Vet aquí una porta d?entrada generosa i diversa a l?obra de Gabriel Ferrater més enllà de 'Les dones i els dies'. Costa d?imaginar fins on hauria arribat la producció assagística de Ferrater si hagués viscut una vida llarga, però el llegat que ens va deixar ja és d?una clarividència i rotunditat admirables. Aquesta antologia en presenta una mostra que va des dels textos sobre literatura catalana i estrangera fins a algunes cartes públiques i privades, així com totes les entrevistes que va concedir i alguns textos sobre pintura i llengua. Tot plegat precedit per un assaig de Marina Porras que presenta amb exhaustivitat i bona prosa la figura del poeta.
«Estem tots abandonats als nostres propis recursos, i els recursos que ens creem depenen exactament de la nostra capacitat, de la nostra intel·ligència i, després, del que la vida faci amb nosaltres».

Aquesta vegada ha anat més lluny que mai, l?Estel·la! Ja teníem ganes que ens l?expliqués, aquest viatge, i per fi la tenim de tornada! Intrèpida i amant de la història del país, un bon dia l?Estel·la va agafar la màquina del temps i no s?ha aturat fins ara. La Catalunya prehistòrica, la ibera, la romana, la modernista, la republicana, la dels Jocs Olímpics... i fins i tot una escapada al futur, ha arribat a fer aquesta noia! Entra al túnel de la història i juga a trobar-ho tot, que no t?ho acabaràs!
Torna l?Estel·la i més divertida que mai. Un viatge meravellós pel país i per la història. Un llibre per xalar amb la família. El busca i troba més emblemàtic de Catalunya.

Entre la Terra Alta i el Montsià hi ha una de les fonts de meravella més prolífiques del continent. L?Ebre i les seves muntanyes amaguen fenòmens que encisen o esparveren. Mites d?arbres mil·lenaris, criatures abissals, llops humans, espectres de fortaleses; llegendes de dones d?aigua, ogres i sirenes. Marfantos, gambutzins, fardatxos, cucales i bubotes també formen part del paisatge. Com el mantell protector d?antigues verges. Descobrir-los serà un viatge inoblidable.
La parella Prats & Padilla ha publicat ja cinc llibres amb Comanegra, sempre il·lustrant l?imaginari del país amb voluntat divulgativa i en edicions de gran qualitat. Dos llibres anteriors que ja són clàssics són El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya i la Història mítica del Cap de Creus.

La civilització avança a cops de geni, i aquesta novel·la n?és una mostra. ¿D?on van sortir els llampecs d?inspiració que van catapultar obres com les de Ramon Llull, Antoni Gaudí i Patti Smith? Ens acostarem a la resposta seguint la peripècia d?un beuratge misteriós capaç treure el millor i el pitjor de cadascú. Hi trobarem deixebles il·lustres de Leonardo, amics cafres de Cervantes, els últims deliris d?Edgar Allan Poe o els secrets de la filla genial de William Shakespeare. I la història d?un escriptor, Virgili Pardal, que malda per acabar una obra inacabable, enganxat a la mateixa font de gaudi, coneixement i metzina que comparteixen els protagonistes de la seva ficció. Jordi Cussà va culminar aquesta novel·la, clau en la seva trajectòria, pocs mesos abans de morir, i celebrem així la cirereta del seu magnífic llegat literari.
Novel·lista, dramaturg, poeta, contista, traductor... L?aportació de Jordi Cussà a la literatura catalana ha estat una de les més estimulants del segle XXI. Vam estrenar el segle amb la irrupció de l?emblemàtica Cavalls salvatges i, just un any després, l?autor publicava La serp, que era la primera novel·la d?una trilogia que el va acompanyar vint anys i que ara es tanca amb Les muses. Pel camí, un munt d?obres memorables que corona El primer emperador i la reina Lluna, guanyadora dels premis Crítica Serra d?Or i L?Illa dels Llibres i finalista al premi Òmnium a la Millor Novel·la de l?Any.

Vet aquí els millors contes d’un dels grans colossos de la història de la literatura. La selecció que presentem és una mostra de la seva evolució com a narrador des del primerenc «Albert» fins al pòstum «Dues versions de la història d’un rusc amb el sostre d’escorça de til·ler», que són dos contes força desconeguts per al gran públic, passant per d’altres de tan canònics com «Quanta terra necessita una persona» o «Després del ball». Hi trobem també la primera traducció directa del rus d’un indiscutible com «La història d’un cavall», i un deliciós conte de joventut com «Tres morts». Sis contes traduïts per Marta Nin que són la destil·lació màxima de l’autor de Guerra i pau o Anna Karénina.

