhuberància humorística, en aquest recull de relats, que inclouen algunes de les observacions més personals i interessants de Mikhaïl Bulgàkov sobre la joventut, l'aïllament i el progrés, l'autor plasma els dubtes sobre la pròpia competència i la immensa càrrega de responsabilitat que experimenten els metges joves de les zones rurals.
Mikhaïl Bulgàkov (Kíev, 1891 ? Moscou, 1940) es va llicenciar en Medicina l'any 1916 i va exercir aquesta professió fins que va decidir abandonar-la per dedicar-se a l'escriptura. A partir del 1921, any en què es va instal·lar a Moscou, va col·laborar en diversos diaris i va començar la seva carrera d'escriptor. Va patir una censura sistemàtica per part de Stalin, però va continuar traduint i escrivint teatre i literatura sotmès a una gran penúria i a unes dificultats extremes fins al final dels seus dies. Entre les seves obres, destaquen La guàrdia blanca, Cor de gos i El mestre i Margarida.