«A Àsia sentim que venim d?un cul de món que ningú no entén, que parlem entre sospirs de coses que són ja ara mateix com escultures d?un món pretèrit, com les pedres d?un Partenó que han perdut el color.»
Vietnam és una mostra paradigmàtica de capitalisme desbocat i «sense romanços» (sense ètica, en definitiva), però també és encara un gresol magnífic de tradicions que resisteixen com poden el pols globalitzador. El de Soldado és un llibre de viatge que tentineja entre la no-ficció i la novel·la, combina el testimoni cru d?un país que ens pot semblar el caos absolut i una prosa amb esclats de lirisme extraordinàriament evocadors.
Marta Soldado va sorprendre fa quatre anys amb La felicitat d?un pollastre a l?ast (L?Altra, 2018), aplaudida per la crítica, i va sorprendre no només per la qualitat de la seva prosa: poc després de la roda de premsa de presentació d?aquella novel·la, l?autora marxava al Vietnam a buscar-se la vida. Ara presenta El cap i la cua del drac, que és la crònica literària d?aquest viatge.

La Clàudia s?encaparra amb el professor de música i en Blai, l?amic d?infància, queda amb el cor trencat. Amb en Quel, la Berta i altres col·legues del poble encaren l?estiu com si s?hi juguessin la vida. Olot és un cop de puny, i muntaran una banda perquè tremolin les festes majors. El Pepe, mentrestant, plora la Rosario mentre serveix cerveses al bar del Firal; el seu passat xiula com una olla a pressió. L?Ester sembla que no hi és tota i la Nina és l?únic far de seny. I al forn de la Marga, és clar, s?hi suca pa amb xafarderies. Tots plegats, un vesper de personatges que malden per trobar l?ordre de les coses i acaben sent experts, més aviat, en surfejar el desordre. La gràcia de la vida és justament aquest desordre. Una novel·la que esmola els punts de vista, la ironia, la llengua i la joia de viure.
Laura Tejada és de Sabadell, tot i que avui viu i escriu a muntanya, entre Oix i Andorra. Va estudiar a la Facultat de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, es va començar a forjar com a autora a l?Ateneu Barcelonès i la primera novel·la que va escriure ja va sortir amb un bon premi sota el braç. Amb aquesta segona obra protagonitza un retorn esperat per a molts lectors: Un cop morta (La Magrana, 2016) va guanyar el premi El Lector de l?Odissea i va causar una gran impressió. Avui confirmem una veu literària genuïna i albirem una narradora de llarg recorregut.

Un libro sabio que reflexiona sobre la vida con empatía, tolerancia y sensibilidad. Una visión en torno a la existencia como un camino hacia la reconciliación. Osamu ha escrito la Teoría de la resta para que Haru, su hija, la encuentre y la lea el día que, ya anciana, vuelva a casa para saber y entender. Allí le espera un gran milagro.

Un llibre savi que reflexiona sobre la vida amb empatia, tolerància i sensibilitat. Una visió al voltant de l’existència com un camí cap a la reconciliciació. L’Osamu ha escrit la Teoria de la resta perquè la Haru, la seva filla, la trobi i la llegeixi el dia que, ja anciana, torni a casa per saber i entendre. Allà l’espera un gran miracle.

Els contes d?Anna Murià són sensualitat i són misteri, són crònica i són èpica, són memòria i són anticipació. Murià és una de les millors narradores del nostre segle XX, encara que la seva obra i el seu nom hagin quedat al marge de les grans vindicacions. Fins ara. Aquest volum aplega les seleccions de contes que va fer l?autora a Via de l?est (1946) i El país de les fonts (1978) i s?hi rescaten dues narracions més sobre la Barcelona en guerra. La primera part inclou un retaule únic protagonitzat pels companys d?exili a Roissy-en-Brie (Rodoreda, Trabal, Obiols, Bartra, ella mateixa...) i la segona part és una mostra de la narrativa entre gèneres de Murià dels anys setanta, tornada a Catalunya, un país que ja no era ben bé el seu.